Aristòtil i la Filosofia Hel·lenística: Política i Cosmos

Sistemes Polítics i Formes de Govern

Quan governa un i és bo, monarquia; si és dolent, tirania. Quan governen més d'un i és bo, aristocràcia; si és dolent, oligarquia. Quan governen tots: si és bo, democràcia; si és dolent, demagògia.

Cosmologia d'Aristòtil

Aristòtil va ser el primer filòsof que va donar una nova visió del món integrat dins del cosmos. El cosmos era etern i sempre havia existit. Antigament no es podia investigar, però va realitzar un plantejament que deia que l'univers era geocèntric: tot rodejava la Terra. També era heterogeni i finit. Aristòtil prenia la Lluna com a exemple de perfecció perquè era un astre perfecte en si mateix, era rodó.

L'univers es divideix en dues parts:

• Món sublunar: El que queda sota la Lluna és imperfecte. Està format per elements canviants i pels quatre elements: terra, foc, aigua i aire. Sempre torna al seu estat original.
• Món supralunar: A sobre de la Lluna, format per elements perfectes.

L'Hel·lenisme

Nova evolució i fase de la filosofia. Les noves monarquies hel·lenístiques suposen la fi de l'autonomia de les polis i l'establiment de sistemes polítics autoritaris on la gent no participa. Hi ha un gran desenvolupament científic i cultural. Apareix la reflexió ètica que mira de trobar la millor manera d'assolir la felicitat individual.

Epicureisme

L'objectiu de tothom és la felicitat, que consisteix a evitar el dolor per assolir el plaer.

• Vida tranquil·la i moderada sense excessos ni luxes.
• Autarquia: Alliberament del temor als déus, al destí i a la mort.
• Ataràxia: Impertorbabilitat de l'ànima.

Estoïcisme

Proposa teories físiques i cosmològiques:

• Proposta ètica: Existeix una llei inflexible que impera en l'univers que respon a principis racionals que podem arribar a conèixer usant la intel·ligència.
• El Logos és la raó que impera al cosmos i no podem fugir del destí.
• Apatia: Virtut interior d'acceptació del que ens reserva el destí.

Escepticisme

• Nega poder assolir veritats absolutes perquè coneixem les aparences, però no podem accedir directament a la realitat autèntica.
• Al no haver-hi certeses, les nostres opinions poden anar a favor o en contra de l'argument.
• Davant la incertesa del nostre judici, el més prudent és practicar l'abstenció.