Assaig i pensament: Joan Fuster i Joan Francesc Mira

La repercussió de l’assaig de Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) fou l’assagista més destacat de la literatura catalana del segle XX. La seua obra es dividix en tres vessants:

• Estudis d’història cultural: centrats en els clàssics valencians (Ausiàs Marc, Sant Vicent Ferrer, Corella, Roig, etc.), l’època de la Decadència i la literatura del segle XX (Pla, Estellés, etc.).
• Assaig humanístic: on reflexiona sobre l’activitat creadora de l’artista, l’especulació moral (Diccionari per a ociosos, 1978) i la crisi de l’ésser humà en un món canviant (El descrèdit de la realitat, 1955).
• Escrits sociopolítics: on tracta les nostres peculiaritats socials, polítiques i culturals, tot transmetent consciència d’identitat nacional (Nosaltres els valencians, 1962).

Així, les seues obres, amb diverses formes de discurs literari i periodístic, farcides d’un llenguatge connotatiu ple d’ironia i paradoxes, permeten l’exposició d’idees mitjançant la interrogació sobre tot allò establert, utilitzant una prosa clara i natural. Finalment, cal ressaltar que repercutí a aconseguir la normalització lingüística i cultural de l’època.

L’assaig i la realitat contemporània en J.F. Mira

Joan Francesc Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg, professor de grec, ciutadà compromès, agitador cultural i polític ocasional, és actualment un dels més destacats intel·lectuals valencians. La seua obra s’estructura en quatre eixos:

• Novel·lista: autor d'obres com Els cucs de seda o Els treballs perduts.
• Assagista polític, històric i literari: sensible a les qüestions de l’imaginari col·lectiu valencià i a les relacions entre cultura i poder (Els valencians i la terra, Població i llengua al País Valencià, Els Borja, Vida i final dels moriscos valencians).
• Columnista: al setmanari El Temps, on els seus articles d’opinió esdevenen assajos en miniatura, arreplegats en reculls com Una biblioteca en el desert (2009) o La condició valenciana (2014).
• Traductor: destacant les seues versions de La Divina Comèdia i els Evangelis.

La seua escriptura es caracteritza per ser directa, ràpida, argumentada, irònica i, en ocasions, sensitiva. Ha estat guanyador de diversos premis, com el Nacional de Traducció, el Nacional de la Crítica, el Sant Jordi de novel·la i el Joan Fuster d’assaig.