Autarkia i Plans d'Estabilització: L'Economia Franquista
Pla d'Estabilització: conjunt de mesures econòmiques de caràcter tecnocràtic aprovades pel Govern espanyol l'any 1959 amb l'objectiu d'estabilitzar i liberalitzar l'economia espanyola, la qual cosa va suposar la fi de l'autarquia.
Plans de Desenvolupament: plans de planificació indicativa amb els quals es va substituir el model productiu estructural de l'autarquia i que van provocar un potent creixement econòmic del PIB durant el «desarrollismo».
Immobilistes i aperturistes: els immobilistes volien la continuïtat del règim sense avenços polítics. Només eren partidaris de la liberalització econòmica per via tecnocràtica. Eren els més ultres. Els aperturistes, en canvi, volien reformes polítiques, com Manuel Fraga, que parlava de desenvolupament polític per expressar la necessitat d'un procés de liberalització del règim.
Dirigisme econòmic: és un concepte polític-econòmic usat per designar un sistema en el qual el govern exerceix una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no mitjançant l'intervencionisme o l'estatalització, sinó mitjançant l'ús d'incentius per promoure pràctiques que són d'interès públic o general.
Racionament: el racionament és l'assignació governamental de recursos limitats i béns de consum, figura econòmica generalment aplicada durant les guerres, les fams o qualsevol altra emergència nacional.
INI: l'Instituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat creada pel Govern després de la Guerra Civil espanyola per controlar i reviscolar la malmesa indústria espanyola, concentrada majoritàriament en territoris catalans, bascos i asturians, no gaire afins al règim imposat.
Liberalització econòmica: el procés pel qual es passa d'una economia subjecta al control de l'Estat a una economia de mercat. Suposa sempre un canvi de mans públiques (Estat) a mans privades (empresa d'alguna forma jurídica), tant de la propietat privada de la companyia com dels beneficis que aquesta informa, siguin de l'índole que siguin.
Balança de pagaments: és un document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món dels residents d'un país, i la dels residents de la resta del món amb el país durant un període. Els criteris són establerts pel Fons Monetari Internacional i els que elabora el Govern espanyol se subdivideixen en 3 subbalances.
Planificació econòmica indicativa: model de planificació segons el qual l'Estat fixava els objectius econòmics i indicava als empresaris com assolir-los, mentre els oferia avantatges econòmics i fiscals si seguien les directrius.
Autarquia: es refereix a la política econòmica pròpia dels feixismes encaminada a l'autosuficiència d'un sistema econòmic, amb la reducció de les importacions, després de l'aplicació de mesures fiscals, duaneres i monetàries, i l'aprofitament dels recursos propis. La dictadura franquista va voler potenciar l'autarquia al país, cosa que no va ser beneficiosa.