Art Romà: Panteó, Casa Pompeia i Aqüeducte
Panteó d'Agripa
Autor: desconegut. Cronologia: 118-125 dC. Localització: Camp de Mart, Roma. Materials: pedra, maó, fusta, marbre, formigó i pedres volcàniques.
Estil: Romà imperial. Tipologia: Temple. Sistema constructiu: arquitravat i voltat.
Dimensions: pòrtic de 35 m d'amplada, columnes de 18 m d'alçada, tambor de 58 m de diàmetre, cúpula de 43,3 m.
Context històric: Època del procés de romanització a Europa, desenvolupament tècnic de l'escultura. L'any 27 aC, Agripa va edificar el temple en honor dels déus i la família Júlia. L'any 80 va quedar afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir.
Estructura: únic temple circular, 28 cassetons a la filera de la cúpula interior, vuit obertures, cúpula de mitja esfera, òcul que proporciona llum clara i tènue, interior luxós en ornamentació, cassetons per buidar pes i crear sensació de profunditat, representació de tots els déus dins dels nínxols de la cúpula, columnes corínties.
Funció: religiosa i política.
Significat: 28 cassetons que representaven els 28 dies del calendari lunar. 5 fileres representant el sistema solar antic. L'òcul com a representació del sol. L'esfera com a representació de la volta celestial.
Influències: anterior: tholoi grecs; posterior: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme.
Casa del Poeta Tràgic de Pompeia
Autor: anònim. Cronologia: segle I aC. Estil: Romà Imperial. Tipologia: civil (domus), mosaic i pintura al fresc a l'estil il·lusionista. Materials: pedra. Tècnica: fresc (pintura) i opus tessellatum (mosaic). Localització: Pompeia, Nàpols.
Context històric: La ciutat de Pompeia es va convertir en un important port comercial entre fenicis i grecs. L'any 91 aC, els romans la conquereixen. Al 79 dC, sota el mandat de Titus, l'erupció del Vesuvi la va fer desaparèixer i quedà sepultada per cendres. Al segle XVIII es va descobrir i es van iniciar les excavacions.
Anàlisi formal: Rep el nom del mosaic del tablinum. A l'entrada trobem un mosaic d'un gos lligat amb cadena (Cave canem). A l'entrar, hi havia dues botigues (tavernes).
Mosaic: Es posava a les cases senyorials per decorar. S'utilitzaven petites porcions de materials de colors (tessel·les) fins a formar una imatge. Opus Tesselatum: tessel·les de mida reduïda disposades en forma horitzontal i vertical creant una trama.
Pintura: La pintura mural era generalment al fresc i s'ha conservat bé. D'estil il·lusionista, com el "Sacrifici d'Ifigènia" (arquitectura teatral amb escenes mitològiques), que explica la història del sacrifici de la filla d'Agamèmnon, que, segons una versió, és intercanviada per una cérvola.
Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)
Context històric: Es va construir durant el mandat de l'emperador August.
Característiques de l'estil (Alt Imperi): Herència etrusca (hereten l'arc i la volta com a elements constructius). Grans enginyers (es crea la Via Augusta, que era l'eix principal de Roma, travessava Catalunya i enllaçava les principals ciutats). Creadors d'espais funcionals i pràctics (els principals són la cúria, les basíliques, les termes, els circs, els teatres i els amfiteatres). Monumentalisme: els romans construeixen a una escala molt més gran que els grecs per exaltar la grandesa del poble romà.
Explicació: Els romans volien construir una xarxa estable de subministrament d'aigua que en garantís un nivell adequat. Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien la ciutat (un recollia aigua del riu Gaià i l'altre, del Francolí). L'Aqüeducte del Francolí, o Pont del Diable, possiblement es va construir durant el mandat d'August i la seva utilitat va finalitzar a les acaballes del segle XVIII. Longitud: 15 km. Llargada: 217 m, alçada màxima: 27 m. La part baixa es compon d'11 arcs de 6,30 m de llum i 5,70 m d'alçada; la part alta està formada per un total de 25 arcs. Va ser construït amb grans carreus encoixinats units en sec; per la part superior passava la conducció de l'aigua, que devia estar impermeabilitzada.