L'Art de la Pintura de Jan Vermeer: Fitxa Tècnica i Anàlisi
Al·legoria de la Pintura (L'Art de la Pintura)
Fitxa Tècnica
- Títol: Al·legoria de la pintura
- Autor: Jan Vermeer
- Cronologia: 1666-1668
- Tècnica: Oli sobre tela
- Mides: 120 x 100 cm
- Estil: Barroc holandès
- Tema: Al·legòric
- Localització: Kunsthistorisches Museum (Viena)
Biografia de l'autor: Jan Vermeer
Va ingressar a la confraria de Sant Lluc de Delft i el seu mestre va ser Carel Fabritius, el millor deixeble de Rembrandt. La seva producció no va ser gaire extensa, ja que va combinar la pintura amb la feina de marxant de quadres i l'hostaleria. Se li coneixen unes 35 obres, malgrat que la crítica divideix la seva carrera en tres etapes:
- Primera etapa: Inclou dues obres pintades l'any 1655, una de temàtica religiosa i l'altra de temes mitològics. No tenen res a veure amb el seu estil posterior.
- Segona etapa: Predominen les escenes domèstiques, un parell de paisatges i algun retrat.
- Tercera etapa: La seva obra perd l'harmonia i la calidesa de les etapes anteriors.
La seva obra va ser redescoberta al segle XIX i avui gaudeix d'una gran reputació, a la qual ha contribuït la novel·la de Tracy Chevalier, La noia de la perla.
Context històric del Barroc holandès
Holanda es va convertir majoritàriament al calvinisme —malgrat que Vermeer, per raons matrimonials, era catòlic—, un sistema teològic que prohibia expressament el culte públic a les imatges religioses. Aquesta prohibició va donar llibertat als artistes per buscar altres temes, anomenats de gènere, com ara paisatges, natures mortes, i escenes quotidianes i festives.
Aquestes noves temàtiques van tenir un gran èxit gràcies al predomini de la burgesia —el 60% de la població d'Holanda vivia a les ciutats—, que va esdevenir el principal consumidor d'art, en comparació amb altres països europeus on els mecenes eren l'Església, la monarquia i els aristòcrates.
Anàlisi formal i estilística
La composició es divideix en tres franges verticals. D'esquerra a dreta: el primer tram el presideix el cortinatge; al centre, la imatge de la model; i a la dreta, el pintor. Aquesta individualització de les figures crea una composició segmentada; tanmateix, la llum unifica totalment l'escena. El punt de fuga se situa sota la mà dreta de la model, aconseguint que la mirada s'adreci directament a la figura femenina.
La llum és versemblant i il·lumina l'escena des d'una finestra que no es veu, però que s'intueix. S'utilitzen pinzellades diferents: gruixudes en els cortinatges, les cadires i el llum, i més diluïdes a la resta de l'obra.
Els colors utilitzats —groc llimona, blau, gris perla, negre i blanc— creen una atmosfera intimista. L'escena és d'una gran teatralitat, malgrat que és un teatre sense públic, ja que l'espectador s'integra en l'escenari (al nivell de la cortina) i esdevé algú que veu sense ser vist.