Ausiàs March: Trencament i Innovació en la Lírica Catalana
Els Moviments Renovadors de la Lírica
Mentre els poetes catalans es mantenien fidels a la tradició trobadoresca, els poetes italians van assajar un seguit d’innovacions que van conduir la poesia italiana dels segles XIV i XV al lloc més alt de la poesia europea.
Els poetes del corrent anomenat dolce stil novo van obrir un camí que van aprofitar tant Dante com Petrarca per convertir-se en els grans creadors del cànon poètic del Renaixement europeu.
En l’àmbit de la poesia catalana, la innovació poètica arriba amb Ausiàs March, al segle XV.
Ausiàs March: El Poeta del Trencament
Ausiàs March és el poeta en llengua catalana que va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca. La poesia de March no pretenia fer elogi d’una domina feudal ni participar en els certàmens literaris d’arrel trobadoresca.
En els seus poemes, March parla d’ell mateix, del seu pensament, del seu món interior, de les seves vivències... Es tracta, doncs, d’una poesia personal i sincera en què el poeta es mostra al lector amb les virtuts i les defallences pròpies de qualsevol ésser humà.
Ausiàs March, el Poeta de la Innovació
Ausiàs March és el poeta més important de la literatura catalana medieval. March va ser capaç de crear una lírica diferent i nova, plenament personal. Aleshores, es produeix un trencament que es manifesta en quatre qüestions fonamentals:
Novetats en la Poesia de March Respecte del Model Trobadoresc Anterior
| Aspecte | Innovació de March |
El seu concepte de poesia en general | La poesia no és un joc cortesà ni retòric, sinó que va lligada al pensament. Per aquest motiu, és anomenat el poeta filòsof. |
Els temes de la seva poesia | No apareixen relacions amoroses cortesanes, ja que March indaga en ell mateix (la seva vida, les seves pors...). Aquesta és la poesia del jo. |
El concepte de dona en la seva poesia | El poeta no se sotmet com a vassall a una dama. La dona apareix com a companya en l’amor i en el desamor, amb poques referències als atributs físics i moltes al seny i l’enteniment. |
La seva llengua poètica | S’aparta molt de la poesia dels consistoris i de la llengua occitana. De fet, utilitza una llengua catalana real de la seva època, buscant una expressió directa i sincera. |