Aristòtil: Les 4 Causes, l'Ànima, Epistemologia i Ètica Eudemonista
Teoria de les Quatre Causes
Molts pensadors tractaren aspectes de la substància per separat i no en conjunt.
Hi ha quatre causes que expliquen la constitució de la substància:
- Material: Matèria de la substància, allò que experimenta canvi.
- Formal: L’essència.
- Eficient/Motriu: Allò que ha provocat el canvi (causa externa o interna).
- Final: La finalitat del canvi, el telos.
Aristòtil creu que cos i ànima van junts; si el cos (matèria) desapareix, l’ànima (forma) també. El cos és la causa material i l’ànima és la causa eficient, formal i final.
Funcions de l’Ànima
- Nutritiva o Vegetativa (les plantes, els animals i els humans)
- Sensitiva o Apetitiva (els animals i els humans)
- Racional o Pensant (els humans)
Epistemologia Aristotèlica
El coneixement parteix de l’experiència sensible.
Coneixement = Coneixement Intel·lectual + Coneixement Sensible
Graus o Procés del Coneixement
- Sensació o Percepció: Els sentits ens mostren l’aparença.
- Imaginació o Memòria: Conservem (memòria) i reproduïm (imaginació) les percepcions sensibles.
- Experiència: Pròpia dels éssers humans.
- Ciència (Episteme): Relacionar els elements que l’experiència proporciona.
Aristòtil nega els coneixements innats (diferent de Plató).
Ètica Aristotèlica
És una ètica eudemonista (eudaimonia):
- Busca la felicitat.
- El mitjà per a la felicitat són les virtuts.
Felicitat: Assolir coneixement, exercici propi dels éssers humans, una actitud.
Les Dues Funcions de l'Ànima en l'Ètica
- Funció Irracional: Virtut del caràcter (ethos), capacitat de sobreposar-nos als desitjos.
- Funció Racional: Virtut de la Prudència (phronesis), escollir els millors mitjans.
Caràcter + Prudència = Terme Mitjà (entre l’excés i el defecte).
L’ètica de Plató és universal; l’ètica d’Aristòtil té en compte les diferències de cada persona.
Per ser feliç calen certes condicions materials, per tant, no tothom pot ser-ho.
No som ni bons ni dolents per naturalesa; la virtut és una activitat diària.
Política Aristotèlica
Per ser feliç s’ha d’estar a la Polis (ciutat-estat).
Som animals polítics per naturalesa (necessitem viure en comunitat). La naturalesa proporciona el Logos (necessari per socialitzar).
Aristòtil creu que no hi ha un model de ciutat ideal, a diferència de Plató.