Quins són els tres ordres arquitectònics grecs?

Els tres ordres principals són el dòric, a partir del segle VII aC, el jònic, a partir del segle VI aC, i el corinti, a partir del segle IV aC. Es diferencien principalment pel capitell i l'entaulament.

És un bombament suau creat al centre del fust de la columna. Serveix perquè la columna, vista de lluny, es percebi recta.

Quines parts tenia un temple grec?

El temple es dividia en tres espais: el pronaos, l'entrada; el naos o cel·la, on hi havia la imatge de la divinitat; i l'opistòdom, una cambra posterior on se solia guardar el tresor.

Arquitectura i urbanisme a l'Antiga Grècia: ordres, temple i teatre

Resum

El document explica les característiques de l'arquitectura i l'urbanisme de l'Antiga Grècia, basats en l'ordre i la raó. Hi trobareu els tres ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti), la tipologia i l'estructura del temple, l'organització de la ciutat al voltant de l'àgora i el teatre com a edifici cívic principal. També s'hi esmenta l'escultura com a expressió de l'ideal de bellesa.

Punts clau

L'arquitectura grega es basava en l'ordre, la raó i l'adaptació a l'escala humana, cercant la perfecció i l'equilibri de les formes.
Els tres ordres principals són el dòric (a partir del s. VII aC), el jònic (s. VI aC) i el corinti (s. IV aC), que es diferencien sobretot pel capitell i l'entaulament.
El sistema constructiu era l'arquitravat, amb predomini de línies verticals i horitzontals formades per plataforma, columna, entaulament i cobertura.
L'èntasi és un bombament suau al centre del fust de la columna que fa que aquesta es vegi recta des de lluny.
El temple es dividia en pronaos, naos (o cel·la) i opistòdom, i es classificava segons el nombre de columnes a la façana i la seva disposició.
El teatre aprofitava el desnivell d'una muntanya per situar les grades (cavea), amb l'escena (skene), el prosceni (proskenion) i l'orquestra (orchestra).

Posa't a prova

Urbanisme i Societat

A més, la democràcia d'algunes ciutats va plantejar la necessitat de crear diferents espais de tipus social, polític i econòmic. Aquests elements urbanístics es van organitzar al voltant de la plaça pública (àgora), llocs on es volia que es desenvolupessin diverses activitats, com celebracions públiques, entre altres. El disseny de la ciutat presenta un traçat ortogonal amb carrers rectilinis i geomètrics. Aquest model es va fer servir posteriorment en la construcció d'altres ciutats.

Arquitectura: L'Ordre i la Raó

L'arquitectura grega va modificar les tècniques constructives anteriors i les va adaptar a uns nous principis basats en l'ordre i la raó, amb una preocupació per adaptar els edificis a l'escala humana.

Característiques Principals

Cerca de la bellesa basada en la perfecció i l'equilibri de les formes.
Utilització d'un sistema constructiu anomenat arquitravat, amb predomini de línies verticals i horitzontals, més la superposició de quatre elements: plataforma, columna, entaulament i cobertura.
Aplicació d'il·lusions òptiques en les seves construccions. L'efecte òptic més destacat és el bombament suau creat al centre del fust perquè la columna, des de lluny, es vegi recta (èntasi).

Estils Arquitectònics (Ordres)

Es van desenvolupar tres ordres o estils principals:

Dòric (a partir del s. VII aC)
Jònic (a partir del s. VI aC)
Corinti (a partir del s. IV aC)

Els canvis principals entre ordres es presenten en el capitell i l'entaulament, on destaquen la decoració i el gruix de l'arquitrau.

Arquitectura Religiosa: El Temple

El temple és la construcció religiosa més destacada. A l'interior s'hi guarda la imatge divina. Anteriorment es construïa amb fusta, però més endavant es va començar a construir de pedra, principalment amb marbre blanc.

La forma més comuna és una estructura de planta rectangular, dividida en tres espais:

Pronaos: Una entrada que dona accés al lloc sagrat.
Naos (o cel·la): Espai sagrat on dins hi ha una imatge escultòrica de la divinitat.
Opistòdom: Una cambra posterior, on se solia guardar el tresor del temple.

Classificació dels Temples segons les Columnes

Segons el nombre de columnes a la façana principal:: Dístil: 2 columnes.; Tetràstil: 4 columnes.; Hexàstil: 6 columnes.; Octàstil: 8 columnes.; Decàstil: 10 columnes.
Segons la disposició de les columnes:: In antis: Amb dues columnes a la façana, situades entre les prolongacions dels murs laterals (antes).; Pròstil: Amb columnes només a la façana principal.; Amfipròstil: Amb columnes a les dues façanes curtes (principal i posterior).; Perípter: Amb una filera de columnes que envolta tot l'edifici.; Dípter: Amb una doble filera de columnes que envolta tot l'edifici.; Pseudoperípter: Amb columnes adossades al mur exterior de la naos.; Monòpter: Temple de planta circular amb una sola filera de columnes.

Arquitectura Civil: El Teatre

L'edifici públic més significatiu era el teatre. Era el lloc on es representaven les tragèdies i les comèdies; per això, les característiques del teatre estaven al servei de la visibilitat i l'acústica.

Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d'una muntanya. Aquest desnivell s'aprofitava per posar les grades (cavea), en forma semicircular. Davant hi havia l'escena (skene) i el prosceni (proskenion), on es feia la representació teatral. L'orquestra (orchestra) era un espai circular situat entre les grades i el prosceni.

A més del teatre, hi havia altres edificis importants com els estadis o gimnasos.

Escultura: L'Ideal de Bellesa

L'escultura grega es va realitzar principalment amb bronze i marbre, encara que també es van utilitzar pedres de menys qualitat o altres materials com la fusta o l'or.