L'aprenentatge i el conductisme: conceptes fonamentals
Què és l'aprenentatge?
L'aprenentatge és un canvi en el comportament que implica una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència.
Comportaments innats
Dins dels comportaments no apresos trobem:
- Reflexos: formen part de la programació genètica. Són una resposta automàtica i involuntària.
- Instints o pautes fixes d'acció: no poden ser condicionals, són específiques de l'espècie i tenen un principi i un final.
Tipus d'aprenentatges
- Aprenentatge condicionat clàssic i operant: (I. Pavlov i B. F. Skinner).
- Aprenentatge social: (A. Bandura).
- Aprenentatge cognitiu: (D. Ausubel).
El conductisme en la psicologia
El conductisme és un dels corrents psicològics que ha intentat descriure quins són els mecanismes que segueixen els organismes per assolir o canviar un comportament. Es basa en l'observació i en l'experimentació per assolir dades que després serviran per a constituir coneixement objectiu de l'aprenentatge i del comportament. Pretén fer de la psicologia una ciència objectiva de la conducta.
El principi d'associació és el fonament del conductisme. Segons aquest, la ment humana estableix relacions entre esdeveniments que considera rellevants. Són importants la causa i l'efecte, la simultaneïtat i la contigüitat.
Condicionament clàssic
Ivan Pavlov va demostrar que és possible crear un comportament sense que aquest respongui a una necessitat biològica. S'anomena resposta condicionada.
Condicionament operant
Suposem que un animal que es mou d'un costat a l'altre alça una pedra sota la qual hi ha un cuc; si aquest encert després es repeteix un cert nombre de vegades, l'animal aprèn a realitzar aquest comportament quan es troba en una situació similar. Aquest animal opera, és a dir, actua sobre el seu entorn per aconseguir el premi o reforç.
La llei de l'efecte
Edward Lee Thorndike fou un dels pioners de l'estudi del condicionament operant. Va establir un principi simple: qualsevol conducta que en una situació produeix un resultat satisfactori es farà més probable en situacions similars (llei de l'efecte). Si la resposta és seguida d'una conseqüència molesta, l'associació s'afebleix.
Reforç i càstig
- Reforç positiu o negatiu: augmenten o consoliden la conducta.
- Càstig: té l'efecte oposat al reforçador, provoca que la conducta disminueixi. El càstig disminueix la freqüència d'una conducta perquè la conseqüència que la segueix és un estímul aversiu.