Literatura catalana de postguerra: Rodoreda, Villalonga i la novel·la psicològica

Context Històric i Gèneres Literaris a la Postguerra

La Repressió Franquista i l'Exili

Després de la Guerra Civil, el règim franquista va reprimir la cultura catalana. Es van suprimir els organismes culturals i es va prohibir l’ús del català. Molts intel·lectuals es van exiliar.

Gèneres Literaris i la Censura

• Teatre: Es va suprimir (fins al 1946).
• Poesia: Gràcies al llenguatge metafòric i al simbolisme que calia interpretar, va saltar la censura amb més facilitat i es va convertir en un gènere molt important.
• Narrativa: Tenia dificultats per esquivar la censura i va acabar perdent públic a causa de les prohibicions i la poca difusió.

Temes Tractats en la Narrativa

• Novel·la psicològica: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda.
• Existencialisme: Manuel de Pedrolo.
• Realisme màgic: Pere Calders.
• Novel·la d’exili: J. Amat-Piniella, Vicenç Riera Llorca.

Característiques de la Novel·la Psicològica

• Són més importants els sentiments dels personatges que els seus propis pensaments.
• Inicialment no hi ha un argument clar.
• Hi ha gran quantitat de monòlegs i diàlegs interns.
• Estan escrites en primera persona del singular.
• Aquesta manera d’escriure aporta credibilitat i autenticitat als fets narrats.

Recursos i Referents

• Recursos: Diaris personals, cartes, confessions...
• Referents europeus: James Joyce, Proust, Kafka.

Llorenç Villalonga (1897-1980)

• Neix a la ciutat de Mallorca el 1897 en una família benestant.
• Va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria a París, on es va interessar per la literatura francesa.
• Abans de la guerra escrivia tant en català com en castellà.
• Els personatges de les seves novel·les estaven basats en alguns dels seus pacients.
• Temàtica: Literatura basada en la seva pròpia experiència i influenciada pel corrent de la novel·la psicològica (se centrava més en la vida interior dels personatges que no en l’acció).
• Les seves col·laboracions a la premsa anaven signades amb el pseudònim de Dey.
• Durant la guerra es va afiliar a la Falange Espanyola i es va enfrontar als intel·lectuals catalanistes de Mallorca.
• La majoria de les seves obres van ser publicades després de la Guerra Civil, moment en què va començar a escriure sobre la idealització d’un món que desapareix.
• Va morir a Mallorca el 1980.

Mercè Rodoreda (1908-1983)

• Va néixer al barri de Sant Gervasi. Com que era una nena molt malaltissa, va ser educada pels seus pares i pel seu avi (encara que es va sentir sola perquè no es relacionava amb els altres nens, ja que no anava a l’escola).
• La figura del seu avi va ser molt important perquè passava molt de temps amb ell al jardí (per això apareixen símbols del jardí a les seves obres).
• De ben jove va col·laborar amb diverses publicacions.

Obres de Joventut (1932-1938)

• Cinc novel·les que posteriorment l’autora va rebutjar amb l’excepció d'Aloma: obra psicològica i simbòlica sobre l’amor i la infelicitat que Rodoreda va revisar i reescriure al cap dels anys.

Obres de Maduresa (1958-1966)

• Vint-i-dos contes: Recull de narracions on assaja diverses tècniques literàries.
• La plaça del Diamant: Obra que la va consagrar com a narradora, on explica la vida d’una noia (Natàlia) des d’abans de la guerra fins a la postguerra. Descriu el procés de maduresa de la protagonista mitjançant la tècnica del monòleg.
• El carrer de les Camèlies: Obra simbòlica que narra, des del record, la vida de la protagonista (Cecília) en els anys difícils de la postguerra.

Obres de l'Última Etapa (1967-1981)

Es diferencien les obres de l'última etapa, al final de la qual va tornar a Catalunya:

• Jardí vora el mar: Evoluciona del realisme cap a la creació d’un univers literari mític i simbòlic, especialment centrat en la idealització d’un món desaparegut en l’edat de la infantesa.
• Mirall trencat: Història d’una família barcelonina que va des de principis del segle XX fins després de la guerra i que està narrada des de diverses òptiques i un estil poètic i simbòlic.
• La meva Cristina i altres contes: Recull de narracions publicades en diverses revistes.
• Quanta, quanta guerra..., Viatges i flors: Narra i descriu de manera poètica països i flors imaginaris.

El 1981 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 1983 va morir.

• La mort i la primavera: Novel·la que es va publicar després de la seva mort, obra inacabada amb un estil poètic i inquietant, que reflexiona sobre la condició humana.

Característiques Generals de l'Obra de Rodoreda

• La majoria de protagonistes són dones que tenen una vida infeliç.
• Aquestes viuen un món intern.
• Els fets es desenvolupen a través del que diuen i pensen.
• Utilitza la tècnica del monòleg.
• Moltes de les seves obres estan inspirades en ella, per tant, són considerades autobiogràfiques.

Vocabulari Específic

• Remeis: Productes casolans que es feien per curar.
• Solcar: Erosionar, foradar.
• Èxode: Migració.
• Dides: Dones que alletaven altres nens de dones que no podien.
• Marxant: Representant o agent comercial.
• Guarir: Cuidar.
• Pegaire: Persona que feia la pega.
• Pega: Substància negra, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà o de la resina.
• Pegat: Tros de tela, untat d’ungüent, que s’aplica a un gra, ferida o regió malalta.
• Fustaire: Persona que talla els arbres del bosc.
• Escurçó: Tipus de serp.
• Úlcera: Nafra.
• Nòmada: Que canviava d’ubicació.
• Esmicolant: Desaparèixer.
• Escorcollar: Examinar minuciosament.
• Arc-làmpada: Arc lluminós, que produeix llum.
• Estrebada: Estirada de manera seca i forta.
• Retrocedir: Tornar enrere.
• Remor: Soroll confús.
• Envolar: Enlairar.
• Udolant: Amb crits prolongats.