Art Romànic: Absis de Sant Climent i Sant Martí
Absis de Sant Climent de Taüll
Absis de Sant Climent de Taüll: conjunt iconogràfic de Sant Climent. Autor desconegut, estil romànic, tècnica del fresc, suport el mur, localització original: la Vall de Boí. Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Tema
Escenificació simbòlica d'un passatge de l'Apocalipsi de Sant Joan. El Pantocràtor a l'interior de la màndorla i inquisidora en l'observador, la seva figura envoltada d'àngels i del Tetramorf. En un segon registre, la presència de la Verge i alguns sants.
Elements plàstics
Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. Colors excepcionals i purs, sense barreja de colors, i preferència pels colors blaus.
Composició
L'estructura compositiva en la tradició dividia l'absis en diversos registres:
- Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representant el cel.
- La Verge i alguns sants, remet a l'església.
La simetria domina la pintura. El seu rostre és el paradigma de la simetria, i la seva figura juga amb formes geomètriques. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i es disposen en franges paral·leles a partir d'una estructura juxtaposada.
Estil
Influència bizantina present en el hieratisme i la simetria obsessiva, i sobretot en l'espiritualitat i la solemnitat que irradia el conjunt. També influències àrabs en la cal·ligrafia.
Interpretació
L'home Déu beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les Escriptures. El moviment de les mans significa apropament a l'observador. La mirada fixa i severa, uns ulls penetrants que expressen autoritat. Als laterals apareixen els serafins i els querubins on es tanca el primer registre. Una sanefa amb els noms de Maria i dels sants dóna pas al segon registre. Hi destaca la Mare de Déu, hieràtica i de rostre simètric i allargat, que sosté el Greal, símbol de la redempció de la humanitat. No es conserven gaires registres pictòrics del registre inferior. A la part superior hi ha la mà de Déu. A l'arc anterior se situa l'Agnus Dei, que simbolitza el triomf de Crist. La pintura de l'absis de Sant Climent és antinaturalista per definició. El tema és religiós i reflecteix les creences cristianes de la societat medieval. La funció d'aquesta pintura didàctica presenta unes imatges que recordaven a l'espectador les paraules dels sermons.
Església de Sant Martí de Tours
Església de Sant Martí de Tours: autor desconegut, segle XI, materials: pedra, estil romànic primerenc, planta basilical de naus desiguals. Localització: Frómista, Palència.
Anàlisi formal
Presenta planta pseudobasilical de tres naus separades per pilars cruciformes. Davant de l'absis es localitza un transsepte escassament desenvolupat. Als peus s'eleven dues petites torres circulars amb estretes cobertes. A la part superior, l'alçat presenta una església bipartida. A l'exterior es pot comprovar un total predomini del mur sobre els buits i les obertures. Les finestres s'obren a través d'arcs de mig punt de doble esqueixada, decorats amb columnes adossades amb arquivoltes. L'església tenia quatre entrades. L'interior del temple es trobava dividit per pilars quadrats amb mitges columnes adossades que sustenten arcs de mig punt duplicats. La coberta de les naus es realitza mitjançant voltes de canó, i el creuer es cobreix amb un cimbori a l'exterior.
Recursos expressius
La decoració visible es limita a capitells figuratius, algun d'ells directament inspirats en obres clàssiques, així com decoració geomètrica i vegetal. La decoració destaca per la seva sobrietat, però la riquesa dels materials li confereixen una notable elegància.
Context històric
Ens trobem amb un magnífic model d'arquitectura romànica. S'evidencia amb elements estructurals emprats com l'arc de mig punt i l'arc atrompetat, sustentats sobre murs molt gruixuts que requereixen el reforçament amb contraforts. D'altra banda, la forma dels volums, escalonats en direcció al gran cimbori, i el predomini d'espais independents geomètrics units sobre un pla, també és un bon indicador de l'estil, així com l'horitzontalitat de l'alçat exterior, accentuat per les bandes escacades que adornen els murs. L'Església de Sant Martí de Frómista va ser construïda en la segona meitat del segle XI per ordre de Muniadona de Castella com a part d'un monestir de Sant Martí.