L'atenció i el pensament: definició, tipus i processos

Resum

Aquest document explica què és l'atenció com a facultat de seleccionar estímuls, els factors externs i interns que hi influeixen, i els seus tipus i graus. També introdueix el pensament i els tres processos que n'organitzen el funcionament: representacions mentals, procediments mentals i actituds.

Punts clau

L'atenció és la facultat que permet seleccionar els estímuls, distingint els més útils dels secundaris.
Els factors externs de l'atenció són la intensitat, el moviment, el canvi, la repetició, el contrast, la lluminositat, la novetat i l'exotisme.
Els factors interns inclouen les necessitats, l'interès, la motivació, les expectatives i la influència de la pressió social o l'autoritat.
Els tipus d'atenció són focalitzada, sostinguda, alternant, dividida i selectiva o concentració.
L'atenció pot ser voluntària o involuntària, i té nivells de vigilància i de distracció.
L'organització del pensament depèn de les representacions mentals (conceptes), els procediments mentals (destreses) i les actituds.

Posa't a prova

L'atenció: definició i factors

L’atenció és la facultat que permet seleccionar els estímuls, destriant quins ens resulten més útils i quins són secundaris.

Factors que influeixen en l'atenció

Factors externs: Tenen a veure amb la manera com els sentits capten els objectes (sons, olors, gustos). Inclouen: la intensitat, el moviment, el canvi, la repetició, el contrast, la lluminositat, la novetat, la raresa i l'exotisme.
Factors interns: Depenen de la manera de ser de qui percep (situació anímica). Inclouen: les necessitats del moment, l'interès, la motivació, les expectatives, la relació amb coses sabudes o viscudes i la capacitat de deixar-se influir per la pressió social o l'autoritat.

Tipus d'atenció

Atenció focalitzada: Es respon a un estímul físic extern.
Atenció sostinguda: Quan es pot mantenir la concentració en una activitat prolongada.
Atenció alternant: Es pot canviar la focalització segons els requeriments d'una tasca.
Atenció dividida: Es pot respondre de manera adequada a diverses tasques simultànies.
Atenció selectiva o concentració: Es tria un element, s'hi posa interès conscientment i s'ignoren els altres.

Graus d'atenció

Atenció voluntària: Deixem de fer el que fèiem, canviant de sentit o perspectiva amb l'expectativa d'un estímul (ex: un semàfor).
Atenció involuntària: Deixem de fer quelcom que fèiem, canviant de sentit o perspectiva en rebre un estímul (ex: un soroll fort, una olor).
Nivells de vigilància: Alerta, somnolència, relaxació, etc.
Nivells de distracció: Estat d'atenció oscil·lant, perifèrica o marginal (ex: arribar tard, dificultat de concentració).

El pensament

Pensar és obrir un horitzó a una realitat que se'ns imposa determinada, imaginar un espai i un temps de creació que ens permeti desembarassar-nos dels hàbits, actituds i idees preconcebudes.

El procés del pensament

L'organització del pensament depèn de tres processos:

Representacions mentals (conceptes): Permeten organitzar i interpretar els estímuls o la informació que rebem perquè sigui significativa.
Procediments mentals (destreses): Utilitzar, modificar o transformar la informació i els coneixements mitjançant regles lògiques, estratègies de resolució de problemes, algorismes i heurístics (dreceres cognitives que ens permeten resoldre un problema).
Actituds: Tendències estables a pensar, sentir i actuar d'una determinada manera, segons les nostres emocions i valors (actituds negatives i positives).

Preguntes freqüents

Què és l'atenció segons el text?

És la facultat que permet seleccionar els estímuls, destriant quins ens resulten més útils i quins són secundaris.

Quina diferència hi ha entre atenció voluntària i involuntària?

En l'atenció voluntària deixem de fer el que fèiem amb l'expectativa d'un estímul, com un semàfor. En la involuntària ho deixem en rebre un estímul inesperat, com un soroll fort o una olor.

Quins són els tres processos que organitzen el pensament?

Les representacions mentals (conceptes), els procediments mentals (destreses) i les actituds, que són tendències estables a pensar, sentir i actuar d'una determinada manera.