La narrativa catalana dels anys 70 a l'actualitat: evolució i corrents

Resum

Aquest document repassa l'evolució de la narrativa catalana des de la postguerra fins a l'actualitat. Explica com la repressió franquista i l'exili van marcar els inicis, com la novel·la realista i l'experimentació formal van guanyar terreny als anys seixanta i setanta, i com els anys vuitanta van recuperar formes més clàssiques. Un estudiant hi trobarà els principals autors i corrents de cada etapa.

Punts clau

La postguerra espanyola va suposar un període negatiu per a la narrativa catalana, amb exili i repressió cultural.
Fins als anys seixanta dominaven la novel·la psicològica (Rodoreda, Villalonga) i la fantàstica (Calders, Perucho).
A partir dels 60, la relaxació de la censura i les noves editorials van permetre la novel·la realista i de denúncia social.
Als anys 70 el Maig del 68 va fer trontollar el realisme historicosocial i va aparèixer la novel·la d'experimentació formal, amb Manuel de Pedrolo com a autor més representatiu.
Als anys 80 es va retornar a les formes narratives clàssiques i es va conrear el «realisme brut» (Helena Valentí).
Actualment hi ha una gran diversitat de gèneres i estils, i el negoci editorial permet que els autors visquin de l'escriptura.

Posa't a prova

La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat

Els anys 70 condicionen la narrativa de l'època.

La postguerra espanyola, amb la supressió de les institucions democràtiques, la forta repressió i el bandejament cultural de les llengües peninsulars, significà per als territoris de la llengua catalana un període negatiu, perquè s'hi produí l'exili geogràfic i personal dels nostres narradors. Així, fins als anys seixanta assistim a la reconstrucció del nostre mercat literari, en què els models de la novel·la psicològica (Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga) i la novel·la fantàstica (Pere Calders, Joan Perucho) dominen la narrativa catalana.

A partir dels 60, els canvis econòmics i socials comportaran un relaxament de la censura i l'aparició de noves editorials, cosa que permetrà la introducció de corrents literaris europeus i nord-americans: la novel·la realista i amb voluntat de testimoniar la realitat (sobretot denunciar injustícies socials) amb la consolidació de narradors com Enric Valor i M.A. Company, i als 70, la novel·la d'experimentació formal, amb Manuel de Pedrolo com a autor més representatiu.

De la narrativa dels 70 fins a l'actualitat.

Els esdeveniments revolucionaris i intel·lectuals del "Maig del 68" a França, van fer trontollar l'estil del realisme historicosocial. Els nous autors valencians, que majoritàriament eren universitaris, vivien influenciats pel món estranger i la rebel·lia enfront de la societat que rebutjava el règim franquista. Als anys 70 van aparèixer diversos tipus de novel·la narrativa: psicològica (Porcel, Maix, Roig, Mira...), d'experimentació (Monzó, Mesquida) i històrica (Lozano). Alguns dels autors escrivien per indagar en els seus orígens, d'altres tracten temes de la rebel·lió al món present o passat. Als anys 80 es retorna a les formes narratives més clàssiques per a contar històries (Fuster o Torrent), i es conrea l'anomenat "realisme brut" (Helena Valentí). Actualment hi ha una gran varietat de gèneres i estils, diversitat d'estructures narratives i, a més, el negoci editorial fa que els nostres autors puguen viure d'aquest ofici: l'escriptura.

Preguntes freqüents

Quins autors representen la novel·la psicològica i fantàstica abans dels anys seixanta?

Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga representen la novel·la psicològica, mentre que Pere Calders i Joan Perucho representen la novel·la fantàstica. Aquests models van dominar la narrativa catalana fins als anys seixanta.

Quin autor és el més representatiu de la novel·la d'experimentació als anys 70?

Segons el text, Manuel de Pedrolo és l'autor més representatiu de la novel·la d'experimentació formal que va aparèixer als anys setanta.

Què va significar el Maig del 68 per a la narrativa catalana?

Els esdeveniments revolucionaris i intel·lectuals del Maig del 68 a França van fer trontollar l'estil del realisme historicosocial i van influir en els nous autors, que vivien la rebel·lia enfront del règim franquista.