Arquitectura barroca a Roma i Itàlia: Bernini, Borromini i la Contrarreforma

Art i humanitats22 d’oct. 20262,83 KB

Arquitectura barroca a Roma i Itàlia

Roma, laboratori del Barroc

Efectes de la Contrarreforma: contingut dividit per disputes religioses, econòmiques i dinàstiques. L'arquitectura es caracteritza per la diversitat i per l'ordre a l'hora de combinar elements.
Acabament de Sant Pere del Vaticà i renovació de la ciutat: arran del Concili, es passa de les creus llatines a l'obra de Maderno, que afegeix tres crugies més, una façana clàssica, majestuosa i concentrada.

Plaça de Sant Pere: braços el·líptics que generen una tensió viva; plaça trapezoïdal; gran extensió entre l'entramat vigatat.
Interior de Sant Pere: baldaquí monumental, retaule del presbiteri amb escultura i càtedra; Escala Regia, inspirada en el Palau Spada, tot i que no va poder modificar l'avinguda.
Sant'Andrea al Quirinale: petita, de planta central el·líptica. Bernini és el model del barroc: sintetitzador i innovador dins les regles establertes, amant del teatre, de les corbes i de la llum dramàtica.

Visió diferent del barroc. Controvertit, treballa sovint amb ordres pobres, maneres trencades i complexes, amb pocs diners però gran influència.

San Carlo alle Quattro Fontane: conjunt d'església de planta central ovalada amb l'entrada al costat estret. Planta amb corbes i contracorbes que generen pressions; no usa pilastres, sinó que la corba recorre el mur, la cúpula i la llanterna, amb casetons i una façana amb corbes de moviment ondulant.
Sant'Ivo alla Sapienza: petita, dins d'un pati, planta complexa amb entrants i sortints; pilastres que sostenen la cúpula.

Concili: més esglésies, més petites, més altars, sobretot als barris.
Altres arquitectes: Guarino Guarini, seguidor de Borromini, de geometria complicada i matemàtica; la catedral de Torí i la cúpula de San Lorenzo. Filippo Juvarra, que va fer el Palau Reial de Madrid.
Les esglésies utilitzaven cortinatges per atreure la gent.
La difusió de l'arquitectura barroca a Itàlia va ser lenta i puntual.

Vènet i Pada italiana: seguien Palladio, amb un barroc blanc, en països protestants i anglosaxons. Florència era massa romana i assentada.
Sud de Roma (Nàpols i Sicília): vinculades a Roma, amb un barroc fort, motllures més sobries; el terratrèmol va suposar un nou barroc.
Piemont: Guarini dissenya plantes complexes i cúpules altes, semblants a les musulmanes hispàniques i africanes.