Art Clàssic: Arquitectura, Escultura i Urbanisme de l'Antiguitat

1. Introducció a l'art

1.1 Estètica (base): la percepció per la vista i l'oïda i la reflexió sobre l'art i la bellesa (estètica) provoquen plaer específic i comú, plaer estètic universal i desinteressat. Categories: la bellesa, el tràgic, el grotesc, el còmic, el sublim...

1.2 L'art: l'art és la forma expressiva (voluntat de comunicar) en un context determinat.

1.3 Les funcions de l'art:

• Funció estètica: totes les obres d'art tenen funció estètica.
• Expressiva i comunicativa: transmissió d'un missatge amb una voluntat estètica.
• Religiosa: totes les religions tenen art.
• Didàctica: per transmetre la religió als analfabets de l'època, llibres de biologia o anatomia.
• Econòmica: peces per encàrrec, inversió, comercial.
• Psicològica: art-teràpia.
• Propagandística i publicitària: persuadeix i ven.

1.4 Classificació de les arts:

• Visuals: arquitectura, escultura, pintura.
• Arts mixtes: dansa, cinema.
• Arts auditives: música.

2. Arquitectura egípcia

2.1 L'arquitectura: tombes i temples. Edificacions grans, colossals i monumentals que expressen la riquesa del faraó. Carreus (blocs de pedra tallats), regles fixes i immutables, no hi ha arcs ni voltes. Tombes i temples; societat estable.

2.2 Tipologies arquitectòniques: militar (castells, muralles), religiosa (altars, tombes, temples), civil (domèstica, industrial).

2.3 Planta de temple egipci:

• Dromos: passadís d'estàtues a l'entrada dels temples.
• Obelisc: element propagandístic i ornamental, dedicat als faraons.
• Pilona: portes d'accés (entrada).
• Sala hipètra: té una part de cel obert. Les sales es feien cada cop més petites.
• Sala hipòstila: completament coberta (sala sobre columnes).
• Sanctasanctórum: lloc més sagrat, només hi entren els sacerdots.

"Speos": temples excavats a la roca per crear el temple.

Tipus de piràmides:

• Mastaba: tomba amb cambra sepulcral; sala petita on es guardava l'estàtua del difunt (serdab).
• Piràmide esglaonada: primer esglaonada.
• Piràmide acabada: entrada que portava cap avall, cambra del rei i galeria; cambra al mig amb lloses enormes i inclinades perquè la tensió anés cap als costats i així descarregar el gran pes. Keops, Kefrèn i Micerí (piràmides, 2551-2494 aC).

Tombes sota terra (hipogeus): relleus i pintures.

2.4 Escultures: pedres dures; la pols abrasiva serveix per als acabats; escultures de fusta, poca humitat, ben conservades. Hieratisme: cama esquerra avançada; homes erguits i pintats de color fosc; dones rapades i amb perruques; ulls pintats i ben oberts. Totes les escultures estaven pintades.

Tremp: pols en recipient + "cola" = aglutinant (ou + pigment).

2.5 Graus d'iconicitat: grau de semblança amb la realitat.

Realitat → hiperrealisme → realisme → naturalisme → estilització → esquematització → geometrització → abstracció.

Dues civilitzacions prehel·lèniques: cretenca o minoica i micènica.

Arcaic (segle VII - 475 aC), clàssic (457-323 aC), hel·lenístic (323-31 aC).

3. Art clàssic: Grècia

Humà al centre (antropologia), natura, racionalitat i ordre, harmonia, bellesa com a objectiu fonamental.

3.1 Art micènic: ceràmica que es va sofisticant; escultures amb relleus; orfebreria (joies).

3.2 Art grec: home, natura, raó (racionalitat i coherència), harmonia (equilibri i ordre) i bellesa (categoria i estètica). Ordre i racionalitat (matemàtiques).

3.3 Urbanisme: traçat urbà. Improvisat o integral (des de zero) o parcial (millores petites).

Milet → Hipodamos, disseny hipodàmic, reticular o ortogonal.

Zones residencials, àgora, acròpoli (temples i lloc més segur).

3.4 Arquitectura: l'ordre i la raó. Sistemes constructius: elements sustentants (murs, columnes, pilars) + elements sustentats (cobertes). Pla o arquitravat; corba o voltada (els grecs no). Els grecs usaven columnes, no pilars.

L'estil són característiques diferenciades. Estil clàssic → intemporal. Columnes → estil.

Columnes: capitell, fust i base. L'èntasi (columnes dels extrems més gruixudes).

3.5 Estil arquitectònic: estil dòric (segle VII aC), estil jònic (segle VI aC), estil corinti (segle IV aC).

• Plataforma: estilòbata (escala de dalt) i estereòbata (altres escales).
• Tambors: franges.
• Entaulament: arquitrau (platabandes → 3 franges), fris (escultures en relleu: metopes i tríglifs), cornisa.
• Timpà / frontó: teulada a dues aigües.
• Dòric: sense base, més petit, capitell (collarí, équino i àbac), estries força separades.
• Jònic: té base, capitell amb volutes, estries més juntes, alt.
• Corinti: capitell decorat amb fulles d'acant, més esvelt, estries juntes, més treballat.

3.6 Plantes: 3 parts: pronaos (part davant), naos (part del mig, més gran), opistodom (on hi ha les ofrenes). Tholos (circular). Temples períptères: columnes als 4 costats (monòpter: 1 fila de columnes; dípter: 2 files de columnes). Menys columnes: amfipròstil (davant i darrere, dues façanes); pròstil (columnes davant); àpter in antis (murs als costats, davant, menys columnes, façana de davant). 2 (dístil); 4 (tetràstil); 6 (hexàstil); 8 (octàstil); 9 (eneàstil); 10 (decàstil); 12 (dodecàstil).

3.7 Tipus de murs: isòdom (regular), de través (regular), maçoneria (irregular) → morter i argamassa (paredat). Les juntes per dins tenien ferro perquè fos més fort.

Secció àuria: rectangle perfecte matemàticament. Moltes estructures l'utilitzaven per assolir la perfecció.

3.8 Teatres: turons amb grades; els romans no. Orquestra grega: cercle; romana: semicercle.

• Escena: part darrera de l'escenari.
• Prosceni: escena amb dibuixos i imatges (fons).
• Orquestra: on hi ha la música (part rodona al centre).
• Cor: grup de gent que canta (extrem de l'orquestra).
• Diazoma: passadissos interiors per connectar (entrada i sortida).
• Cavea: les grades (hi havia categories).

3.9 Afectes: expressivitat. Sentiments (base, durada), emocions (por, tristesa, ira, alegria), passions (fugaç, intensa), ataràxia: inexpressivitat (autocontrol).

4. Escultura

Alt relleu (sobresurt més de la meitat), mig relleu, baix relleu (sobresurt menys de la meitat). Escultura exempta: cap, bust, tors, cos sencer (dempeus, assegut, jacent, orant, eqüestre).

4.1 Arcaica: segles VII-VI aC. Homes nus → atletes (kúrois o kouros); dones vestides → sacerdotesses (kòrai o kore). Rigidesa i frontalitat, hieratisme, monumentalitat. Parts del cos i rostre a partir de la geometria. Ulls ben oberts (pintats). Proporció important. Somriure arcaic. Esteticisme, contrari del dinamisme.

4.2 Clàssica: segle V (Policlet, cànon de 7 caps; Miró; Fídies); segle IV (Praxíteles; Lísip, cànon de 8 caps; Escopas). Proporcions equilibrades, model ideal de bellesa, postures naturals (contrapposto). Perd la rigidesa i frontalitat → dinamisme. Cànons de proporció matemàtica. Pràcticament inexpressiva (estil sever) fins al segle IV, quan expressa més.

4.3 Hel·lenística: dinamisme que trenca l'equilibri i la contenció; expressivitat (pathos); grups escultòrics (més d'una peça); retrat de persones concretes (no déus o sacerdotesses); moments anecdòtics representatius (no temes sublims), per exemple, el nen mirant-se el peu; realisme, no idealisme; tècnica de dobles molls; autors importants: Policlet, Miró i Fídies.

5. Art clàssic: Roma

5.1 Etapes:

• Monarquia (735-509 aC): fundació de Roma, sotmesos als etruscos, fundació de la república el 509 aC.
• República (509-31 aC): magistrats rotatoris, senat.
• Imperi (31 aC - s. II dC): un emperador, diferents territoris, molt gran, exèrcit i religió. 31 aC: Octavi derrota Marc Antoni i Cleòpatra (batalla decisiva). 476 dC: caiguda de l'Imperi romà d'Occident.
• Alt imperi (s. I aC - III dC): màxima expansió de l'imperi.
• Baix imperi (s. III - V dC): època tardoromana, art paleocristià.

5.2 L'art etrusc: 3 cel·les (tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva). Temples pseudoperíptères. Plataforma: podi. Ordre toscà. Necròpolis: la ciutat dels morts. Usaven arcs i voltes. La "Lupa" és una obra molt important (no és etrusca sinó medieval). Incineraven els morts en urnes. Fang + palla secats al sol = terracota. Tècnica de la cera perduda: fang + capa de cera + forats → bronze = escultura de bronze, es treu el fang de dins. Pintures de tombes.