Escriptors clau del Modernisme català: Maragall, Bertrana, Català i Rusiñol

Artistes Clau del Modernisme Català

Joan Maragall (1860-1911)

Maragall fou un escriptor que, gràcies al seu coneixement de diverses llengües, obrí les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment. Llegí i traduí autors on confluïen interessos estètics que anaven des de la serenitat neoclassicista i hel·lenitzant (Goethe), a les revolucionàries i exaltades propostes filosòfiques de Nietzsche, tot passant pel romanticisme més pur de Novalis.

Obra Poètica

El gènere bàsic per a l’expressió poètica és la poesia. D’entre tots els poetes del tombant de segle, la seva obra poètica és la més coherent i significativa dins el corrent modernista. La seva base ideològica i filosòfica fou el vitalisme de Nietzsche.

Obra destacada: El Comte Arnau.

Característiques de l'Obra

• L'ús espontani del llenguatge basat en la llengua actual, sense arcaismes.
• L'actitud optimista i vitalista.

La Prosa i l'Assaig

És especialment significativa la seva proposta poètica i el seu concepte de l'art recollits en dos llibres d'assaig: Elogi de la paraula i Elogi de la poesia. Exposa les seves idees basades en l'espontaneisme poètic, conegut com la «Teoria de la paraula viva».

El Teatre

Nausica: escrita en vers sobre un passatge de L'Odissea d'Homer.

Prudenci Bertrana (1867-1950)

Obra Narrativa i Teatral

Va conrear la narrativa i el teatre, encara que en aquest darrer gènere la seva producció no va assolir un grau alt de qualitat.

• Relats: Cal esmentar els recollits a Proses Bàrbares (1911).
• Novel·la Clau: Destaca Josafat (1906), obra fonamental de la literatura modernista.

Bertrana ambienta majoritàriament la seva obra narrativa a la ruralia. Ara bé, en aquest cas, el marc rural no és un àmbit de desgràcies indefugibles. Més aviat, la ruralia idealitzada de la seva infantesa va ser per a ell el contrapunt de la ciutat alienadora.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) (1869-1966)

Va publicar obres de teatre, poemes, novel·les i narracions, de les quals destaquen les que s’inclouen a Drames Rurals (1902).

Víctor Català és coneguda sobretot per Solitud (1905), considerada la novel·la més important del període modernista.

Altres Obres Destacades

• Ombrívoles
• Caires Vius

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Obra i Simbolisme

Seguidor del corrent simbolista i molt influït per Maeterlinck, Rusiñol va ser una figura clau del Modernisme.

Va publicar:

• Un llibre de narracions: Anant pel Món (1896).
• Un altre de poemes en prosa: Oracions (1897).