Art Etrusc i Romà: Sarcòfag Esposos i Maison Carrée

Sarcòfag dels Esposos

Cronologia: 520 a.C.

Origen i Context

• Autor desconegut.
• Origen oriental.
• Els etruscs desenvolupen una societat urbana i comercial fonamentada en l’agricultura. La seva influència farà que alguns dels primers reis de Roma siguin d’origen etrusc.
• La civilització etrusca recull la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i de la Mediterrània, dominada per les seves creences religioses i ritus funeraris molt presents al seu art.
• El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d’obeir la voluntat dels seus déus, per tal de no caure en desgràcia. Varen desenvolupar per aquest motiu un conjunt d’arts endevinatòries molt influents en la mentalitat romana.
• Com en d’altres pobles orientals (egipcis, mesopotàmics, etc.) els etruscs donen molta importància a la vida després de la mort, doncs creien que el mort seguia viu. Les tombes i els sarcòfags reprodueixen la vida dels difunts.

Estil: Etrusc

Antecedent de l’art romà, rep les influències artístiques de les cultures d’Àsia Menor i de Grècia.

• Arquitectura: Utilització de l’arc i la volta, vinculats a la seva tradició oriental relacionada amb l’art mesopotàmic.
• Escultura: Voluntat realista. El retrat és el gènere més preuat, provinent de les màscares funeràries. Influencien l’escultura romana.
• Pintura: Ús de la tècnica del fresc, molt present a les tombes on es representa en un estil viu, dinàmic i acolorit escenes de la vida quotidiana. Va influir en l’art romà.

Característiques Formals

• Grup exempt d’embalum rodó i unifacial.
• Actitud amable de les dues figures.
• Vestits (quitó) i pentinats (trenes, barba) d’influència grega.
• Rostres inexpressius, perfil geomètric i hieràtic, ulls ametllats, somriure estereotipat.
• L’actitud gestual de les mans transmet un profund i expressiu afecte. De fet, malgrat que no hi ha contacte visual, el gest i l’actitud del matrimoni posa de manifest l’amor i la tendresa de la seva relació.
• Clara relació amb els Kouroi i les Korai de l’escultura grega (influència jònica adaptada a l’expressivitat etrusca).

Característiques Compositives

• Tapa d'urna en forma de kliné (llit) sobre el que jeuen semiincorporats els esposos.
• La flexió de la cintura és plenament geomètrica i antinaturalista.
• L’artista ha intentat captar una multiplicitat de plànols en la captació dels esposos i de la seva postura.
• Les espatlles amples recorden la rigidesa dels models grecs (kouroi).

Tècnica i Suport

• Modelatge policromat (colors força vius). L’artista dóna forma a una imatge amb els dits i amb diverses eines, prenent com a bases materials mal·leables, en aquest cas l’argila.

Tema i Significat

Les urnes són molt freqüents en les tombes etrusques a partir del segle VII a.C. En general contenen les cendres del difunt, però a partir del segle VI a.C. hi trobem les restes inhumades també.

El Sarcòfag dels Esposos és en forma de kliné, amb les figures reclinades d’un home i una dona. Es tracta d’un intent realista de reproduir de manera fidel els trets de la persona morta. A la tomba etrusca de Cerveteri es reprodueixen les cases i es representen pintures al fresc amb tot tipus d’escenes (dansa, banquets, genets, acròbates, etc.).

Funció

Urna funerària per guardar les cendres de la persona morta.

Maison Carrée

Cronologia: 16 a.C.

Context Històric: Època d'August

Època de l’emperador August (27 a.C. - 14 d.C.): Nebot i hereu de Cèsar, aconseguirà convertir-se en el primer emperador de Roma (Princeps inter pares) posant fi a la República i a les guerres civils de Roma. El Senat perdrà les seves atribucions i les poques que conservi estaran sota control de l’emperador. La seva obra de govern bàsica es fonamenta en 4 accions:

1. Ampliar el domini de Roma fins el Danubi (Limes).
2. Imposar un llarg període de pau (Pax Romana / Augusta).
3. Acaparar tot el poder militar i religiós (Imperium, Pontifex Maximus).
4. Controlar el Senat (lleis, convocatòria, etc.).

La Maison Carrée és un símbol de la romanització de les províncies. August consolida amb els seus exèrcits la dominació de les províncies i desenvolupa un procés d’aculturació sobre les poblacions natives anomenat romanització, que consisteix a unificar les formes de vida a tot l’Imperi segons el model de vida romà: llengua (llatí), lleis, religió (Tríada Capitolina), etc.

Estil: Romà Imperial

• Consolidació dels principis arquitectònics romans en obres com el Panteó d'Agripa: ús de l’arc de mig punt, aplicació de la volta de canó o d'aresta i assoliment de la cúpula.
• Arquitectura al servei del poder imperial (funció commemorativa). Apareixen columnes narratives (ex: Columna Trajana) i arcs triomfals (exalten les victòries militars, ex: Arc de Tit).
• Urbanisme fonamentat en l’ordenament geomètric (quadricular) inspirat en els antics campaments militars. Perímetre en forma de rectangle amb dos carrers principals, cardo (nord-sud) i decumano (est-oest), que es tallen formant quatre parcel·les. Al centre el fòrum amb els edificis principals: temple, Cúria, Basílica, etc.
• Consolidació de l’escultura que evoluciona al servei dels emperadors i de la propaganda política. Aparició del retrat eqüestre (ex: Marc Aureli) i consolidació del realisme (retrats psicològics).
• Desenvolupament i consolidació del mosaic, tant a terra com a les parets per decorar l’espai privat i públic. Composicions elaborades amb tessel·les que segons la mida poden ser opus tessellatum, opus vermiculatum i opus sectile.

Tipologia i Característiques Específiques

• Tipologia: Temple.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Materials: Pedra calcària blanca.

Planta

• Planta rectangular.
• Cel·la sense opistòdom.
• L’edifici es recolza sobre pòdium.

Façana

• Temple hexàstil, sis columnes a la façana principal.
• Temple pseudoperípter: columnes adossades al voltant del temple.
• Hi ha 20 columnes adossades i 4 exemptes. Les columnes són esveltes i molt altes (17 metres) i pertanyen a l’ordre corinti.
• Les columnes del pòrtic d’entrada sí fan funció sustentadora, però les 20 adossades s’integren al mur com a element de sustentació.

Entaulament

• Arquitrau amb 3 platabandes.
• Fris/Cornisa: decoració contínua de caràcter floral que recorda a l’Ara Pacis d'August.

Integració en l'Entorn

L’edifici es va construir per estar envoltat d’una plaça porticada que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada. El temple tradicionalment es troba al fòrum, en un dels costats llargs junt amb d’altres edificis importants de la vida romana com ara la Cúria o la Basílica.

Funció

L’edifici tenia una clara funció de romanització dels territoris conquerits, unificant els costums religiosos a totes les províncies.

Models i Influències

• El temple romà incorpora models grecs i etruscs.
• Dels grecs presenta la planta, les columnes i l’arquitrau.
• Dels etruscs l'ús del pòdium per assentar l’estructura amb una façana principal per accedir-hi.