L'Ascens de la República: Transformacions i Impacte Social
Com sorgeix la República: La renúncia d’Amadeu de Savoia al tron va portar el Congrés i el Senat en Assemblea Nacional per solucionar el buit de poder. Pi i Maragall van proposar proclamar la República. Els monàrquics, sense alternativa política, van acceptar la proposta i es va aprovar per majoria. Els monàrquics veien la República com una sortida d’emergència perquè el règim monàrquic continuaria però sense rei i sense cap canvi significatiu. Per als republicans, la República significava superar el sistema anterior i la possibilitat de transformar l’Estat.
La República es va inaugurar amb un govern de ministres republicans i radicals, presidit per Estanislau Figueras. Es va decidir mantenir la Constitució del 1869 fins que unes noves Corts organitzessin la nova forma d’Estat i la definissin com a federal o unitària. Va haver-hi tensions i el govern es va trencar, cosa per la qual Figueras va haver de formar un altre de nou, netament republicà. Volia institucionalitzar la República per mitjà de l’acció governativa basada en la legalitat i la convocatòria d’eleccions. Aquesta perspectiva dividí els federals en “benèvols” (partidaris de l’acció governativa) i en “intransigents” (pretenien proclamar immediatament la República federal).
La República va tenir molt d’impacte en els sectors populars que l’associaven a un nou règim que havia de satisfer les seves aspiracions immediatament. Hi van haver manifestacions, es van ocupar ajuntaments, etc. A les ciutats, es van intensificar, entre d’altres, les reivindicacions obreres.
Furs: L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlines i cubanes. La conseqüència immediata de la derrota carlina (1875) va ser l'abolició definitiva del règim foral. L'abolició dels furs es va plantejar en un decret, on, entre altres coses, deien que els deures de la constitució política havien imposat sempre a tots els espanyols d'acudir al servei d'armes quan la llei els crida, i els bascos no tenien el mateix dret, i volien que fos igual en totes les nacions. Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usos amb què regir la comunitat, donats pel monarca, a les persones del poble. Són les lleis creades per constituir com a Nació, principat o regne un territori conquerit.