Art Romànic Català: Anàlisi dels Frescos de Taüll i la Portalada de Ripoll

Fitxa Tècnica: Frescos de Sant Climent de Taüll

• Títol: Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll
• Autor: Mestre de Taüll i taller
• Cronologia: Església consagrada el 1123
• Estil/Època: Romànic
• Localització: MNAC (Barcelona)

Descripció dels Elements Formals

Tècnica

La tècnica emprada pel Mestre de Taüll és la de la pintura al fresc, malgrat que s'hi han identificat nombrosos retocs en sec. Per fer servir aquest tipus de tècnica, primerament es preparava el mur amb diverses capes de morter i amb una última capa només de calç. Mentre la preparació encara era humida, s'hi aplicaven pigments barrejats amb aigua, sense aglutinant, ja que la mateixa calç feia aquesta funció. D'aquesta manera, els pigments quedaven adherits a la capa de calç, essent impossible de dissoldre's.

Textura

L'absis de Sant Climent té textura.

Dibuix

S'utilitza la línia negra per delimitar el dibuix. No existeix perspectiva; els personatges destacats es representen més grans (perspectiva jeràrquica).

Color

Poca varietat de colors, però molt vius, perquè siguin visibles en condicions de llum escassa. En l'absis, la pintura és plana, però el color aplicat té dues tonalitats (una de clara i una altra de més fosca) per aconseguir un cert modelatge, visible per exemple en els amplis plecs de la roba.

Llum

No hi ha tractament de la llum ni hi ha ombres. El color s'aplica en dues tonalitats per donar efecte de modelatge.

Profunditat

Observem que aquesta pintura no té ni perspectiva ni profunditat.

Composició

Gran importància de la composició. La pintura dels murs de l'església representava diverses escenes bíbliques, i en l'absis hi havia la representació més extensa. Es divideix en tres parts:

• Registre superior: Representa el "Cel". Hi ha el Maiestas Domini entronitzat dins d'una màndorla, amb els peus sobre la bola del món. La seva mà dreta beneeix amb dos dits, i a la mà esquerra sosté un llibre amb la inscripció 'Ego sum lux mundi' (jo sóc la llum del món) en llatí. Crist té una actitud més aviat acusadora, envoltat dels quatre evangelistes: Sant Mateu (l'àngel o l'home), Sant Marc (el lleó), Sant Joan (l'àliga) i Sant Lluc (el brau). Dues figures flanquegen la composició: un serafí i un querubí (amb tres parells d'ales amb ulls).
• Registre intermedi: Hi ha cinc apòstols i Maria. Les figures representen probablement Sant Tomàs apòstol, Sant Bartomeu apòstol, la Verge Maria, Sant Joan Evangelista, Sant Jaume i una darrera figura associada a Sant Felip. Les figures, dretes, estan separades per una arcada amb columnes i capitells (pintats).
• Registre inferior: Hi ha elements del món terrenal com ornaments vegetals o geomètrics que representen la Terra. No es conserven gaires restes pictòriques d'aquest registre.

Significat de l'Obra

Tema

El tema principal d'aquesta obra és religiós.

Característiques de l'Estil

Estil romànic, s'hi troben influències d'altres estils de l'època: bizantí, mossàrab i islàmic.

Antecedents

S'intueix que hi ha influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X. Això és apreciable en l'ús de franges horitzontals de colors als fons compositius.

Relació amb Obres Anteriors

El convenciment que l'autor dels frescos de Sant Climent de Taüll era un pintor amb contactes evidents amb Itàlia, on la influència iconogràfica i formal bizantina era molt més forta, explicaria una bona part de les característiques del conjunt: el hieratisme i la frontalitat de les figures, l'allargament i l'estilització dels cossos, l'obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l'ús de rodones vermelles a les galtes per donar una certa sensació de volum.

Innovacions

Observem com a innovació el fet que la figura de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació amb la resta de components del fresc, traslladant a l'obra un evident component antinaturaista.

Influències Posteriors

Hi trobem Santa Maria de Taüll i Santa Cruz de Maderuelo.

Situació de l'Obra en el seu Context Històric i Cultural

Sant Ramon, bisbe de Barbastre, va ser capellà d'Alfons el Bataller, rei d'Aragó, en el moment de la conquesta de Barbastre. Els comtes de Pallars i els senyors de Boí van participar en aquestes campanyes i van aconseguir riqueses, que van invertir en part en la decoració i reconstrucció de Sant Climent i Santa Maria de Taüll.

Fitxa Tècnica: Portalada de Santa Maria de Ripoll

• Títol: Portalada de Santa Maria de Ripoll
• Autor: Mestre i taller anònim del Rosselló
• Cronologia: 1150-1170
• Estil/Època: Romànic
• Localització: Monestir de Santa Maria de Ripoll, Catalunya

Breu Introducció sobre l'Autoria

La portalada va ser atribuïda a l'abat Oliba perquè era considerat l'ideòleg i el promotor de tota l'abadia; estudis més recents, però, atribueixen l'autoria al taller d'un mestre anònim del Rosselló, que es va instal·lar a Ripoll el 1151.

Descripció dels Elements Formals

• Tècnica: Talla
• Composició: Ús de la perspectiva jeràrquica
• Moviment: Hieràtic i solemne

Significat de l'Obra

Tema

Bíblic.

Funció

Segons Cirici Pellicer, aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme.

Característiques de l'Estil que es Reflecteixen en l'Obra

El Pantocràtor envoltat de quatre àngels es troba en el fris superior. Les figures del Tetramorf es reparteixen entre els dos primers registres, i els 24 ancians de l'Apocalipsi i els 22 benaventurats se situen als laterals. A la resta dels frisos es troben les escenes dels llibres de l'Èxode i dels Reis. S'utilitzen les arquivoltes, aguantades per columnes, dues de les quals són Sant Pere i Sant Pau. La decoració dels arcs és molt rica i variada, amb ornamentació.

Innovacions

La iconografia de la portalada de Santa Maria està inspirada en textos de la Bíblia. Els diferents nivells escultòrics de la façana presenten una unitat temàtica centrada en la Glòria del Crist.

Influències Posteriors

L'abat Oliba va ser l'encarregat d'expandir els dominis de Santa Maria amb la creació de nous monestirs com el de Montserrat o de Sant Martí del Canigó, així que s'imagina que van ser influenciats d'una manera o altra.

Situació de l'Obra en el seu Context Històric i Artístic

Economia: Principals activitats econòmiques

El feudalisme és el sistema econòmic, social i polític que regeix els regnes cristians durant l'Edat Mitjana. Aquest es caracteritza per un ambient rural i una economia agrària basada en l'explotació de la terra o el feu.

Societat: Grups socials destacats

Durant el feudalisme hi ha una jerarquització de la societat per relacions feudovasallàtiques. La societat està dividida en estaments: els nobles i el clergat són els estaments privilegiats i el poble és el grup no privilegiat.

Política: Govern i organització

L'Edat Mitjana és una època d'inseguretat civil, política i religiosa. Es prediquen les Croades, guerres santes per alliberar Jerusalem dels infidels.

Cultura: Pensament, literatura i ciència

Apareixen els tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: bizantí (art bizantí a Bizanci), islàmic (art musulmà a Al-Àndalus) i cristià (art romànic als territoris cristians).