Art Barroc i Neoclassicisme: Pintura i Arquitectura a Europa

Itàlia: El Barroc i el Tenebrisme

Caravaggio

Renovador de la pintura italiana i naturalista. Pinta la realitat tal com és, amb temes religiosos i clarobscurs marcats per un únic focus de llum. Utilitza la tècnica de l'oli sobre llenç. Els personatges són els elements principals i representen un gran dramatisme; la llum prové d'una font natural. Destaca el tenebrisme.

Obres destacades: La vocació de Sant Mateu, La crucificació de Sant Pere i La verge de Loretto.

Països Baixos

Rubens

El pintor europeu més complex. Tècnica d'oli sobre tela, ús intens del color, temes variats i dinamisme a partir del moviment curvilini. Cerca la simetria i l'harmonia basant-se en models clàssics, la tradició renaixentista i l'observació directa de la realitat. El despullat és comú, configurant la imatge prototípica de la dona grassa amb pell satinada (l'ideal femení).

Obra destacada: Les Tres Gràcies.

Vermeer

Pintor amateur i independent. Preocupació per la llum, delicadesa i visió abstracta. Predomina el color sobre el dibuix. Pinzellada solta, lliure i detallista, amb llum natural, naturalisme i profunditat. Tècnica d'oli sobre tela.

Obres destacades: Vista de Delft i La jove de la perla.

Espanya: El Segle d'Or (S. XVII)

Temes religiosos, influència del tenebrisme de Caravaggio i tractament de la llum. Destaca la senzillesa, la credibilitat i la intensitat expressiva.

Velázquez

El pintor espanyol més important del barroc i pintor de la cort. Retrats realistes i tècnica moderna: pinzellades espontànies, fluïdesa, simetria i gran precisió en el dibuix. Utilitza llum natural i colors foscos.

Obres destacades: Les Menines, Les filadores i La Venus del mirall.

El Neoclassicisme (Segles XVIII-XIX)

Característiques generals

• Fonts principals: el món clàssic i les noves tècniques.
• L'ideal grec: punt de partida de tota bellesa. Grècia és el podi sagrat i la inspiració del neoclassicisme.
• Ordre dòric grec: el temple hel·lènic és imitat.
• Base de l'arquitectura neoclàssica: la columna.
• Imitació per damunt de la invenció.
• Moviment de protesta contra el barroc.
• La Revolució Francesa s'uneix al neoclassicisme: nova concepció de la vida i desig de llibertat.

Arquitectura neoclàssica

França (epicentre): Temes clàssics i renaixentistes tractats amb sobrietat.

• Jacques-Ange Gabriel: Utilització de l'ordre gegant.
• Soufflot: Obra: Panteó d'Homes Il·lustres de París, imitació del temple grec.
• Ledoux: Desornamentació; les seves bases són el número i la proporció.

Espanya: Punt culminant en la segona meitat del segle XVIII. Fundació de les Acadèmies, l'Estat a càrrec d'ensenyar les belles arts, centralització de l'art, millora urbana, gran importància de l'arbrat i aparició dels jardins. La gran transformació es dóna a Madrid.

• Ventura Rodríguez: Obra: Capella del Palau Reial de Madrid i planta de l'església de Sant Marc.
• Francisco Sabatini: Obres: Ministeri d'Hisenda i la Porta d'Alcalà.

Escultura neoclàssica

• Models de l'antiguitat clàssica (més Grècia que Roma).
• Imitació de l'antiguitat: temes mitològics, escultura en marbre i bronze, formes belles.
• L'escultura perd la llibertat del barroc.
• No cerca la impressió de vivesa, sinó la creació pura i abstracta.
• Es recorre al despullat i abunda el retrat.

Pintura neoclàssica

• Classicisme pur.
• Els pintors neoclàssics són excel·lents dibuixants, amb especial atenció a la figura femenina.
• Ideal del pintor: el bell dibuix inspirat en l'escultura.