Art Hel·lenístic: Característiques i Escoles Clau (Pèrgam i Rodes)

Expansió Cultural i Mestissatge en l'Època Hel·lenística

L'increment dels intercanvis comercials, el paper dominant de la llengua grega i la seva difusió, van afavorir el mestissatge de les diferents cultures.

Els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, a Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria.

La multiplicació dels regnes hel·lenístics, i d’una nova classe social basada en el comerç i amb un alt nivell econòmic, va permetre la difusió de pràctiques i tècniques artístiques que tendien al gigantisme i tractaven més temes.

Anàlisi de l'Obra: La Victòria de Samotràcia

Estil i Context

L'obra La Victòria de Samotràcia, realitzada al voltant de l'any 190 aC, s'ha d'emmarcar en l'estil grec hel·lenístic (323 - 31 aC).

Es considera que en aquesta etapa s’aconsegueix un dels moments més importants, no solament de l’escultura grega antiga, sinó de totes les èpoques.

Característiques de l'Estil Hel·lenístic

Les principals característiques de l’estil grec hel·lenístic són:

• Trencament amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Es busca la teatralitat.
• Accentuació de les formes, que es manifesta en:
  • Intensitat extrema dels sentiments (Valoració del “phàtos”).
  • Més moviment i dinamisme.
• Importància dels grups escultòrics.
• Influència de cultures asiàtiques, que aporten grandiositat.
• Aparició de temes anecdòtics (Exemple: Nen de l'espina).
• Es pretén provocar sensacions de manera immediata.
• Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre problemes tècnics.

Tot i no conèixer amb certesa l'autor de l'obra (encara que està força acceptat que pot ser atribuïble a Pitòcrit de Rodes), del que sembla que no hi ha dubtes és que el seu autor pertanyia a l'Escola de Rodes.

Escoles Escultòriques Destacades de l'Etapa Hel·lenística

Dins l’etapa hel·lenística destaquen les escoles de:

Escola de Pèrgam

A Pèrgam destaquen els relleus i l’Altar de Zeus, de l’època d’Eumenes II, i escultures que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Exemples: Gal moribund, Gal suïcidant-se). Un dels escultors més destacats d’aquesta escola va ser Epígon.

Escola de Rodes

Aquesta escola va destacar pel seu afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment contorsionat.

Van destacar escultors com:

• Cares de Lindos (El Colós de Rodes).
• Pitòcrit (Victòria de Samotràcia i El Toro Farnesi).