Art Gòtic i Renaixentista: Obres Clau, Context Històric i Anàlisi Formal
Context històric: l'Europa dels segles XII al XVI
Durant aquesta etapa apareix la monarquia com a règim polític dels estats europeus. Aquests estats comparteixen una llengua comuna (llatí) i una cultura religiosa comuna (cristianisme).
A finals del segle XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics (nova arada, molins, ferradura...) i, sobretot, un creixement de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l'artesania gremial, el comerç interior i exterior i la banca. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient i agrària.
Apareix una nova classe social: la burgesia (nom provinent dels "burgs", que eren barris extramurs de les ciutats), que s'enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques que escapen al control feudal. Aquest patriciat urbà acaba governant la ciutat, encara que continuen pagant impostos.
Durant el segle XIV es desenvolupa una crisi iniciada per les guerres (Guerra dels Cent Anys), la pesta negra i els mals connexos. L'Església continua tenint molta importància i poder, tot i que neixen les universitats a les ciutats gràcies a la burgesia, per trencar amb el monopoli cultural que exercien els monestirs al romànic. Crist deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne i jutge per convertir-se en un Déu més humanitzat, que estima i perdona els homes i els promet la salvació.
Catedral de Ieo (segle XIII)
Ubicació: Ieo (Espanya)
Autor: Enric de Burgos i Juan Pérez
Estil artístic: Arquitectura gòtica
Característiques generals de l'estil: L'art gòtic s'origina a París. La seva temàtica és fonamentalment religiosa, encara que comença a sorgir temàtica profana. Aquesta temàtica religiosa té un enfocament antropocentrista, l'home com a centre de l'univers, visió propiciada per Sant Tomàs d'Aquino. L'art es torna urbà; ja no es tracta d'un art rural com el romànic. L'art és transformat per la capacitat cultural i econòmica de la nova classe social, la burgesia.
Anàlisi formal: La catedral perd el seu enfocament romànic, on aquesta es projectava com un edifici tètric i obscur, on Déu es veia com una figura temible. Aquesta vegada la catedral admet més lluminositat, a causa de la humanització de Déu, on els fidels es mostren sense por davant seu. Aquesta lluminositat s'aconsegueix amb vitralls als murs.
La façana occidental, que dona accés al recinte, consta d'un cos central dividit en quatre trams superposats. A la part inferior, l'entrada i la triple portalada ogival decorada amb escultures, un trifori, una gran rosassa i un ganxo flanquejat per dos pinacles. Als extrems d'aquest cos s'alcen dues torres de planta quadrada coronades per pinacles.
A l'exterior, els murs laterals es troben seccionats per contraforts i arcbotants coronats per pinacles que reculen el pes de la volta interior de la nau central i permeten obrir finestrals als espais intermedis. A l'interior presenta una planta basilical creuada de tres naus amb una capçalera formada pel transsepte, tres naus i un absis amb deambulatori, on s'obren cinc capelles radials. A causa de la poca longitud dels trams de la nau central, la catedral presenta una capçalera molt gran, fet que provoca en el temple una pèrdua de profunditat i de perspectiva.
L'alçat interior es divideix en: arcades ogivals, que donen accés a les naus centrals; trifori de fins a tres lancetejats, i un elevat claristori que, amb les rosasses dels portals, aporta una gran lluminositat interior. El sostre es tanca en volta de creueria. La catedral fou construïda amb formigó, pedra i vidre.
Anàlisi interpretatiu: La funció de l'edifici és religiosa. La catedral de Ieo està pensada per acollir un gran nombre de visitants, ja que les catedrals eren edificacions urbanes, construïdes en el desenvolupament de les ciutats. Mitjançant les naus laterals, el transsepte i el deambulatori a la capçalera, els pelegrins podien visitar els altars de la catedral sense destorbar els oficis religiosos. Trobem similituds en la façana principal de Ieo, on hi ha un estil afrancesat que recorda la Saint-Chapelle en l'art dels vitralls.
Santa Maria del Mar (segle XIV)
Ubicació: Barcelona
Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Estil artístic: Arquitectura gòtica
Característiques generals de l'estil: L'art gòtic s'origina a París. La seva temàtica és fonamentalment religiosa, encara que comença a sorgir temàtica profana. Aquesta temàtica religiosa té un enfocament antropocentrista, l'home com a centre de l'univers, visió propiciada per Sant Tomàs d'Aquino. L'art es torna urbà; ja no es tracta d'un art rural com el romànic. L'art és transformat per la capacitat cultural i econòmica de la nova classe social, la burgesia.
Anàlisi formal: La catedral perd el seu enfocament romànic, on aquesta es projectava com un edifici tètric i obscur, on Déu es veia com una figura temible. Aquesta vegada la catedral admet més lluminositat, a causa de la humanització de Déu, on els fidels es mostren sense por davant seu. Aquesta lluminositat s'aconsegueix amb vitralls als murs.
Santa Maria presenta un predomini de les línies horitzontals. La volumetria exterior s'estructura en tres nivells superposats que corresponen amb les capçaleres: les naus laterals, sostingudes per contraforts amples, i la nau central. La façana principal, flanquejada per dues torres octogonals, es divideix en dos nivells. El cos inferior està dominat per una gran portalada, decoració escultòrica al timpà i als laterals. Al nivell superior domina la gran rosassa, acompanyada per dos contraforts coronats per pinacles.
L'interior presenta una planta de sala de tres naus, sostingudes per vuit esveltes columnes octogonals que divideixen l'espai longitudinal en quatre. El presbiteri (definit per una semicircumferència de vuit columnes) està envoltat per un deambulatori amb nou capelles situades a partir de les prolongacions de les dues naus laterals. Els pocs, columnes, ornamentacions i la poca diferència d'alçada entre la nau central i les laterals aconsegueixen crear un espai molt ampli; també ajuda la il·luminació provinent dels finestrals i els òculs de les naus. La catedral fou construïda amb pedra i vidre.
Anàlisi interpretatiu: La temàtica de l'edifici és religiosa. La catedral havia d'acollir un gran nombre de fidels de la ciutat. Es va edificar durant el procés d'expansió urbana i d'intensa activitat constructiva, gràcies al creixement econòmic derivat de l'expansió catalana pel Mediterrani. Segons la llegenda, al lloc on es va aixecar la catedral fou enterrada santa Eulàlia, patrona de Barcelona. El model arquitectònic de Santa Maria va tenir una gran influència en la catedral de Palma.
Mare de Déu del Mar de Sant Anna (segle XIV)
Ubicació: Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona)
Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
Estil artístic: Escultura gòtica
Característiques generals de l'estil: L'art gòtic s'origina a París. La seva temàtica és fonamentalment religiosa, encara que comença a sorgir temàtica profana. Aquesta temàtica religiosa té un enfocament antropocentrista, l'home com a centre de l'univers, visió propiciada per Sant Tomàs d'Aquino. L'art es torna urbà; ja no es tracta d'un art rural com el romànic. L'art és transformat per la capacitat cultural i econòmica de la nova classe social, la burgesia.
Anàlisi formal: L'obra mostra la Mare de Déu amb proporcions harmonioses, coronada i amb el nen al braç esquerre, mentre amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta una colom a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa la túnica de la seva mare.
La imatge presenta un dinamisme compositiu marcat per una lleugera inclinació del cos de Maria (contrapposto), que designa el desplaçament del maluc de la Mare de Déu per tal de contrarestar el pes del nen sobre el seu braç. Aquest moviment fa que l'escultura trenqui amb l'eix de simetria. Aquesta mobilitat, marcada a més pels plecs de la túnica i el contacte filial entre ambdós personatges, accentua el naturalisme de la composició. La mal·leabilitat de l'alabastre permet aconseguir acabats molt precisos. Això es pot apreciar en els detalls dels vestits i en els trets facials, que donen als personatges una expressivitat més humana. El conjunt estava originàriament policromat, però l'aplicació directa sobre el material a fet que es perdés.
Anàlisi interpretatiu: L'escultura presenta la imatge de la Mare de Déu coronada com a reina del cel, portant al braç la figura del nen Jesús, que té agafat una colom. Aquest últim recurs iconogràfic fa referència als evangelis apòcrifs: segons el relat, una vegada els ocells de fang amb el quals el nen jugava s'convertiren en reals i van emprendre el vol. Aquesta figura presenta una similitud amb la Mare de Déu amb l'infant de Notre-Dame, degut a l'ús de l'ancheament en els dos figures.
El matrimoni Arnolfini (1434)
Ubicació: National Gallery (Londres)
Autor: Jan van Eyck
Promotor: Matrimoni Arnolfini
Estil artístic: Pintura gòtica flamenca
Característiques generals de l'estil: L'art gòtic s'origina a París. La seva temàtica és fonamentalment religiosa, encara que comença a sorgir temàtica profana. Aquesta temàtica religiosa té un enfocament antropocentrista, l'home com a centre de l'univers, visió propiciada per Sant Tomàs d'Aquino. L'art es torna urbà; ja no es tracta d'un art rural com el romànic. L'art és transformat per la capacitat cultural i econòmica de la nova classe social, la burgesia.
Anàlisi formal: La pintura gòtica va ser influenciada per la pintura romànica i bizantina. Es presenta una parella a l'interior d'una habitació agafats de la mà, clients burgesos, com és habitual en els pintors del gòtic flamenc. El mirall de la part del fons marca l'eix de simetria compositiu, en confluència amb el llum del sostre i el gos. El pintor, mitjançant els posts de la fusta i els bigues del sostre, ofereix profunditat a la composició. A més de l'ús del reflex del mirall, es veu el punt oposat de l'espectador.
El moviment és gairebé nul i es mostra una imatge rígida, hieràtica i poc espontània. Aquest efecte s'incrementa per les línies marcades sobre el color dels objectes i les figures, els colors els confereixen una presència gairebé escultòrica. Gràcies a les tècniques de l'oli, aplicada amb pinzells molt fins, la llum és natural i prové de la finestra. Pel que fa als colors, destaquen el verd del vestit de la dona, el vermell dels cortinatges i el marró de la capa del mercader.
Anàlisi interpretatiu: La temàtica és de caire costumista. El quadre és un retrat a cos sencer d'una parella de burgesos. El cavaller fa el vot nupcial aixecant l'avantbraç dret. L'espelma encesa durant el dia i el fet de trobar-se descalços els dos reafirma el caràcter sagrat de la cerimònia. Hi ha tres símbols vinculats al matrimoni: el gos, que representa la fidelitat; l'escombra i la talla de Santa Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat; el mirall "Sine macula" (sense taca); el rosari (regal en els parells) del costat del mirall, que representa la puresa de la Verge. Els fruits sota la finestra evoquen l'arbre del bé i del mal, l'arbre prohibit i símbol del pecat original que serà redimit amb el matrimoni. Sobre el mirall es troba la firma "Johannes de Eyck fuit hic", que fa pensar que l'autor va participar en l'enllaç matrimonial com a testimoni. La influència de Van Eyck va arribar fins a Velázquez, que va reproduir minuciosament els detalls d'una escena en el seu quadre "Las Meninas".
El jardí de les delícies (1500-1505)
Ubicació: Museo del Prado (Madrid)
Autor: El Bosco
Estil artístic: Pintura gòtica flamenca
Característiques generals de l'estil: L'art gòtic s'origina a París. La seva temàtica és fonamentalment religiosa, encara que comença a sorgir temàtica profana. Aquesta temàtica religiosa té un enfocament antropocentrista, l'home com a centre de l'univers, visió propiciada per Sant Tomàs d'Aquino. L'art es torna urbà; ja no es tracta d'un art rural com el romànic. L'art és transformat per la capacitat cultural i econòmica de la nova classe social, la burgesia.
Anàlisi formal: Es tracta d'un tríptic que mostra tres taules d'un esquema compositiu horitzontal. Al cos esquerre es representa el paradís en el primer dia de la creació en un ordre ascendent; en primera instància veiem Déu amb Adam i Eva, juntament amb l'arbre del bé i del mal. A dalt veiem la cara del diable juntament amb la font de l'eterna joventut. En el cos central veiem "El jardí de les delícies", on es superposen el grup d'homes i dones, el carrusel de gent al voltant del llac i l'estany dels adúlters. Finalment, a la dreta trobem "l'infern", on es superposen escenes irracionals d'humans caçats per animals, un estany putrefacte amb construccions sorprenents i un paisatge arquitectònic de fons sòrdid i obscur.
Les taules central i dreta posseeixen un gran dinamisme gràcies a la gran quantitat de personatges i d'objectes interrelacionats que s'hi representen i que configuren una magnífica galeria de gestos i expressions minucioses. Aquest caos aparent té un contrapunt en l'ordre i l'equilibri que reflecteix el cos del paradís. Els colors i la llum són aspectes que El Bosco supedita al tema tractat a cada cos, amb l'objectiu de reforçar la idea que vol transmetre. Així, els tons blancs, verds i grocs que dominen al paradís encara prevalen al cos central i confereixen una gran claredat a l'escena. En canvi, l'infern utilitza el vermell, el negre i altres tonalitats opaques com el gris, més pròpies de la nit i el terror.
Anàlisi interpretatiu: L'obra és de temàtica religiosa. El tríptic mostra de manera al·legòrica que els plaers de la vida són efímers i que les conseqüències de deixar-se'n portar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de ser feliç. A la taula central el pintor simbolitza un dels set pecats capitals: la luxúria. Els diferents fruits simbolitzen aquesta luxúria i es mostren homes i dones mantenint relacions sexuals despullats. A la taula esquerra s'hi representa la creació d'Eva (origen del pecat), contemplada per Adam. Quan el tríptic es tanca, els dos taulells laterals formen el tercer dia de la creació del món, representat com una esfera de vidre. L'originalitat de les composicions de El Bosco van ser adoptades pels moviments surrealistes del segle XX.
Retaule de l'Esperit Sant (segle XIV)
Ubicació: Capella de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa
Autor: Per Serra
Estil artístic: Pintura italo-gòtica
Característiques generals de l'estil: L'art gòtic s'origina a París. La seva temàtica és fonamentalment religiosa, encara que comença a sorgir temàtica profana. Aquesta temàtica religiosa té un enfocament antropocentrista, l'home com a centre de l'univers, visió propiciada per Sant Tomàs d'Aquino. L'art es torna urbà; ja no es tracta d'un art rural com el romànic. L'art és transformat per la capacitat cultural i econòmica de la nova classe social, la burgesia.
Anàlisi formal: El retaule s'estructura a partir d'un cos central de cinc carrers separats per muntants decorats amb diferents figures, i una predel·la de la qual només són originals els dos caps dels extrems.
El carrer central està dividit en tres registres superposats. La resta de carrers es divideixen en tres compartiments superposats més reduïts, coronats per unes estructures decorades amb àngels portant pergamins. A la part superior del retaule trobem decoracions arquitectòniques gòtiques, i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts.
L'obra és d'estil italogòtic, que es caracteritza per la combinació de fons daurats amb decoracions arquitectòniques i paisatgístiques que donen un caràcter més realista a les escenes. A més, podem observar un naturalisme en les diferents escenes i una concisa expressivitat en els rostres. Destaca la línia sinuosa en les figures, així com les mirades dels personatges que aporten dinamisme, lluminositat irreal per donar volum i l'utilització d'una gamma cromàtica més àmplia. Per últim, la tècnica utilitzada és pintura al temple sobre fusta.
Anàlisi interpretatiu: La temàtica principal és religiosa, i representa diferents sagraments del cristianisme perquè els fidels puguin interpretar la Bíblia; com per exemple, a la part central, l'arribada de l'Esperit Sant.
Església de San Lorenzo (segle XV)
Ubicació: Florència (Itàlia)
Autor: Brunelleschi
Estil artístic: Arquitectura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: Es tracta d'una església, feta amb pedra. Té una planta de creu llatina dividida en tres naus, capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. En un equilibri entre l'alçat i la planta, la nau central és el doble d'alta i amplia que els dos laterals. La separació entre aquestes dues naus es fa mitjançant columnes d'ordre corinti que suporten arcs de mig punt. Sobre els arcs i a un mur on trobem grans finestrals. A les naus laterals les capelles s'obren a través d'arcs de mig punt; sobre els caps es troben finestres circulars. A la coberta trobem voltes bufades als laterals, on la coberta es tanca amb voltes bufades als laterals, i un sostre pla amb casetons quadrats. Sobre el creuer s'aixeca una cúpula semiesfèrica situada sobre pendentius. A l'exterior es pot observar el conjunt amb una estructura harmònica on es poden percebre els diferents alçats de la nau central, els laterals i les capelles. A la part posterior sobresurt la cúpula que corona el creuer. El conjunt de l'església està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l'altar, degut al fet que l'arquitectura està basada en formes geomètriques i proporcions matemàtiques. Això dona com a resultat un interior ampli i molt lluminós.
Anàlisi interpretativa: La seva funció principal és religiosa i litúrgica, perquè els fidels sentissin una sensació de pau i equilibri durant la seva visita. Aquesta obra va ser influenciada per les basíliques paleocristianes.
Contexte històric: Renaixement italià
Context històric: Mar de Dud de los Rocas, volta de la Capella Sixtina i Judici Final, L'escola d'Atenes, El naixement de Venus, Pietà, David, San Pietro in Montorio: sorgeix a Itàlia un nou pensament, l'humanisme, on l'home ja no és el centre de l'univers ni l'ésser que decideix el destí; l'home és l'amo del seu destí i creador de la seva història. Gràcies a la impremta es transmeten i es difonen els nous coneixements a través dels llibres per tota Europa. El Renaixement és el moviment artístic que sorgeix com a interès per la cultura clàssica (Grècia i Roma). A Itàlia es creen ciutats-estat (Florència i Venècia) amb un govern independent, ajuntament fort, governats per patriciats urbans. Apareix la figura del "mecenes", que sufragaven les obres dels artistes.
San Pietro in Montorio (1502)
Ubicació: Roma (Itàlia)
Autor: Donato Bramante
Promotor: Reis Catòlics
Estil artístic: Arquitectura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: Es tracta d'un temple realitzat amb pedra, marbre i granit. La seva planta és circular i pristila, amb una sola cel·la i columnes d'ordre toscà. Damunt els caps s'aixeca un entaulament format per: un arquitrau, un fris dividit en triglifs i mètopes, decorats amb les imatges de sants, objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa. Al pis superior trobem un tambor on es succeeixen una sèrie de finestrals obert i caps i nínxols. Damunt d'aquests s'aixeca una cúpula de mitja esfera que finalitza en una llanterna rematada amb una creu.
Anàlisi interpretativa: La seva temàtica principal és religiosa i litúrgica, per commemorar el màrtir de Sant Pere en el lloc on fou crucificat.
David (1444-1446)
Ubicació: Museo Nazionale del Bargello (Florència)
Autor: Donatello
Estil artístic: Escultura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: L'escultura està feta amb bronze i representa un jove nu en una figura monolítica. La cama dreta suporta tot el pes del cos mentre que l'esquerra descansa sobre el cap d'en Goliat. La nuesa del cos permet apreciar amb claredat el modelatge suau del cos i el joc de corbes compositives que dibuixen una anatomia perfecta; per fer-ho, va establir una compensació de volums a partir d'un contrapposto, recuperant la corba praxitel·liana. La sinuositat del contorn es veu reforçada per la perfecció anatòmica de la musculatura. Aquesta actitud es correspon amb el rostre, que transmet una sensació de serenitat gràcies a les proporcions de les faccions. No hi ha a proporcions i trobem uns acabats molt elaborats.
Anàlisi interpretativa: L'obra és de temàtica religiosa i mitològica, ja que recrea la victòria del jove David enfront del gegant Goliat, segons les narracions bíbliques, ja que intenta representar la victòria del bé sobre el mal, Jesús sobre Satanàs.
Pietà (1498-1499)
Ubicació: Basílica de Sant Pere del Vaticà (Ciutat del Vaticà)
Autor: Miquel Àngel
Estil artístic: Escultura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: L'obra està realitzada en marbre. Els dos figures formen una composició piramidal, que exemplifica la perfecció de l'equilibri clàssic. Els seus rostres mostren una expressió de bellesa platònica ("ideal"), amb la qual l'autor expressa el concepte de perfecció. El treball de modelat aconsegueix una gran sensació de dinamisme i flexibilitat en els vestits de la Mare de Déu. A més, són excel·lents la precisió i delicadesa amb la qual tracta tots els detalls anatòmics, entre els quals els fregs de la creu. És una figura monolítica. Trobem un cert dinamisme en els plecs del vestit així com en la postura de la Mare de Déu, inclinada sobre el cos de Crist.
Anàlisi interpretativa: La principal temàtica de l'obra és religiosa. Iconogràficament representa la davallada de la creu de Crist. En els evangelis no s'expliquen com Maria agafa a Crist en la davallada, però Miquel Àngel fa la seva pròpia interpretació arrel dels místics del segle XV.
El naixement de Venus (1485)
Ubicació: Galeria dels Uffizi (Florència)
Autor: Sandro Botticelli
Estil artístic: Pintura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: La seva pintura es basa en el predomini de la línia, una llum uniforme que il·lumina les figures. Els colors són discrets, com la mateixa tela que cobreix la seva nuesa amb les mans. Les figures estan molt estilitzades i en perfecte equilibri, semblen suspeses sobre un fons pla. Els colors verds i blaus del fons es suavitzen pel contrast amb les zones càlides. Els cabells tenen tons daurats. Aquesta obra aconsegueix una harmonia que integra tots els elements. A l'esquerra trobem Zèfir, el vent de l'oest, juntament amb Clòris, la seva senyora, i a la dreta la deessa de la primavera que l'espera per cobrir-la amb una capa. Demostra un gran sentit de proporció entre les figures i l'espai. La deessa Venus revela que el coll és més llarg, les espatlles són massa estretes i caigudes i que el braç esquerre té una posició poc natural.
Anàlisi interpretativa: Aquesta obra simbolitza el misteri, mitjançant el qual el missatge diví fou atorgat al món. Venus arriba a la vida damunt d'una petxina (símbol de fertilitat) envoltada de misteri. Ulls absents i expressió distreta. Hi ha símbols relacionats amb l'amor, com per exemple les roses que cauen al seu damunt, són flors sagrades.
Funció: Botticelli va ser oblidat durant tres segles fins que el van recuperar a la meitat del segle XIX. Volia acostar aquest art a la realitat. Fins aquell moment els pintors situaven les figures per crear un esquema perfecte, però el problema sorgia quan es planteja integrar el paisatge en el conjunt i dotar-lo de significació.
L'escola d'Atenes (1510-1511)
Ubicació: Sala de la Signatura (Vaticà)
Autor: Rafael
Estil artístic: Pintura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: Els seus figures transmeten vida. Rafael aconsegueix el dinamisme que caracteritza les seves obres mitjançant la composició i l'ús de la perspectiva, a l'Escola d'Atenes, a la conjugació d'humanitat i dels elements, proporcionant un efecte dinàmic. Les figures es mouen en totes direccions com si creixessin nous coneixements i noves inspiracions, només Plató té una postura de majestuosa calma. L'aportació de Rafael va ser la seva concepció espacial, la profunditat i l'amplitud de l'espai i en què es mouen les figures. Rafael aconsegueix reflectir amb gestos idees de gran complexitat. Plató assenyala el cel, el món de les idees, i Aristòtil assenyala la terra, la realitat humana.
Anàlisi interpretativa: Temàtica filosòfica. No hi ha representat cap filòsof contemporani de Rafael. Apareix Plató, amb Timeu a la mà. Aristòtil amb un volum d'Ètica. El matemàtic grec Pitàgores escriu envoltat per un grup que l'observa. Heràclit es mostra pensatiu i molt quiet malgrat que la idea central de la seva filosofia és que tot es mou. Heràclit té la fisonomia de Miquel Àngel. A l'esquerra de Pitàgores i a Epicur, la felicitat residia en la recerca dels plaers. Sòcrates exposa les seves idees i Alexandre el Gran l'escolta.
Mar de Dud de los Rocas (segle XV)
Ubicació: Museu del Louvre (París)
Autor: Leonardo da Vinci
Estil artístic: Pintura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.
Anàlisi formal: Miquel Àngel estudiava cada detall i preparava els dibuixos de cada personatge amb molta cura. L'artista componia les seves figures amb una concepció escultòrica i amb gran detall i exactitud gràcies al seu coneixement del cos humà. Els colors originals eren molt forts i lluminosos, i predominaven dos colors: el verd i el violeta. Les composicions dels espais centrals representen escenes dels primers dies del món i de l'home. Comencem amb la separació de la llum i de les tenebres i acabem amb la embriaguesa de Noè. A les parets va pintar miraculoses salvacions d'Israel. Miquel Àngel no es limita a adoptar les formes fàcils que predominaven a l'època, sinó que va crear recursos nous a partir de l'observació de les obres de més antics. Les seves figures eren robustes i musculoses i incorporen l'esperit de l'antiguitat als temes bíblics. Plantegen un món dramàtic molt diferent de l'equilibri i l'optimisme proposat pel primer Renaixement.
Anàlisi interpretativa: Alguns historiadors pensen que hi ha representades tres realitats de l'home: els principals sentiments espirituals de la humanitat, el coneixement i les seves característiques, i la relació directa amb el cel.
Volta de la Capella Sixtina i Judici Final (segle XVI)
Ubicació: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà)
Autor: Miquel Àngel
Estil artístic: Pintura renaixentista
Característiques generals de l'estil: El pensament humanista veu l'home com un ésser polifacètic i valora la capacitat de creació en tots els àmbits artístics. L'art renaixentista es divideix en dues etapes fonamentals (Quattrocento i Cinquecento, [segles XV i XVI]). Es caracteritza per una temàtica religiosa i mitològica amb un enfocament clàssic. Es busca l'harmonia, la simetria i les proporcions mitjançant un model matemàtic i de manera obsessiva en l'arquitectura, a més de la recerca de l'ideal de bellesa humana.