Assemblea Nacional Constituent (1789-1791): Etapes i Conseqüències

L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

L'arribada de 20.000 soldats a París va generar temor davant d'una possible intervenció militar per acabar amb l'Assemblea. Els diputats van cridar a la mobilització, que va culminar el 14 de juliol amb l'assalt a la presó de la Bastilla, símbol de l'absolutisme. Comença, així, el protagonisme de les masses en el procés revolucionari. Amb el suport d'una part del clergat (Sieyès) i d'una minoria de nobles (Lafayette), l'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea Constituent. El monarca va cedir a les demandes, i els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent el 9 de juliol.

Tasca de l'Assemblea Nacional Constituent

• Abolició dels drets feudals i de la societat estamental. Delmes, rendes i justícia senyorial van ser suprimits.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789). Sobirania nacional, igualtat davant la llei, llibertat i resistència contra l'opressió. Precedent en la Constitució americana de 1787.
• Es va redactar la Constitució Civil del Clergat (1790). Desamortització dels béns de l'Església.
• Es va promulgar la Constitució de 1791: sobirania nacional, separació de poders i sufragi censatari (homes de més de 21 anys amb renda). Monarquia Constitucional, clarament favorable als interessos de la nova classe emergent: la burgesia adinerada. El rei es va comprometre a treballar amb l'Assemblea Nacional per elaborar noves lleis.

Oposició al procés revolucionari

• Antics privilegiats (nobles emigrats a l'estranger i el clergat refractari), partidaris de l'absolutisme.
• Les potències europees, que miraven amb recel els successos esdevinguts a França, van passar a protegir les seves fronteres i a impedir que arribessin notícies de la França revolucionària.

Grups revolucionaris

• Girondins: Caràcter moderat, partidaris d'una monarquia limitada, constitucional. Representen l'alta burgesia.
• Jacobins
• Cordeliers: Més radicals que els jacobins, encara vençuts per aquests.

L'Assemblea Legislativa (1791-1792)

No obstant això, al juny de 1791, un fet va radicalitzar la situació. El rei i la família reial van intentar fugir a Àustria per reunir-se amb les tropes austríaques i iniciar la invasió del país. Descobert a Varennes (20-21 de juny de 1791), el rei va ser obligat a tornar a París, quedant en dubte la seva lleialtat, però també afectant negativament les iniciatives dels membres més moderats de l'Assemblea Constituent i la mateixa Constitució monàrquica de 1791. Com a reacció, les potències absolutistes encapçalades per Àustria i Prússia van decidir intervenir en ajuda del monarca francès. L'Assemblea Legislativa, dominada pels girondins, va interpretar aquesta intervenció com una declaració de guerra i va declarar la guerra a Àustria (1792). La població de París i d'altres províncies van començar a defensar la capital. Són els sans-culottes (artesans, petits propietaris, botiguers; no són pobres ni tampoc burgesia adinerada) i exigien abolir la monarquia. Es produeix l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions per sufragi.

La Convenció Nacional (1792-1795)

L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per sufragi universal per la Convenció Nacional. Aquesta va abolir la monarquia i va implantar una República. Va ser el dia en què l'exèrcit republicà va aconseguir la primera victòria contra els absolutistes europeus (batalla de Valmy, 20 de setembre de 1792). El govern estava en mans dels girondins, una posició moderada que disgustava als més radicals (jacobins, cordeliers) i a les masses populars. Però, què fer amb Lluís XVI? Els girondins eren partidaris de jutjar-lo després de la guerra; els jacobins, de jutjar-lo i condemnar-lo. Per pressió jacobina, el rei va ser guillotinat el 21 de gener de 1793 (mesos més tard, la reina). L'execució de la família reial va provocar una ofensiva estrangera antirevolucionària, unint-se a Àustria i Prússia, Espanya, Holanda i Anglaterra. Per frenar aquest exèrcit europeu, la Convenció va decretar noves lleves obligatòries. Tots els homes capaços solters entre 18 i 25 anys van ser reclutats amb efecte immediat per al servei militar.

La Convenció Jacobina (juny 1793-juliol 1794)

Davant la incapacitat del govern girondí, que es negava a prendre mesures, els jacobins (recolzats pels sans-culottes) van arrestar i executar dirigents girondins. Comença l'etapa més radical de la Revolució: la Convenció Jacobina.

• Es va redactar la Constitució de 1793 (sobirania popular i sufragi universal masculí). Va ser la primera constitució de principis democràtics de la història.
• Es va iniciar una política coneguda com el Terror (Regnat del Terror), emparant-se en la circumstància de la guerra contrarevolucionària, per acabar amb els enemics exteriors i interiors de la Revolució.
• Per a això, es va crear el Comitè de Salut Pública, controlat per Robespierre, per detenir i jutjar traïdors i sospitosos. Exerceix el poder executiu, ja que no hi ha rei. Van ser guillotinades més de 16.000 persones.
• Es va establir l'educació primària amb caràcter gratuït i obligatori.
• Es va aprovar un nou calendari, que marcava l'inici de la República (1792) com l'any I d'una nova era. Els anys es van començar a comptar des de 1792 i s'escrivien en nombres romans. Els dotze mesos es van agrupar per estacions (així que tenim quatre grups de tres mesos) i tots els mesos d'un grup rimen.