Ataràxia, Tetrafàrmac i les Escoles Post-Aristotèliques

Epicureisme: Els Quatre Remeis (Tetrafàrmac)

L'objectiu d'aquests quatre remeis és aconseguir l'ataràxia (viure sense que cap mal pertorbi la nostra ànima).

Els 4 Remeis per a l'Ataràxia

• Els Déus: Cal pensar que els déus, si existeixen, no s'ocupen dels assumptes dels humans. Aquesta posició defensa una postura semblant al deisme (que creu en Déu, però nega l'existència de miracles).
• La Mort: Cal pensar que mentre som vius, la mort és lluny, i que quan la mort és present, nosaltres ja no hi som i no sentirem res.
• El Destí: Cal pensar que l'existència del destí és ben dubtosa i que la vida dels humans està en mans dels humans.
• Les Necessitats Humanes: Cal pensar que en realitat aquestes són molt poques i són fàcils de satisfer.

L'Estoïcisme

Origen i Fundació

El terme deriva d'estoa, on es trobava Zenó de Cítion, el fundador d'aquest corrent. Es divideix en tres branques principals:

A) El Coneixement Empirista

Pels estoics, l'experiència sensible és el punt de partida del coneixement. Després intervé l'enteniment, que crea els conceptes generals. Però aquests són només una mitjana dels diferents continguts particulars de la percepció.

B) Filosofia de la Naturalesa (Física)

És materialista. Els estoics entenen que la realitat, la naturalesa, és corpòria. Està formada per una entitat mare i animada per una força primitiva que anomenen ànima del món. Afirmen que aquesta ànima regula tots els fets que passen, i l'equiparen amb la providència o el destí. D'aquesta manera, afirmen que tot el que passa, passa de manera necessària. Tota la realitat i tot el que s'esdevé està determinat per aquesta llei imminent.

Finalment, la física va rebre la influència d'Heràclit, que afirmava que tota la realitat i l'esdevenir estaven regulats per una llei dialèctica de tensió entre forces contràries. Pel que fa a l'ésser humà, està format per un cos material i mortal, i l'ànima, també material, està formada per una matèria més subtil i mortal.

C) Ètica

Els estoics li donen molta importància. Afirmen que l'ésser humà rep constantment impressions sensibles (imatges de les coses i els fets), que provoquen de manera automàtica a la seva ànima desitjos o temors que generen intranquil·litat.

L'Escepticisme

Pirró i l'Abstenció de Judici (Epokhé)

El seu fundador és Pirró d'Elis. Els escèptics afirmen que cal observar atentament la realitat, però cal també abstenir-se de fer qualsevol judici, perquè si el fem, de ben segur que ens equivoquem. És per això que recomanen: mirar, escoltar i callar.

Aquest corrent és considerat contradictori pels seus opositors.