L'Areté i la Justícia en la Filosofia de Plató
L'Areté: Virtut i Excel·lència
Areté, en grec, significa virtut. El punt en comú entre ambdues paraules és el significat d'excel·lència, mèrit, de bo i de positiu per a qui ho posseeix. Antigament, es tenia areté perquè s'era fort en la guerra o poderós en la política, qualitats pròpies de l'aristocràcia.
L'areté radica en el coneixement, perquè, en preguntar-nos si podem aprendre una forma de millorar la nostra condició natural, hem de saber, en primer lloc, què busquem i què volem ser.
La virtut com a harmonia
Plató concep la virtut com l'harmonia de les tres parts de l'ànima:
- L'ànima racional ha de ser prudent i conduir la part irascible.
- Ambdues parts han de subjectar conjuntament la part concupiscible perquè sigui temperada i no es deixi arrossegar pels desitjos sensuals.
La virtut fonamental és la saviesa. Existeix una estreta relació entre l'antropologia platònica, l'ètica i la política.
La Justícia i l'Estat
La concepció de la justícia
Cal tenir una idea clara de la justícia per superar la concepció tirànica de la política, en què alguns ciutadans imposen el seu egoisme particular mitjançant la força o l'engany. L'objectiu és educar els ciutadans, i sobretot els polítics, per portar al poder els més intel·ligents i generosos.
L'Estat és un reflex del ciutadà: així com quan en cada funció de l'ànima actua com li correspon i regna l'harmonia, sorgeix la justícia; de la mateixa manera, quan en la ciutat cada classe executa la tasca que li correspon, es produeix una harmonia social que condueix a la justícia col·lectiva.
Divisió de l'ànima i classes socials
Segons la divisió de l'ànima individual, trobem tres nivells:
- Governants: Nivell superior, basat en la racionalitat i la reflexió.
- Guàrdies: La seva missió és defensar l'Estat dels possibles atacs exteriors.
- Poble: El substrat inferior (camperols, comerciants, artesans). Tenen la noble missió de mantenir les altres dues classes; són el fonament econòmic de la polis.
L'ànima i el cos
L'ànima és el principi de la vida del cos i l'element oposat a la corporeïtat. Plató defineix l'ànima com a simple, semblant a allò diví, immortal, intel·ligible, uniforme i indissoluble; mentre que el cos pertany al món sensible i és mortal, multiforme i irracional. Realment, la naturalesa de l'ànima no està a l'abast de la ment humana.