Què és la fina amor en la poesia trobadoresca?

La fina amor era un codi amorós que proposava un amor espiritualitzat, oposat a l'amor físic. El trobador era fidel i lleial a la dama, a qui considerava un ésser superior.

Quines llengües va utilitzar Ramon Llull?

Llull va utilitzar l'occità per a la poesia de joventut, el llatí per accedir a totes les capes socials, el català per a qualsevol temàtica i l'àrab per a la conversió dels infidels.

Poesia trobadoresca i Ramon Llull: context històric i aportacions

Resum

El document presenta la poesia trobadoresca occitana dels segles XII i XIII, el seu codi de fina amor i els valors feudals que reflecteix, i després la figura de Ramon Llull, la seva vida, la seva conversió i la seva tasca com a creador de la prosa i la poesia literàries en català. També explica la seva aportació a l'estàndard literari català.

Punts clau

La poesia trobadoresca es va desenvolupar a Occitània durant els segles XII i XIII i reflecteix la societat feudal.
La fina amor era un amor espiritualitzat i fidel, dirigit a una dama sovint casada, i sovint s'havia d'ocultar.
Les trobairitz eren dones autores de poesia trobadoresca.
Ramon Llull (1232-1316) va néixer a Mallorca i va viure una conversió al cristianisme als 30 anys.
Llull va utilitzar quatre llengües: occità, llatí, català i àrab.
Va ser el creador de la poesia literària en català i va fer una important tasca de creació lèxica per a l'estàndard literari.

Posa't a prova

Poesia trobadoresca (s. XII-XIII)

La poesia trobadoresca, desenvolupada a Occitània durant els segles XII i XIII, reflecteix la visió del món pròpia de la societat feudal. El trobador, compositor de lletra i música, oferia el seu amor i vassallatge a la dama feudal. Van desenvolupar un codi amorós anomenat fina amor, un amor espiritualitzat oposat a la falsa amor física (amor cortès). Els protagonistes pertanyien a la noblesa i les relacions mostraven els valors de la societat feudal, reproduint el sistema de vassallatge. El trobador era fidel i lleial a la dama, a qui considerava un ésser superior. La dama solia ser casada, i l'amor era prohibit i s'havia d'ocultar del marit gelós. Al triangle amorós s'afegien altres personatges (lausengiers, envejosos o difamadors) que revelaven la relació. Per això, el trobador ocultava el nom de la dama i feia servir un senyal. També hi havia dones autores de poesia trobadoresca, les trobairitz.

Ramon Llull (1232-1316)

Ramon Llull va néixer a Mallorca el 1232, fill d'una família barcelonina. Va ser educat com a cavaller i durant la seva joventut va conrear la poesia trobadoresca. Es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. Als 30 anys va experimentar un canvi espiritual (conversió al cristianisme per la visió de Jesucrist crucificat) que el va portar a abandonar-ho tot i començar una vida religiosa amb tres ideals: la tasca missionera i conversió dels infidels, la composició de llibres doctrinals i la sol·licitud a papes i reis de la fundació d'escoles i monestirs per a la formació de futurs missioners. Fou el creador de la poesia literària en català, utilitzant la seva llengua per a parlar de temes cultes que fins aleshores només s'havien tractat en llatí. Va dedicar 9 anys a la seva formació i va utilitzar quatre llengües: l'occità (per a la poesia trobadoresca de joventut), el llatí (per a accedir a totes les capes socials), el català (per a qualsevol temàtica) i l'àrab (per a la conversió dels infidels). Va produir una gran diversitat d'obres (300) i temes. Va morir a Mallorca el 1316.

L'estàndard literari de Ramon Llull

Llull va fer un ús pragmàtic de la llengua, emprant-la com a instrument de comunicació al servei de la difusió de la fe cristiana. Davant la falta de vocabulari tècnic per a conceptes que fins aleshores només s'havien expressat en llatí o àrab, va realitzar una important tasca de creació lèxica (neologismes, paraules patrimonials, cultismes, arcaismes, paraules derivades del llatí). Pel que fa a la sintaxi, va emprar elements cultes i populars. L'aportació de Llull a l'estàndard literari català va ser decisiva, ja que la prosa es trobava en un estat incipient i es restringia a textos jurídics, històrics o religiosos.