Art de l'Antic Egipte: Guia Completa d'Arquitectura, Escultura i Pintura

Art Egipci: Característiques Clau i Influència del Nil

Es tracta d'una civilització fluvial on el riu Nil té una gran importància, ja que:

• És la principal via de comunicació.
• La frontera natural entre la ciutat dels vius a Orient i la dels morts a Ponent.
• És el motor de l'economia, fonamentalment del comerç i l'agricultura: les seves dues fases anuals (inundació i fertilització / retrocés i cultiu) condicionen l'economia i l'organització social.
• El caràcter cíclic del Nil va servir per interpretar la religió i explicar el món d'ultratomba. El sol, en la seva trajectòria diària, viatja pel riu: Horus (sol purificat) surt a l'alba i ascendeix, Ra (migdia) és la seva plenitud i Aton (sol moribund) al capvespre, desapareix per Ponent. Seguint aquest esquema, aviat es plantegen el retorn a la vida dels difunts: la immortalitat. Aquest ordre està guardat pel faraó (déu viu).
• Influeix en els avenços científics, matemàtics i en l'art.

Cronologia de l'Antic Egipte: Imperis i Dinasties

L'antic Egipte es divideix en 3 imperis: Antic, Mitjà i Nou, subdividits al voltant de 30 dinasties.

• Període Predinàstic (5300-3000 a.C.): Unificació de l'Alt i el Baix Egipte (faraó Narmer).
• Imperi Antic (2686-2125 a.C.): Faraons més importants: Keops, Kefren i Micerinos.
• Imperi Mitjà (2055-1650 a.C.).
• Imperi Nou (1550-1069 a.C.): Faraons més importants: Reina Hatshepsut, Tutmosis IV, Amenofis III, Amenofis IV/Akhenaton, Nefertari, Tutankamon, Ramsès I, Ramsès II, Ramsès III, Nefertiti.
• Baixa Època (664-332 a.C.): Domini d'altres imperis (persa, grec i romà).

Context Històric i Social de l'Antic Egipte

• Societat dividida jeràrquicament: faraó, sacerdots, nobles i funcionaris. El faraó té poder absolut i teocràtic, és un déu a la terra.
• Religió politeista. Veneració a molts déus a partir de la religió oficial de l'estat i en un àmbit més privat i familiar. Els déus tenien una representació simbòlica i eren presentats en forma animal o amb cos humà i cap d'animal: Osiris (corona i plomes d'estruç), Ra (disc solar), Anubis (xacal), Horus (falcó, ull udjat), Uadjet (serp ureus), Bastet (lleona), Hathor (vaca), Seth (animal bèstia), etc.
• Símbols i atributs importants que fan referència a la vida eterna i protecció: anj (símbol de la vida eterna), jepri o escarabat (resurrecció), ib (cor), sa (protecció), columna (estabilitat), udjat (ull sagrat), etc.
• Culte a Isis: Mare i maga protectora i ull de Ra. Divinitat del cel representada amb el tocat d'Hathor, amb disc solar i el seu signe jeroglífic sobre el cap.
• Desig de l'home egipci per aconseguir la vida d'ultratomba / "Viatge al més enllà". Procés de momificació i embalsamament del cos, ritual funerari (barca del Sol-Ra, Tribunal d'Osiris-Psicostasi o pes de l'ànima). Pels egipcis, la persona estava composta pel cos, el ka i el ba, que equivaldria a l'ànima i la personalitat. El Ka tornava al cos en el moment de la resurrecció i, per tant, aquest s'havia de conservar incorrupte.
• L'art estava al servei de la religió i de la societat (art àulic).
• Influència de l'entorn físic d'Egipte en l'art: abundant pedra.

Arquitectura Egípcia: Tipologies i Característiques

Característiques Generals de l'Arquitectura Egípcia

• Tendència a la monumentalitat i a la solidesa. Edificis amb poques obertures. No està feta a escala de l'home.
• Varietat en els sistemes constructius utilitzats:
  1. Acumulació ordenada de materials: murs en talús, inclinats. Piràmides i mastabes.
  2. Arquitectura arquitravada (cobertes planes, no empren l'arc i la volta). Línies verticals i horitzontals. Temples.
  3. Construccions rupestres, excavades total o parcialment a les roques de les muntanyes. Speos, hipogeus i temples.
• La bellesa dels edificis es basa principalment en la recerca de la raó matemàtica de les proporcions, en la relació entre totes les parts que integren la construcció.
• Els elements sustentadors són el mur i la columna. La columna juga una doble funció: sustentant i decorativa. Hi ha una gran diversitat de capitells (lotiformes, papiriformes, palmiformes, campaniformes, hatòrics, etc.).
• L'escultura i la pintura es vinculen a l'arquitectura. Importància de la decoració amb relleus, pintures, inscripcions jeroglífiques.
• Les plantes són regulars.

Arquitectura Funerària Egípcia: Mastabes, Piràmides i Hipogeus

• Mastaba: Forma més antiga de tomba per als faraons i grans dignataris (3000 a.C.). Forma troncopiramidal i planta rectangular. Pedres de forma geomètrica que encaixen sense emprar formigó gràcies a mides molt precises. El terme al·ludeix als bancs de les cases musulmanes actuals.
• Piràmide: Construccions altes en forma triangular fetes a l'Imperi Antic (III i IV dinasties). El seu colossalisme s'explica per una lluita de poder entre el sol i els faraons envejosos del sol (el seu desafiament va acabar en derrota i les piràmides van deixar de construir-se en l'Imperi Nou).
• Hipogeu: Tomba excavada dins una muntanya. Es construeixen per amagar i fer inviolable la tomba. Exemple: Tomba de Tutankamon.

Arquitectura Religiosa Egípcia: Els Temples i Speos

Els temples egipcis no eren el lloc on anaven els fidels al culte, sinó l'estatge del Déu. En el seu interior només podien entrar els sacerdots i el faraó.

• Speos: Són temples excavats, alguns també poden tenir tomba. Formats per tres terrasses que culminen amb capelles excavades a la roca. Utilitzen pedra blanca.

Escultura Egípcia: Idealització i Realisme

Estàtues Divines i de Faraons: L'Idealització

• Material: or, ivori, pedres precioses i pedra (basalt, granit, calcària, etc.).
• Aplicaven la Llei de la Simetria i la Llei de la Frontalitat.
• Rostres inexpressius, ulls ametllats, amb la mirada perduda cap a l'infinit, donant lloc a imatges fredes, distants i allunyades de l'espectador.
• Absència de moviment. Figures hieràtiques, estàtiques, que suggereixen eternitat i atemporalitat.
• Buscaven el cànon de bellesa ideal del cos humà, basant-se en l'harmonia de proporcions. Estudi de l'anatomia del cos idealitzat, amb poc detallisme. Proporcions estudiades a partir d'una quadrícula (puny). La longitud perfecta de l'individu era de 18 punys (dues per la cara, 10 de les espatlles als genolls i 6 per a cames i peus).
• En els relleus (i a les pintures) aplicaven la visió rectilínia, que consisteix en la representació de 4 punts de vista: ull i tronc de front; cap i extremitats de perfil.

Estàtues de Mortals Humans: Alts Funcionaris i Escribes (Realisme)

• Material: pedra, fusta policromada.
• Humanització dels personatges.
• Es representa el personatge realitzant el seu treball: escrivint, dirigint, etc.
• Estudi psicològic i anatòmic del representat.

Pintura Egípcia: Tècniques, Temàtiques i Estil

Desenvolupament de la pintura mural (fresc, encàustica i tremp) i sobre papir. Les pintures decoraven principalment tombes i temples. De gran delicadesa i transmeten alegria.

• Escenes distribuïdes en registres horitzontals.
• Predomini del dibuix sobre el color (colors plans, sense degradació tonal).
• No es representa l'espai ni la profunditat.
• Les figures segueixen el mateix esquema compositiu que els relleus: cap i cames de perfil / cos i ull frontals.
• Poc moviment i hieratisme, especialment en la representació d'escenes divines, oficials, amb personatges sagrats. Més naturalisme, llibertat compositiva i dinamisme en les escenes quotidianes.
• Importància de l'escriptura jeroglífica que cobreix gairebé tot el fons i l'espai entre personatges i elements, que proporciona informació sobre l'escena representada: religiosa, costumista o de cacera.