Eugeni d'Ors i el Glosari: clau del Noucentisme català

Eugeni d'Ors i el Glosari

Eugeni d'Ors és considerat un dels principals precursors del Noucentisme i un dels més importants intel·lectuals de l'època. Burgès i conservador, exaltava la llengua i el nacionalisme catalans. Va pertànyer a la Lliga Regionalista de Catalunya i a l'IEC, fins que, després de ser destituït el 1920, es va establir a Madrid el 1923, allunyant-se de la cultura catalana.

Des de gener de 1906 i fins a gener de 1920, Ors va escriure una secció diària a «La Veu de Catalunya», el Glosari, que va reprendre poc temps després, i fins a juliol de 1921, al diari «El Día Gráfico». Així, el Glosari es va convertir en la base ideològica del Noucentisme.

Les glosses són un gènere nou, un periodisme inèdit a Catalunya. Proposava informar i orientar el seu públic lector sobre el que s'esdevenia a Europa i el que era nou en l'àmbit de la literatura i cultura catalanes.

Les glosses tenen diversa temàtica, però es poden dividir en dos grans blocs:

• Ideologia orgànica
• Ideologia arbitrària

Es pot dir que tenen un esquema intern:

1. La primera part és l'afirmació de l'autor (a vegades polèmica) i interrogació indirecta al lector perquè reflexioni.
2. A la segona part, l'autor exposa l'argumentació que demostra la seva afirmació primera.
3. La tercera part és la conclusió, on l'autor tracta de convèncer el lector.

Aquesta selecció recull poc més de 300 glosses corresponents a tot l'ample període susdit, aplegades en el mateix ordre en què foren concebudes i publicades cronològicament.

Cronologia del Noucentisme

• 1906: Es publica La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba, se celebra el 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana i la publicació dels Fruits saborosos de J. Carner i Horacianes de Costa i Llobera.
• 1923: Els referents polítics, ideològics i literaris estan morts o distanciats del moviment i també destaca el cop d'Estat de Primo de Rivera.

Modernisme (1892-1911)

Procés de transformació de la literatura catalana, en el tombant del s. XIX, canvi de cultura regional i tradicional en cultura nacional, moderna i europea.

Regeneracionisme

Té un cert naturalisme formal, denuncia les injustícies socials a partir de l'etern indestronable. Està relacionat amb les Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter.

Costumisme

Descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostàlgicament, utilitza la subjectivitat. Aquesta nostàlgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb la seva realitat.

Bohèmia Negra

Era un concepte del Modernisme: la gent que vivia apartada de la societat i del materialisme (camperols).

Bohèmia Rosa

Contrasta amb la Bohèmia Negra: aquells a qui tot els pagaven els pares (burgesos).

Art Total Modernista

És un concepte modernista que ocorreix quan una persona té la capacitat de desenvolupar totes les arts (escriptura, pintura, teatre...).