Art i arquitectura romana: Amfiteatre, Panteó, Maison Carrée i Columna Trajana

Amfiteatre Flavi: s'ha de situar a Roma, època imperial, construït amb marbre, maó, pedra i estuc. Inici el 72 aC (sic; vegeu nota), Flavi el va acabar el 80 dC. Titus, el seu successor, va completar l'obra. És el més gran de l'antiguitat, però un terratrèmol va provocar l'abandó i es va convertir en una pedrera.

Descripció formal: la façana està dividida en 4 pisos. Els 3 primers presenten una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades; el 4t nivell és un mur amb pilastres adossades. D'baix a dalt segueix els ordres dòric-toscà, jònic i corinti. La planta és el·líptica, amb arena i cavea (per a 50.000 espectadors). Les entrades són els arcs del primer pis. Sota l'arena hi ha una gran obra de maons i pedres per a les feres, impermeabilitzada per a poder inundar-la com a piscina.

Entorn: situat a l'extrem de l'antic Fòrum.

Funció, contingut i significat: el Coliseu (per la colossal estàtua de l'emperador Neró que hi havia a prop) acollia espectacles de gladiadors, caceres de feres i batalles històriques. L'entrada era gratuïta i els seients depenien de l'estatus social. Era un regal de l'emperador per guanyar-se el poder.

Panteó: temple de formigó, granit, marbre i fusta. Situat a la Roma imperial, al Camp de Mart. Agripa en va fer la construcció inicial; després d'un incendi va ser reconstruït per Adrià i Apol·lodor de Damasc (column Trajana).

Descripció formal: pòrtic octàstil amb columnes corínties, entaulament llis amb la inscripció «Temple Agripa» i un frontó triangular. Darrere hi ha un tambor (fet de morter i maó) que sosté una cúpula hemisfèrica, dividida en 5 cercles més un lunar i coronada per un òculus que il·lumina l'interior. S'hi accedeix a través de portes de bronze gegants. La cel·la és circular amb diverses capelles.

Entorn: al centre de Roma, molt ben integrat, d'igual alçada i proporcions adequades.

Funció, contingut i significat: dedicat als déus de l'Olimp (Pantheon, «tots els déus»). La cúpula simbolitza la volta celeste i l'òculus, el sol. Representa la unió de l'home i la divinitat. El bronze es va utilitzar en la cúpula de Sant Pere del Vaticà (segle XVII).

Maison Carrée: temple de pedra calcària, romà imperial, a Nimes (França). Dedicat a Octavi August, és dels millor conservats i un exemple destacat de la romanització del Mediterrani.

Descripció formal: s'alça sobre un podi d'origen etrusc, amb accés per una escalinata. És un pòrtic hexàstil d'ordre corinti, amb un entaulament de tres platabandes, un fris amb decoració perduda i una cornisa, i un frontó triangular sense decoració. Els murs laterals tenen columnes corínties i un fris floral. La coberta és de dues aigües. És un temple pseudoperípter de planta rectangular, amb 4 columnes exemptes i sense obertures.

Entorn: al centre de Nimes, al антic fòrum, pensada per veure's frontalment.

Funció, contingut i significat: ordre d'Agripa, dedicat als déus de Roma i als néts de Juli Cèsar. Influència: La Madeleine.

Casa del poeta de Pompeia (segle I aC): estil romà pompeià, civil, construïda en pedra amb el fresc i opus tessellatum.

Context: erupció del Vesuvi; es va excavar a partir del 1748.

Descripció formal: té 2 pisos però només se n'ha conservat 1 i 2 espais principals: l'atrium (pati tancat) i el peristilum (pati porticat). S'accedeix per un passadís on destaca el compluvium (obertura zenital) amb l'impluvium a sota. A l'entrada hi ha la tabernae (botiga). Al voltant de l'atrium hi ha habitacions (cubicula) i el tablinum, habitació on rebia els clients que volia allunyar de la intimitat de la casa. Al voltant del peristil hi ha estances privades. A l'esquerra, l'habitació de la família (entrada secundària); a la dreta, la cuina i el menjador. Hi ha absència de finestres i poc mobiliari, però una rica decoració pictòrica.

Funció: casa unifamiliar de rics (les modestes no tenien hort).

Significat: el nom deriva del mosaic de terra; a l'entrada hi ha un gos lligat amb un mosaic d'alerta («Cave canem»). Les pintures són mitològiques. Galeria Vinçon.

August: romà imperial, commemoratiu, original de bronze (còpia en marbre).

Descripció formal: emperador d'ampli gest sobre un pedestal, amb túnica i cuirassa decorada amb relleus, i una capa que cau en diagonal.

Iconografia: els solapes representen els efebs (guardians del món); el carro solar (put dret); la lluna amb torxa (cor) i la rosada. Als laterals hi ha personatges femenins (Gàl·lia i Hispània). Al centre, Tiberi amb la lloba capitolina i un altre personatge que dona l'àguila. A la part inferior hi ha una metàfora que representa l'època daurada. Actitud de manar (braç aixecat), Cupido als peus per reforçar, contrapposto, faccions rejovenides, volumetria realista, marbre policromat.

Temàtica: August vestit de general; finalitat glorificadora i propagandística. El rei anava calçat, però a la còpia la seva dona va treure sandàlies que estaven a l'Olimp. Doríфор de Policlet.

Columna Trajana: Apol·lodor de Damasc, relleu baix, marbre, commemoratiu. Sobre un pedestal quadrangular, base cilíndrica i capitell dòric. A dalt, una estàtua de Sant Pere. Té 200 m de relleu, moltes escenes i personatges, tracte naturalista, metàfores amb els déus i policromia.

Temàtica: commemorar la victòria de Trajà sobre els daços; dins d'una urna d'or amb les cendres de Trajà. Sentit ascendent: els episodis més importants de la guerra.

Influències: precedent de l'Altar de Zeus i model per a columnes posteriors.