La poesia romàntica i Jacint Verdaguer: vida i obra

La poesia romàntica a Catalunya

Els poetes romàntics catalans tendeixen a mostrar la nostàlgia i el desarrelament personal, a recrear un passat més sòlid i a rescatar figures heroiques de l'Edat Mitjana. Aquest món perdut i enyorat es converteix en tema literari, sovint amb influència clàssica.

Els poetes romàntics més destacats a Catalunya van ser:

• Bonaventura Carles Aribau
• Manuel Milà i Fontanals
• Joaquim Rubió i Ors
• Marià Aguiló

Els Jocs Florals van ser una institució decisiva per a la recuperació de la producció literària en català, especialment la poesia.

Jacint Verdaguer

És el poeta més prestigiós de les lletres catalanes del segle XIX i un dels més significatius de la nostra història literària. Arreu del país, recull tot el lèxic popular de transmissió oral.

Primers anys i formació

Nascut el 17 de maig de 1845 al costat de Vic, dins d'una família molt humil i influït per la religiositat de la seva mare. Va rebre una educació humanística i literària i va descobrir els clàssics dins del seminari de Vic. L'any 1865 va participar als Jocs Florals de Barcelona i va obtenir dos guardons. Va despertar gran curiositat i simpatia gràcies al seu aspecte i la seva joventut. Va ser ordenat sacerdot el 1870 a la plana de Vic.

Malaltia i viatges

Se li va detectar anèmia cerebral, una rara malaltia que li produïa molt mal de cap. Aconsellat pels metges, es va embarcar com a capellà en un vaixell transatlàntic que anava fins a les Antilles. Hi va anar per dues raons: poder solucionar la seva malaltia i poder viure intensament l'escenari de l'obra èpica en què feia uns anys que treballava (L'Atlàntida) i l'oceà Atlàntic.

Un nou període i l'èxit de L'Atlàntida

Als Jocs Florals de 1877 li van premiar la tercera i definitiva versió del gran poema èpic L'Atlàntida, que havia estat treballant des dels vint anys i aleshores ja en tenia trenta-dos. Verdaguer va ocupar la capellania del palau d'Antoni López, marquès de Comillas, a Barcelona, on feia d'almoiner.

Viatge a Terra Santa i crisi espiritual

L'any 1886, Verdaguer va viatjar a Terra Santa. Va tornar profundament trasbalsat i amb una profunda crisi espiritual. Des d'aquell moment, la vida li va donar un tomb dramàtic. El seu camí espiritual va adoptar formes extravagants. El bisbe Josep Morgades, l'any 1893, el va fer recloure al santuari de la plana de Vic i li va suspendre la llicència de dir missa.

Enfrontament amb l'autoritat eclesiàstica

Quan es va fer públic l'enfrontament del poeta amb l'autoritat eclesiàstica, va dividir el país en dues parts. Verdaguer va passar per una època molt dolenta.

Defensa de Verdaguer, malaltia i mort

El poeta va començar a publicar a la premsa els articles titulats En defensa pròpia. El 1896 va publicar Flors del Calvari, catarsi literària del seu estat psíquic. El 1898, Verdaguer, cansat de tot, es va retractar i finalment va ser rehabilitat. El poeta es trobava malalt, oblidat i pobre, i només li van fer costat alguns amics. El 1902, Verdaguer es va traslladar a Vallvidrera, on els metges li van detectar una tuberculosi. Verdaguer mor el 10 de juny de 1902 i és enterrat tres dies més tard a Montjuïc, on van acudir gairebé tres-centes mil persones; la manifestació popular més multitudinària que mai s'havia vist.

Obres cabdals: L'Atlàntida

L'Atlàntida, publicada el 1877, és un llarg poema èpic compost per deu cants, una introducció i una conclusió. Narra l'enfonsament de l'antic continent dels atlants, recollint elements mitològics de diverses procedències, sobretot grecs, egipcis i bíblics. Va ser un poema iniciat en la seva joventut i en el qual va treballar molts anys. Feia descripcions poètiques i cal destacar el gran potencial imaginatiu de Verdaguer. L'Atlàntida va ser fruit de l'experiència dels viatges que el poeta va fer a Cuba.

Argument de L'Atlàntida

Narra com Colom, encara molt jove, després d'un naufragi arriba a la costa peninsular i un ermità li explica l'esfondrament del continent de l'Atlàntida. Verdaguer a L'Atlàntida mostra tota la seva destresa poètica fent ús de recursos retòrics (hipèrbatons, comparacions, metàfores, al·literacions, personificacions...). Està influenciat per grans poetes com Victor Hugo.

Obres cabdals: Canigó

Publicat el 1886, és un poema èpic treballat a consciència durant set anys. En aquest poema es concentren els ideals més romàntics de recuperació del passat medieval. El tema principal de les seves obres literàries va ser l'origen de Catalunya, amb protagonistes que són, a part de la natura, figures mítiques de l'Edat Mitjana. Aquesta és la millor obra de Verdaguer, ja que presenta molta més harmonia entre els elements èpics i els lírics, i humanitza molt més el tema.

Argument de Canigó

Consta de dotze cants i un epíleg. Narra la història de Gentil, fill de Tallaferro, que combat al costat del seu oncle contra els moros que envaïen la terra catalana. Gentil abandona la batalla i s'enamora de Flordeneu, que l'acompanya per un viatge oníric al Pirineu. Gentil es baralla amb el seu oncle, però l'abat els reconcilia i al comte culpable li fa construir un monestir.

Altres gèneres literaris

Poesia lírica

La producció lírica de Verdaguer es divideix en dues categories: els poemes patriòtics i els religiosos. En el camp de la poesia lírica és on trobem el Verdaguer més popular i entranyable. La poesia religiosa de Verdaguer presenta dues categories: la poesia devota i la poesia mística. Les primeres poesies que Verdaguer va escriure de jove no es van publicar fins després de la seva mort.

La prosa de Verdaguer

Les seves obres en prosa són riques i variades, i han tingut molta importància per a la nostra llengua i la nostra literatura. És un poeta que s'entén a ell mateix amb molta facilitat. La prosa sorgeix en moments d'intens conflicte interior; i és en la confecció de la prosa on emergeix Verdaguer com un autèntic escriptor de professió.

Llibres de viatges

Explica les excursions que sovint fa pel Pirineu i els viatges que va fer pel Mediterrani i per l'Europa central (França, Suïssa, Alemanya, Rússia i Bèlgica). Les notes de viatge que escriu tenen un gran valor documental i són escrites en una prosa descriptiva i amb gran bellesa. Com a autor romàntic, fa descripcions llarguíssimes del paisatge natural i, quan no està a Catalunya, la nostàlgia sempre hi és present.

Articles periodístics

Entre 1895 i 1897 van ser publicats a la premsa els seus articles En defensa pròpia. Enmig de circumstàncies adverses que li van fer perdre la confiança del seu bisbe, Verdaguer va alçar la veu contra la injustícia en un seguit d'articles que van tenir gran ressò.

Rondalles

Reuneix llegendes, adagis i rondalles populars que Verdaguer va aprendre de petit. També en recull d'altres que va anar trobant de la gent durant les excursions que feia. Va fer una gran feina de recopilació cultural.

Creador del català literari modern

Va ser l'escriptor més brillant de la Renaixença, autèntic escultor de la llengua i responsable del redreçament definitiu del català com a eina literària. La solidesa de la seva prosa és comparable a la de Ramon Llull, creador al segle XIII de la prosa literària catalana. Verdaguer va saber fusionar les tendències de la llengua arcaica i la llengua popular. Va crear una prosa correcta, expressiva, clara i funcional. Va modernitzar la llengua i va crear les bases segures perquè el català emergís novament amb esplendor com a llengua literària.