L'assaig noucentista eugenio d´ors
El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels Capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus Interessos i formula uns models de comportament social per fer Possible la seva acció reformista. L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot per tres fets importants: és l’any Que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari A “La Veu de Catalunya” i que Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.
– Imperialisme
Aquest terme, que era una manera còmoda de no haver de fer servir el mot nacionalisme,
Subratllava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i recollia l’aspiració de la burgesia
D’enderrocar l’Estat oligàrquic i reemplaçar-lo per un Estat burgès modern. Incloïa també la
Justificació que obligava un sector d’intel·lectuals a construir una estructura institucional per
Modernitzar Catalunya.
– Arbitrarisme
Eugeni d’Ors va aplicar un mot a una manera de fer, aquesta vegada en l’àmbit estètic i literari, que
Es contraposava directament a l’espontaneisme: l’arbitrarisme, o sigui, el dret i el deure del creador
D’intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora. – Classicisme
Tot i que el concepte de classicisme ja l’havia incorporat el moviment modernista, en el
Noucentisme es converteix en una consigna d’ordre, embolcallada amb la preceptiva estètica adient,
Per crear un sistema regulador de la vida social i política. A Catalunya el classicisme substitueix una
Tradició i un llenguatge propis com a punt de referència.
– Mediterranisme
Si el classicisme comporta el seny i la Raó, el mediterranisme hi aporta la claror del paisatge
Mediterrani, com a contraposició a les boires nòrdiques que havia assimilat el Modernisme. I també
Significa el retorn als orígens i el llegat del classicisme pel que fa a l’organització política de les
Ciutats Estat gregues. La ciutat és el centre entorn del qual s’estructura la societat burgesa en contra
De la influència que encara exercia el món rural. La Catalunya-ciutat, identificada amb Barcelona,
Va ser un dels ideals polítics de la Mancomunitat.
– Obra ben feta
I, realment, el que pretenien els noucentistes amb tot aquest ideari era vetllar per la perfecció com a
Objectiu final. Calia treballar molt per poder acostar Catalunya al model de capitalisme competitiu
Europeu, que entén que per damunt de tot, fins i tot per damunt de l’obrer, hi ha d’haver la
Satisfacció de la feina ben feta. 3. La literatura noucentista
Per tal d’imposar els valors que defensava el moviment, la literatura només podia reflectir la realitat
Tal com volia que fos, no tal com era. Per això, el primer aspecte de la literatura noucentista que cal
Destacar és l’artifici, resultat d’una recerca tècnica, deliberada i astuta.
En un art així, hi té una importància fonamental la perfecció formal. Aquest ideal de perfecció
Només es podia aplicar a un gènere literari: la poesia. Per això la literatura noucentista es redueix
Bàsicament a la producció poètica.
3.1Juntament amb l'assaig, la poesia fou el gènere mñés important del moviment noucentista. La
Novel·la i el teatre, tan importants durant el Modernisme, foren marginats per no adequar-se al to
Arbitrari, classicista, civilista i racionalista dels noucentistes.
La poesia noucentista es va caracteritzar per:
– La cura formal (mètrica i estrofes clàssics) i estilística (llengua culta i correcta).
– Sintaxi complexa i equilibrada.
– Fredor i distanciament per part del peta respecte l'objecte poetitzat.
– La pervivència del model parnassià i simbolista.
– Ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.