Art i arquitectura del Renaixement: característiques i estils clau

Característiques generals del Renaixement

L’art renaixentista suposa la recuperació de l’Antiguitat i la superació del món medieval, on té una influència decisiva l’Humanisme, que pren com a model l’art clàssic. Hi ha una renovació dels sistemes de representació: s’adopta l’ús d’una perspectiva àrdua —perspectiva artificiosa— i la transformació dels espais segons l’ésser humà amb una nova concepció del món, l’antropocentrisme.

Urbanisme i arquitectura

Es diferencien períodes i estils amb trets propis:

Quattrocento

Prèn com a model l’art de l’antiga Roma i utilitza els mateixos cànons clàssics, especialment a Florència. S’utilitzen els ordres clàssics: jònic, dòric i corinti. Destaca Filippo Brunelleschi.

Cinquecento

Els arquitectes també mostren gran interès per l’estil clàssic. Per decorar els edificis creen combinacions entre figures grotesques —monstres meitat animals, meitat humans—; destaca l’estudi dels textos clàssics, per exemple Vitruvi.

Manierisme

Trenca amb la normativa clàssica per l’alteració de la morfologia i per una recerca d’expressivitat que fa una arquitectura experimental, amb formes allunyades dels cànons regulars.

Urbanisme ideal i jardins

Trenquen amb l’organització anàrquica de la ciutat medieval seguint el model de ciutat ideal de Filarete. Quant als jardins, es caracteritzen per l’organització dels espais oberts —com el Sacro Bosco— i per plantejaments planificats que busquen l’harmonia entre arquitectura i paisatge.

Edificis religiosos

S’hi distingiran dos tipus principals de planta:

• Basilical: amb forma de creu llatina, tres naus i cúpula al creuer.
• Centralitzada: en forma de creu grega o en forma circular.

És Alberti qui representa l’estil renaixentista en la teoria arquitectònica i la fusió dels models clàssics amb les necessitats modernes.

Arquitectura civil

La utilitas vitruviana es la norma que s’imposa a les noves formulacions arquitectòniques. Els palaus presenten característiques comunes:

• Forma cúbica coronada per una cornisa.
• Motllures horitzontals que separen tres pisos estructurats en ordres: toscà o dòric, jònic i corinti.
• En la façana perd importància la portalada i apareixen nombroses finestres.
• S’utilitza un encoixinat més gruixut a la part inferior i més lleuger a les plantes superiors.

Les vil·les són una recuperació de l’antiga casa de camp romana.

El Renaixement a Espanya

A Espanya l’arquitectura renaixentista arriba més tard. Inicialment apareix combinada amb estructures gòtiques, amb un estil decoratiu anomenat plateresc. Durant el període de Carles V ja es desenvolupa una composició totalment renaixentista, coneguda com a purisme.

Escultura del Quattrocento

La escultura del Quattrocento s’inspira en els models clàssics i es caracteritza per la proporcionalitat. Es reprèn el cànon dels nou caps, el contrapposto i una postura amb les cames obertes en compàs.

Escultura del Cinquecento

La escultura del Cinquecento continua la línia clàssica, amb un interès creixent pel naturalisme i la figura humana. Hi ha un predomini de les línies corbes i de la utilització de la forma serpentinata.

Pintura renaixentista

Els pintors representen el cos humà i els rostres amb un realisme progressiu, intentant ser el més fidel possible. També hi ha un gran interès per la naturalesa i l’entorn, encara que sovint amb menys detallisme que en períodes anteriors. S’hi juga amb els volums i la perspectiva, i per emmarcar les figures en un context clàssic s’organitza la composició de manera geomètrica, especialment amb la forma triangular. Les tècniques més emprades són el fresc, el témpera i, més tard, l’oli.