Ausiàs March i la Literatura Catalana (Segles XVI-XVIII)

Altres llengües estrangeres3,49 KB

Ausiàs March: El trencament amb la tradició trobadoresca

Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir a València el 1459. Va participar en l'expedició d'Alfons IV a Sardenya; més tard, deixa les armes i el rei el nomena falconer major. Es va casar dues vegades, amb Isabel Martorell i Joana Escorna. L'obra d'Ausiàs March significa el trencament gairebé definitiu amb la poesia trobadoresca. Té 128 poemes (uns 10.000 versos) que giren entorn de tres temes principals: l'amor i la relació amb la dona, la moralitat i l'espiritualitat, i la mort.

Temàtica, estil i llengua de la seva obra

  • Temàtica: Presenta una imatge més humana i real de la dona, ja no la idealitza.
  • Estil: Abandona els tòpics trobadorescos i utilitza un llenguatge farcit d'imatges de la vida quotidiana.
  • Llengua: Fa un ús del català pur amb pocs provençalismes, culminant el procés de catalanització de la llengua poètica.

L'autor destaca pel seu individualisme i manté alguns recursos de la lírica trobadoresca: empra el decasíl·lab clàssic amb cesura a la quarta síl·laba.

La prosa dels segles XVI, XVII i XVIII

En aquests tres segles, la llengua catalana només té manifestacions de gènere didàctic i història; la narrativa gairebé desapareix. Dins la prosa didàctica del segle XVIII destaca:

L'assaig com a gènere literari

L'assaig és una obra breu que desenvolupa un tema en concret mitjançant judicis i opinions personals. Els temes són variats (filosofia, història, política...) i l'extensió va des de l'article fins al llibre llarg. Adopta formes variades com l'epístola, el diàleg o la dissertació.

Baldiri Reixac i la pedagogia

Baldiri Reixac va publicar el 1749 Instruccions per a l'ensenyança de minyons, on defensa l'ensenyament de les llengües maternes, denuncia la manca de traduccions al català i fa un elogi de la llengua catalana.

La poesia i el teatre popular

Característiques de la poesia popular

  • Temes: Amor, feines de camp, infantils, religiosos i històrics.
  • Recursos: Versos curts, lèxic i sintaxi senzills, abundància d'arcaismes i dialectismes. Està molt lligada a la música i la transmissió oral.

Gèneres poètics: Goigs, corrandes i nadales

El goig és una cançó popular que lloa la Mare de Déu o els sants, cantada a les processons. Les seves parts són: l'endreçada, les estrofes i la tornada final, amb versos heptasíl·labs.

Les nadales i corrandes són cançons curtes de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells i temàtica molt variada. També destaquen les cançons de bandolers i lladres de camí ral, que presenten diverses formes, sent la més habitual el romanç.

El teatre popular i els cicles religiosos

El teatre popular destaca especialment en el vessant religiós, dividit en diversos cicles:

  • Nadal: Referència a Jesús i l'adoració de pastors i reis.
  • Pasqua: Passió, mort i resurrecció de Jesucrist.
  • Hagiogràfic i marià: Vides de sants i de la Mare de Déu.
  • Bíblic: Escenifica episodis de l'Antic i el Nou Testament.

Descarregar

PDF Word HTML