L'Assaig Català: Definició, Joan Fuster i les Propietats Textuals
L'Assaig: Definició i Característiques
L'assaig és un gènere en prosa, no narratiu, que tracta de qüestions diverses i que sol partir de la crítica o anàlisi d'uns fets o unes idees. És un gènere de límits imprecisos, que tant es pot aplicar a un article com a un llibre o treball extens.
Diferència entre Assaig i Estudi
Importa diferenciar l'assaig de l'estudi. Mentre que el primer es caracteritza per la crítica i la postulació d'unes idees, el segon demostra uns fets, que han estat analitzats d'acord amb una determinada metodologia científica.
L'Assaig Català Posterior a 1939
L'assaig català posterior a 1939 revela una situació precària.
Joan Fuster i la seva Obra Assagística
Joan Fuster va començar a escriure poesia, però la va abandonar, i va començar a escriure articles al diari Levante, alternant el periodisme amb la publicació de llibres d'assaig. Té una obra extensa que inclou:
- Diccionari filosòfic
- L'aforisme
- L'estudi de reflexió
- L'article periodístic
- El diari
La seva obra es divideix en tres vessants principals:
- Escrits sociopolítics: L'arrelament directe a la realitat històrica del seu país i a les qüestions que planteja el present. Un exemple clau és Nosaltres els valencians, un llibre enfocat des d'una perspectiva històrica que revisava críticament els tòpics heretats sobre "el fet valencià".
- Estudis d'història cultural i literària: Inclou estudis històrics com La decadència al País Valencià.
- Assaig de caire humanístic: L'inici de la seva obra més purament assagística amb El descrèdit de la realitat. Les seves característiques són:
- La curiositat i la varietat temàtiques.
- La qualitat i l'amenitat literàries.
La literatura de Joan Fuster és una literatura d'idees. Es marca com a propòsit el desemmascarament de fal·làcies i mistificacions, de la falsa consciència que ens fem de les coses i de nosaltres mateixos.
Propietats Textuals
A continuació es detallen els mecanismes que garanteixen la qualitat i la comprensió d'un text:
Coherència
La coherència es relaciona amb la unitat de sentit del text:
- Tema
- Resum
- L'estructura
Adequació
L'adequació es refereix a l'adaptació del text al context comunicatiu.
Tipus de Text
- Narratiu: Estructura temporal amb diferents parts descriptives.
- Argumentatiu: Utilitza premisses argumentatives (en articles d'opinió, columnes, anuncis).
- Expositiu: D'àmbit acadèmic, amb exemplificacions (article de divulgació, especialitzat, etc.).
Modalització
Mecanismes que mostren la presència i l'actitud de l'emissor:
- Elements lèxics valoratius.
- Signes de puntuació.
- Figures retòriques, derivacions.
- Crides al receptor.
- Fórmules de posicionament de l'emissor.
- Canvis de registre d'idioma.
Impersonalització
Mecanismes per ocultar o generalitzar el subjecte:
- Subjecte genèric: tothom, hom...
- Passives reflexes: va ser...
- Verbs impersonals: haver-hi, sembla, parèixer.
- Nominalització.
- Impersonals amb "se".
Cohesió
Mecanismes de connexió interna del text:
- Connectors
- Cohesió lèxica