Apunts de Llengua Catalana: Gramàtica, Literatura i Vocabulari

Vocabulari

Rajols: maons prims, peces de ceràmica.

Inhòspita: que no és gens acollidora.

Glop: quantitat de beguda que cap a la boca i es pot empassar d’un sol cop.

Encalça: corre darrere la noia per atrapar-la.

Alè: respiració.

Genives: part carnosa que recobreix les arrels de les dents.

Post: fusta de planxar.

Essent: forma culta del verb ser.

S’encomana: es transmet.

Cobejosos: ambiciosos, que desitgen altres coses.

Ganyota: gest estrany fet amb la cara.

Bordegàs: vailet, noi (es diu de manera informal).

Escurant: netejant fins a no deixar-ne ni una gota.

Goludament: amb moltes ganes, voraçment.

Enfila: entona, comença a contar.

D’esma: de manera mecànica, sense pensar-hi.

Superflu: innecessari.

S’engruixeix: agafar gruix, créixer.

Lleven: augmenten de volum.

Obscena: sense vergonya.

Menyspreen: consideren que no tenen interès ni valor.

L'Oració

Una oració és un conjunt de paraules amb un verb que tenen un sentit complet i són una unitat d’estructura i entonació.

Sintagmes

• Preposicional (nom)
• Nominal (nom)
• Adjectival (adj)
• Adverbial (adv)

Modalitat Primària

Quan parlem o escrivim, les paraules, el to i l’actitud deixen veure la nostra finalitat, és a dir, el propòsit que perseguim, potser que només volguem dir, preguntar o ordenar. Segons aquests objectius, podem establir tres modalitats primàries:

1. Enunciativa: el propòsit és dir à mode indicatiu (La Laura es posa la bata).
2. Interrogativa: el propòsit és preguntar:
   • Directes (porten el signe ?).
   • Indirectes: (Digam qui ve / Podries dir-me quants serem? / M’agradaria saber quants anys tens).
   • Totals: Va comprar el llibre? (Sí/No).
   • Parcials: Quin llibre va comprar?
3. Exhortativa: el propòsit és ordenar. Ordre: mode imperatiu. Prohibició: mode subjuntiu.

Modalitat Secundària

També, a part de la modalitat primària, podem expressar una valoració personal.

1. Exclamativa: l’emissor exclama à (!).
2. Desiderativa: l’emissor desitja à el verb es posa en subjuntiu.
3. Dubitativa: l’emissor dubta à potser...

El Text

Un text és un conjunt d’oracions que transmeten informació (un missatge). Pot ser oral o escrit. El text ha de complir aquestes propietats:

• Coherència: la informació s’ha de donar de manera progressiva i no contradictòria.
• Cohesió: connectat, relacionat, lligat... mitjançant idees relacionades o connectors.
• Adequació: un text ha de ser adequat al registre.
• Correcció lingüística: ortografia, formes verbals, concordança.
• Registre (opinió personal): segons la situació comunicativa, el canal (oral/escrit), l'interlocutor i el tema.

Tipologies Textuals

Segons la intenció (el propòsit) de l’autor, els textos prenen diverses tipologies:

• Narratius.
• Argumentatius.
• Descriptius.
• Explicatius.
• Conversacionals.
• Predictius.
• Instructius.

Puntuació

Punt i coma:

• Dues oracions on la segona és un aclariment o una explicació de la primera: La calor se’n va; arriba la tardor.
• Enumeracions d’elements que porten explicacions: He comprat arròs, per fer paella el diumenge; olives, que estan molt bones; anxoves, la mar de bones!

Dièresi:

1. Amb el dígraf que o gue quan volem que la u soni: aigües, pasqües...
2. Per a desfer un diftong quan les normes d’ortografia no ens ho permeten: estalvi, canvis... Excepcions: en els verbs infinitius, gerundi, futur i condicional; paraules acabades en -isme, -ista, -um, -us; prefixos on la paraula després del prefix comença amb vocal (coincidència).

Literatura: Poemes

• Vers: és cada línia del poema, amb un nombre determinat de síl·labes.
• Estrofa: conjunt de versos.
• Poema: conjunt d’estrofes amb un significat.
• Rima: intenta que les paraules acabin igual à concordança en l’acabament dels versos. Pot ser consonant o assonant. Rima per aconseguir musicalitat.
• Mètrica: nombre de síl·labes d’un poema (s’ha de comptar fins la síl·laba tònica de l’última paraula).
• Cesura: pausa que hem de fer per a versos llargs, de vegades es manifesta amb comes.
• Hemistiqui: dues parts del vers quan està dividit per una cesura.

Hem de tenir en compte que a la mètrica primer hem de mirar si hi ha cesura. Si n’hi ha, és com si tinguéssim dos versos, i es compta cadascun fins a l’última síl·laba tònica. A més, hem de mirar si hi ha sinalefes o elisions (supressió de vocals).

La sinalefa és quan en la paraula, per exemple, cantar, la última síl·laba -ar, la r no la pronunciem, per tant és com si acabés en a (vocal). Si després d’aquesta vocal ve una altra, la lliguem amb l’anterior, és a dir: cantar i ballar à ar i ballar à la r no es pronuncia, per tant la i es lliga amb la a de cantar.

Morfologia

SN + SV à concorden! (Si el subjecte canvia de plural a singular, el verb obligatòriament ha de canviar).

Ex: Cada dia arriben els trens a la plaça à Cada dia arriba el tren a la plaça (tots dos han canviat).

Subjecte: pot estar format per:

• Det + nom à La casa.
• Det + nom + CN à CN pot ser: S. adj. (la casa verda) / S. prep. (la casa de color verd) / O. Subordinada (la casa que era de color verd).
• Pronom.
• Oració Subordinada.
• El·líptic (l’acabament del verb ens ho indica).

Oracions Impersonals:

• Amb el pronom es de tercera persona: Es menja bé, es parla d’això...
• Expressions del temps, fenòmens meteorològics: Avui fa fred / Està nevant.
• Amb el verb hi ha: Hi ha nois alts, hi ha una poma verda...

Predicat:

Els verbs poden ser: nominals (ser, estar, semblar) i porten el complement atributiu; predicatius (corre, menja...) i porten els complements: CD, CI, CC, C. agent, Predicatiu, CRV.

CD: no porta la preposició a / per saber si és CD cal passar la oració a passiva.

He vist la Mercè à La Mercè ha estat vista per mi.

Tipus de Verbs

• Transitius: els que porten CD.
• Intransitius: no porten CD.
• Atributius: porten atribut.
• Reflexius: el subjecte fa una acció que recau sobre si mateix: pentinar-se, vestir-se, rentar-se les mans...

Perífrasis Verbals

Verb 1 + verb 2 à tenen un únic significat, el segon verb ha de estar en infinitiu, gerundi o participi.

Perífrasis importants al català:

• Obligació: verb haver + infinitiu / cal + infinitiu / cal que + subjuntiu.
• Probabilitat: deure + l’altre verb à El metge s’ha fet mal, li deuen haver operat.
• Possibilitat: poder + l’altre verb à Aquí ens poden passar moltes coses.
• Imminència: estar + l’altre verb (estar apunt de fer) à La pel·lícula ja està acabant.
• Duració: anar + l’altre verb à La Marta i l'Anna aniran a estudiar un projecte.

Normes Bàsiques d’Accentuació

• Agudes que acaben en: vocal, vocal + s, en -in.
• Planes que no acaben en: vocal, vocal + s, en -in.
• Esdrúixoles: TOTES!

Vocabulari

Formentor: península formada per l’extrem oriental de la Serra de Tramuntana.

Atupen: donen cops forts.

Ribera: costa.

Guaita: treu el cap, es deixa veure.

Fontanella: font petita.

Ungí: untà.

Testa: cap.

Consagrada: dedicada exclusivament al servei de Déu.

Trone: seient reial.

Encativam: posem en captivitat.

Llim: fang.

Revincla: retorça.

Rosada: gotes d’humitat condensada.

Geni: aptitud superior d’algunes persones que els permet crear coses innovadores, úniques.

Oratge: vent.

Delit: plaer, satisfacció.

A lloure: en llibertat.

Bramulen: bramen, criden.

Penyal: penya gran i elevada.

Penyadora: garantia, fiança.

Planta: peu, fonament.

Irat: furiós.

‘Niran: aniran.

Signes de Puntuació

Punt, punt d’interrogació, punt d’exclamació, punt i a part, punts suspensius (enumeracions, finals inacabats (el lector fa la seva interpretació)), dos punts (enumeració, diàlegs, exemples), punt i coma (Noies que salten per la plaça; unes altres canten... Les orenetes se’n van; arriba la tardor), i la coma (enumeracions, nom d’una persona a qui ens referim, aclariment, explicació, marcar connectors, però cal tenir en compte que el subjecte i el verb no es separen per coma), parèntesis (informació objectiva), entre comes (informació general), entre guions (informació subjectiva).

Neologismes

1. Neologisme de forma: es crea una paraula nova a partir d’una existent.
   • Per derivació: glaçonera (derivat de glaçó).
   • Per composició: migfondista, codi de barres...
   • Per lexicalització d’unes sigles: sida, ovni...
   • Per escurçament: eco (ecografia), súper (supermercat).
2. Neologisme de significat: s’atribueix a una paraula ja existent un significat nou, per extensió o per analogia: ratolí, navegar, escamot, fulletó...
3. Manlleus lingüístics: es pren una paraula d’una altra llengua per designar un nou concepte: escàner, in vitro...

Abreviacions

1. Abreviatures: formades per una o algunes de les lletres que formen la paraula: núm., v. tr. (verb transitiu), etc. (etcètera), bibl. (biblioteca), div. (divendres), s. (segle), mesos: gen., feb., jul., ag., des... sistema mètric: sr., sra., litre, excm. (excel·lentíssim), excma. (excel·lentíssima).
2. Sigles: abreviatures formades per les lletres inicials d’un o més mots: IEC, EUA, ADN, ATS, OTAN, IPC, SP...
3. Símbols: abreviatures formades per pictogrames, lletres o xifres que representen un concepte.

Substitucions

• CD:
  • Determinat: el, la, les, els.
  • Indeterminat: en.
  • Neutre (això, allò): ho.
• CI:
  • Plural: els.
  • Singular: li.
• CRV:
  • Hi.
  • Quan va precedit per la prep. de: en.
• CC: Hi // en quan va precedit per en (menys en el CCM).
• Atribut: Ho quan és determinat (el/la).
• CN (Cadj, Cadv): En.
• CPred: Hi, verbs fer-se, dir-se: en.