L'Art Romà i Etrusc: El Coliseu i el Sarcòfag dels Esposos

Interpretació de l'Amfiteatre Romà

Funció: Propagandística i lúdica. Simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià.

Contingut i significat: Té un caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors i feres, així com batalles navals.

Models i influències: Els amfiteatres van ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà, nascuda de la unió de dos teatres. Tenen com a referent els models grecs.

Sarcòfag dels Esposos

Aquesta obra data de l'any 520 aC i està realitzada en terracota cuita mitjançant la tècnica del modelatge. Pertany a l'estil etrusc i presenta una forma exempta de tipologia sedent i policromada.

Context històric

Se situa en el període de la monarquia romana. Existia el costum de perpetuar la memòria del difunt amb màscares de cera o mitjançant urnes cineràries. Les famílies de l'aristocràcia disposaven de sepulcres on enterrar els seus familiars.

Anàlisi formal

L'obra està feta amb terracota policromada mitjançant el modelatge. Hi trobem un home i una dona semireclinats sobre un llit (kliné) en una actitud plàcida i relaxada.

• La dona: Va vestida amb una túnica (quitó) grega, porta unes sabates acabades en punta d'estil oriental i una gorra frígia per on s’escapen unes llargues trenes.
• L'home: Es troba al darrere, té el tors nu, va descalç i porta el cabell d'estil jònic tirat cap enrere.

L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mostrant una clara complicitat.

Composició i estil

En la composició predomina la línia horitzontal del llit, però també hi ha una verticalitat a la part dels cossos i les cares. L’obra presenta frontalitat, ja que està pensada per ser contemplada des d’un únic punt de vista òptim. Transmet una sensació de tranquil·litat, equilibri, calma i harmonia.

S'observa que una meitat (la superior) està molt més treballada que l’altra; les cames gairebé no estan treballades, creant una sensació de volum massís i compacte. Les cares recorden les Korai, amb cossos estàtics. L'estil és naturalista en les formes, però amb cert esquematisme i formes geomètriques. Destaquen el semi-somriure i els ulls d’efecte, amb una llum uniforme i una policromia de colors vius. Es prioritza el naturalisme i la individualització del rostre abans que la bellesa idealitzada.

Estil: Etrusc amb influències orientals i de l’art grec del període arcaic.

Interpretació i funció

L'obra reflecteix el respecte cap a la mort. Els etruscs creien que hi havia vida després de la mort i en la reencarnació, per això intentaven mostrar els difunts relaxats. A més, evidencia que la dona etrusca no tenia un paper secundari en la societat.

Les tombes solien tenir pintures amb representacions festives i objectes per a l’altra vida. La funció principal d'aquesta peça és la d'una urna cinerària.