L'assaig: definició, subgèneres i gèneres de l'argumentació literària

Resum

El text defineix l'assaig com un gènere en prosa no narrativa, de dimensions imprecises i llenguatge directe, situat entre la literatura de creació i gèneres com l'article d'opinió. Repassa els subgèneres que pot adoptar i alguns assagistes destacats. També recull altres formes d'argumentació, la finalitat dels textos, els tipus de text, els àmbits d'ús i la variació lingüística.

Punts clau

L'assaig és una prosa no narrativa, de dimensions imprecises, amb llenguatge directe i elaborat però no massa elevat.
Sol mostrar escepticisme, fins i tot envers les pròpies idees, i pot tenir un estil molt retòric.
Pot adoptar subgèneres com el diari personal, la carta, el diàleg, la glossa, el diccionari, la dissertació o l'aforisme.
Entre els assagistes destacats hi ha Joan Fuster, Eugeni d'Ors, Josep Pla i Joan Francesc Mira.
L'argumentació es manifesta en tertúlies, debats i taules rodones, amb interlocutors que aporten raons i exposen discrepàncies.
Els textos tenen finalitats com orientar l'opinió i la conducta, regular la vida social, o informar, emmagatzemar i reelaborar informació.

Posa't a prova

Gèneres d'àmbit literari: L'assaig

L'assaig és un gènere de difícil definició perquè se situa entre la literatura de creació i altres gèneres semblants que utilitzen la reflexió, com l'article d'opinió. Pot ser definit com un text en prosa no narrativa, de dimensions imprecises, amb un llenguatge directe, elaborat però no massa elevat, per tal de guanyar la confiança del lector i fer-ne més comprensible el contingut.

L'estil pot arribar a ser molt retòric, encara que normalment es manté en una variant estàndard culta. Sol mostrar una certa tendència a l'escepticisme, fins i tot envers les pròpies idees. L'assaig pot adoptar la forma de subgèneres com:

Un diari personal
Una carta
Un diàleg
Una glossa
Un diccionari
Una dissertació
Un aforisme

Entre els assagistes més destacats estan Joan Fuster, Eugeni d'Ors, Josep Pla i Joan Francesc Mira.

Altres formes d'argumentació

L'argumentació es manifesta en una gran varietat de gèneres com tertúlies, debats o taules rodones on dos o més interlocutors aporten raons, exposen opinions i discrepàncies. L'argumentació implica una forma específica d'interacció.

Finalitat dels textos

Orientar l'opinió i la conducta.
Regular la vida social.
Informar, emmagatzemar i reelaborar informació.

Tipus de text

Narratiu, descriptiu, conversacional, argumentatiu, expositiu, retòric, instructiu i predictiu.

Àmbits d'ús

Acadèmic, literari, periodístic, publicitari, administratiu, interpersonal i polític.

Gènere

Poema, article, sentència, cançó, anunci publicitari, etc.

Variació lingüística

Diacrònica / històrica.
Variant estilística: especialitzat, col·loquial o vulgar.
Social: grup professional, urbà, rural, adult, jove, infantil...
Origen geogràfic de l'emissor.
Grau d'estandardització.

Adequació: Àmbit d'ús, tipus de text i finalitat

Acadèmic: expositiu / informar.
Literari: narratiu / orientar opinió.
Periodístic: expositiu-argumentatiu / informar i orientar opinió.
Publicitari: argumentatiu / orientar opinió.
Administratiu: instructiu / regular la vida social.
Interpersonal: conversacional / orientar opinió.

Gènere: què és.

Preguntes freqüents

Què és un assaig?

L'assaig és un text en prosa no narrativa, de dimensions imprecises, amb un llenguatge directe i elaborat però no massa elevat, pensat per guanyar la confiança del lector. Se situa entre la literatura de creació i gèneres com l'article d'opinió.

Quins subgèneres pot adoptar l'assaig?

Pot adoptar la forma d'un diari personal, una carta, un diàleg, una glossa, un diccionari, una dissertació o un aforisme.

Quins són alguns assagistes destacats?

El text cita Joan Fuster, Eugeni d'Ors, Josep Pla i Joan Francesc Mira com a assagistes destacats.