Ausiàs March: Vida, Obra i Modernitat del Poeta Valencià

Biografia d'Ausiàs March

Naixement i mort

Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459.

Vida amorosa i matrimonis

Primer matrimoni: Isabel Martorell (1437)

El 1437 es casà amb Isabel Martorell, provinent de la petita noblesa de Gandia, germana de Joanot Martorell i filla de Francesc Martorell. No tingué descendència d'aquesta primera unió, però sí que n'obtingué un dot considerable.

Aquest dot fou problemàtic: quan Isabel heretà les terres del dot que li pertocaven a l'hora de repartir les terres de la Vall de Xaló, sorgiren desavinences amb Galceran Martorell, el seu cunyat. S'arribà a l'extrem d'un desafiament el 1438, però l'any següent s'arribà a una entesa. Isabel moriria el setembre del mateix any. Aleshores Ausiàs prengué possessió com a nou senyor dels llocs de Ràfol de Famut, Benibéder, Cuta, Traella i el Ràfol de Xaló. Isabel Martorell fou soterrada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

Segon matrimoni: Joana Escorna (1443)

El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, pertanyent a una vella família de Pedreguer. Fou necessària una dispensa papal, ja que tenien un cert grau de parentiu. El dot de Joana consistia en el lloc de Pedreguer, i tenia com a garanties algunes rendes. Joana morí el 1454, i Ausiàs consta en el seu testament com a hereu únic universal.

Importància d'Ausiàs March

Ausiàs March és un home de lletres molt reconegut dins de la literatura valenciana medieval. Sense fer cap objecció a la seva qualitat literària, aquest criteri es basa en els punts següents:

• Pel fet que fou un poeta molt llegit, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, etcètera. A més, tota la poesia en català del segle XVI és un intent d'imitació de la seva obra.
• La quantitat dels manuscrits que ens han arribat, així com les nombroses traduccions que s'han fet de les seves obres.
• Perquè la seva obra es distancia de tota l'anterior, i esdevé una poesia molt personal i sincera.

Modernitat de l'obra d'Ausiàs March

Aspectes clau de la seva modernitat:

• Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
• Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ésser humà amb totes les seves qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
• L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió sobre tots els aspectes de la condició humana, ja que part de la seva obra gira entorn de la seva vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
• Pren la mort de la seva esposa Joana Escorna com a tema d'algunes de les seves cançons, una prova més de la seva sinceritat.
• La seva poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat: és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.

L'obra poètica d'Ausiàs March

L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies. La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar la seva obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s'observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s'ha arribat a considerar el còmput global de la seva obra com un immens poema. March va ser un dels primers poetes a utilitzar la llengua catalana (valenciana) en la poesia lírica culta, abandonant el provençal.

Els cants d'amor

En la seva producció, l'amor és un tema tan important que arriba a generar-ne d'altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte del primer. En l'obra de March, la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència, la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un senyal per amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor:

1. Cicle "Plena de Seny"

Aquest primer cicle està compost per dinou poemes. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, anomenada aimia. El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i escriu per resoldre els problemes que el turmenten, començant un nou cicle.

2. Cicle "Llir entre Cards"

Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona, dona Teresa. Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur, i això el separa de la resta dels homes. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una actitud violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar «l'home pec», l'impur, el comú. Tot això el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.

3. Cicle "Amor, amor"

Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama; quan increpa o dialoga, ho fa amb Amor personificat.

4. Cicle "Mon darrer bé"

Comprèn solament dues poesies adreçades, segons sembla, a una sola dama, de la qual s'enamorà quan l'autor ja era vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats...

5. Cicle "Oh, foll amor"

Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'aquí el senyal foll, que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.

Els cants de mort

El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seva segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana, reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. El poeta, fins i tot, se sent culpable de la mort de la seva dona.

La gran dolor que llengua no pot dir

del qui.s veu mort e no sap on irà

(no sab sson Déu si per a si el volrà

o si.n infern lo volrà sebollir) [...]

O cruel mal qui tols la joventut

e fas podrir les carns dins en lo vas!

l'esperit, ple de paor, volant va

a l'incert loch, tement l'eternal dan;

El cant espiritual

Aquest cant, adreçat a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrit en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en valencià.

El poeta s'hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el «foll amor», de la qual cosa es penedeix, fins i tot demana a Déu que li escurci la vida per no incórrer en més pecats.

Aquí observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seves reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seva expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions, feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.

Si com los rius que a la mar tots acoren,

Així les fins totes en tu se n'entren.

Puix te conec, esforça'm que jo t'ame:

Vença l'amor a la por que jo et porte.

L'estil i el lèxic d'Ausiàs March

La poesia d'Ausiàs March es mostra d'una banda culta:

• Perquè hereta dels trobadors «l'expressió formal» de l'amor: el senhal.
• Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.

I d'altra banda desimbolta, sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar aquesta sensació són:

• La presència constant d'objectes quotidians (pa, portes, forn...):

  «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»

• Els paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...):

  «Llir entre cards, passions d'Amor fan

  Tembre i Fiar estar dins un hostal.»

• Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...).
• Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc.
• Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector:

  «Hajau dolor de la dolor de mi!»