L'Ascens del Nazisme: De la Crisi de 1929 a la Dictadura de Hitler
El Nazisme: De la Crisi Econòmica a l'Estat Totalitari
L'ascens al poder en el context de la crisi del 1929
La conjuntura econòmica difícil derivada de la crisi del 1929 va ser la que va donar una altra oportunitat als nacionalsocialistes, perquè l'augment del malestar social va afavorir la difusió del seu discurs radical i va provocar una polarització política. Així doncs, a les eleccions van sorgir elegits més diputats nazis que comunistes. Davant aquest resultat, les forces conservadores, alarmades per la influència comunista, van arribar a un acord amb Hitler i aquest va ser nomenat canceller en un govern de coalició. Hitler va jurar la Constitució, però la seva intenció era convertir la república en un Estat autoritari.
Suports socials del Partit Nazi
Els nazis van rebre el suport entre:
- Les classes mitjanes.
- Els pagesos arruïnats i els obrers desesperats davant de la misèria i de l'atur.
- Els militars, antics combatents i la burgesia, atrets pel seu nacionalisme radical.
Per a una part important de l'opinió pública alemanya, Hitler estava totalment en contra del comunisme i rebia personalitats importants.
La construcció de l'Estat autoritari
La construcció de l'Estat autoritari va començar quan Hitler va aconseguir del president Hindenburg el permís per dissoldre el Parlament i va convocar noves eleccions. Les primeres mesures repressives van ser:
- Un decret del govern va prohibir la premsa i les reunions dels opositors.
- Els registres i les persecucions es van multiplicar, mentre que, al carrer, els “camises marrons” sembraven el pànic i el terror.
Es va produir l'incendi del Reichstag, del qual van ser inculpats falsament els comunistes. L'atemptat va servir d'excusa per suspendre les llibertats individuals, suprimir el control judicial sobre les detencions i restablir la pena de mort.
Concentració de poders i règim totalitari
En aquestes condicions excepcionals, el partit nazi no va obtenir la majoria absoluta. Hitler necessitava i va tenir el suport dels diputats del Centre Catòlic perquè el Parlament li concedís plens poders i la facultat de promulgar lleis sense cap necessitat de tràmits.
La concentració de poders en mans de Hitler es va completar quan, després de la mort d'en Hindenburg, va acumular les funcions de canceller i president i es va proclamar Führer i canceller del Reich. Els nazis van transformar Alemanya en un règim totalitari, en el qual Hitler i el partit nazi controlaven les institucions, la societat i els individus.
Institucions del nou Estat
Es decretà la dissolució dels partits i dels sindicats, i es van suprimir les llibertats i les garanties individuals. L’administració pública va ser depurada i la judicatura va desaparèixer com a poder independent i va quedar sotmesa a la voluntat del partit. Sota l'autoritat incontestable del Führer, un grup de dirigents del partit va organitzar el nou estat amb mà de ferro.
L'aparell de repressió
La policia va ser substituïda en les seves tasques de control i de repressió per les formacions paramilitars dels nazis:
- La SS, sota la direcció de Heydrich, va assumir funcions clau de control i repressió.
- Es va crear la Gestapo (Policia Secreta), dirigida per Himmler, encarregada de la repressió dels opositors al règim i del control sobre l'opinió pública.
- Es van obrir els primers camps de concentració (Dachau).
La Nit dels Ganivets Llargs i el poder absolut
A partir del moment en què la Nit dels Ganivets Llargs va tenir lloc (matança de més de 300 dirigents de les SA), Hitler va obtenir el poder total d'Alemanya.