Ausiàs March: Vida, Obra i Filosofia Amorosa

Ausiàs March (Gandia, 1397-1459)

És el poeta en llengua catalana que trenca definitivament amb la tradició trobadoresca. La poesia d'en March no pretenia fer una elegia a una senyora feudal i tampoc participar en els certàmens que celebraven els consistoris.

Per primera vegada, March farà una poesia per parlar d'ell mateix. Utilitzava la poesia per parlar de les seves inquietuds, angoixes, emocions i sentiments. Era una poesia personal i sincera.

La filosofia amorosa d'Ausiàs March

L'amor és el tema predominant en Ausiàs March (amor, plaer, infidelitat, desig, timidesa, gelosia...). Tot i l'exigència formal de la poesia, per a March no és cap obstacle per bolcar-hi tota la filosofia personal sobre l'amor entre un home i una dona.

Principis de la filosofia amorosa: la dualitat de la persona i la dignificació de l'amor humà.

Dualitat de la persona

• March parteix que l'individu té dues natures: el cos i l'esperit.
• El cos és finit i imperfecte; en canvi, l'esperit és infinit i perfecte.
• Al cos li pertany l'amor sensual i a l'esperit l'amor intel·lectual.
• Per a March, aquests dos amors entren en conflicte permanent.

Dignificació de l'amor humà

Per a Ausiàs March, l'amor és una qüestió d'ordre moral, és a dir, un camí cap a la perfecció personal:

• L'atracció eròtica entre els amants és un primer estadi que, tot i necessari, ha de ser superat per tal que l'amor esdevingui un amor intel·lectual. És a dir, el desig és efímer; per tant, cal convertir-lo en un plaer espiritual, perquè llavors esdevé un amor etern.
• Darrere d'això s'amaga la teoria del bé (esperit) i mal (cos).
• En aquesta lluita, el mal vencerà moltes vegades; serà aleshores quan el poeta sent una forta preocupació perquè el triomf del desig carnal et pot condemnar a la perdició eterna.
• Quan venç el bé, el poeta es converteix en la persona que més estima i millor se li atribueix la categoria de mestre d'amor, amb unes condicions que l'eleven a la categoria de poeta escindit (quasi com un semidéu).

Els cultes amorosos d'Ausiàs March

March manté de la tradició trobadoresca els senyals en la tornada. Els nous poemes d'amor es divideixen en 5 senyals:

• “Plena de seny”
• “Llir entre cards”
• “Mon darrer bé”
• “Amor, amor”
• “Oh, foll amor”

La moral cristiana sovint ha vist l'amor carnal com un fet pecaminós. La poesia de March pretén dignificar l'amor humà conduint l'erotisme i la sensibilitat a un estadi superior, en què la relació dels amants sigui, sobretot, un contacte intel·lectual.