Art Andalusi: Manifestacions Artístiques de la Cultura Islàmica
Les manifestacions artístiques de la cultura islàmica estan molt vinculades a la religiositat i es caracteritzen pel predomini de l'arquitectura sobre la resta d'arts. La construcció més representativa és la mesquita, però també es van construir edificacions civils com ara alcassabes, palaus, socs, banys públics i escoles (madrasses). La prohibició alcorànica de representar imatges sagrades va comportar un desenvolupament escàs de la pintura i l'escultura, i el predomini de motius abstractes i geomètrics. La seva funció principal fou l'ornamentació dels murs arquitectònics.
Predomini de l'Arquitectura
L'arquitectura islàmica presenta una sèrie de característiques comunes: ús de materials de construcció senzills, cobriment d'edificis per mitjà de voltes i cúpules profusament decorades, utilització de pilars i columnes com a suport i gran profusió d'arcs. Austeritat en la decoració dels murs exteriors, que contrasta amb la rica i variada ornamentació interior mitjançant marbres, rajoles, guixeries i fustes. Moltes de les construccions, sobretot els palaus, presenten bonics jardins en els quals la vegetació i l'aigua es combinen per crear un ambient tranquil i relaxat que integra arquitectura i natura.
Arquitectura d'Al Andalus
L'arquitectura d'Al Andalus seguia els models de l'art islàmic, però també va adoptar elements propis: l'arc de ferradura emmarcat per una gran varietat de voltes. La grandiositat de les construccions i la riquesa ornamental situen l'arquitectura d'Al Andalus entre les més rellevants del món musulmà medieval.
Època del Emirat i el Califat 756-1031
És el període en què es fan les aportacions tècniques i constructives més rellevants i el que presenta més riquesa constructiva i ornamental. En destaquen la mesquita de Còrdova i el palau de Madinat al-Zahra (Còrdova).
Època Taifa i Almohade 1031-1212
Presenta una arquitectura més austera, que potencia l'estructura arquitectònica i descuida l'ornamentació. En destaquen l'alcassaba de Màlaga, l'Aljaferia de Saragossa, la Giralda i la Torre del Oro de Sevilla.
Època Nassarita 1238-1492
Es caracteritza per una gran riquesa decorativa a l'interior de les edificacions que amaga la pobresa dels materials constructius. En destaquen l'Alhambra i el Generalife de Granada.