L'Àrea d'Influència Soviètica a Europa Oriental i la Divisió d'Alemanya
1.1.2 L’Àrea d’Influència Soviètica: L’Europa Oriental
Els soviètics es van apressar a moure els seus peons i a exercir totes les pressions possibles perquè als països assignats a la seva àrea d’influència militar es consolidessin règims polítics afins o similars al soviètic. Cap a l’any 1947, diferents països de l’Europa central i oriental es van anar transformant en “democràcies populars”. En un primer moment, les forces emanades de la resistència s’agrupaven en “fronts nacionals”, amb una forta presència comunista. En una segona fase, aquests fronts designaven un govern d’unió nacional per organitzar eleccions i signar tractats amb l’URSS. Entre 1945 i 1947, la influència directa de la Unió Soviètica es va estendre definitivament sobre Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. El 1944, quedaven annexionats a l’URSS els territoris dels països bàltics: Estònia, Letònia i Lituània.
1.3 Àustria i Alemanya
Els territoris de l’Europa central que havien constituït l’antic Reich van esdevenir la nova frontera entre l’Est i l’Oest i, per tant, la principal zona de fracció. Alemanya va quedar dividida en quatre zones d’ocupació (tres per a les grans potències i una per a França). Berlín, dins del territori d’ocupació de l’URSS, també es va dividir en quatre zones. A Alemanya es van formar dos estats alemanys com a conseqüència de la tensió sorgida entre l’URSS i els Estats Units a final de la guerra. L’administració i l’ocupació comportaven moltes despeses per als aliats, per això França, Estats Units i Gran Bretanya van proposar que s’organitzés una administració civil alemanya. Els Estats Units, Gran Bretanya i França imposaren pràcticament als alemanys la creació d’un Estat occidental (la República Federal d’Alemanya). Els partits polítics alemanys s’hi van oposar ja que no resignaven a la constitució d’una petita Alemanya i temien que el nou Estat quedés molt limitat per l’estatut d’ocupació.
La Unió Soviètica va intentar respondre al desafiament aliat amb una política de contracop a la seva àrea. L’octubre de 1949, van convertir la seva zona d’ocupació en la República Democràtica Alemanya. Entre la tensió entre la Unió Soviètica i els Estats Units (guerra freda) van néixer dues Alemanyes. Tenien dos sistemes ideològics i econòmics diferents: el demòcrata i capitalista a l’Estat occidental i el comunista a l’Estat oriental.