Autarquia i Desenvolupisme a Espanya (1939-1975)

Autarquia (1939-1959): L'Aïllament Econòmic

L'autarquia, que significa autosuficiència econòmica i autoabastiment, va coincidir amb l'etapa blava del franquisme. Aquesta època, coneguda com l'època dels succedanis, es va caracteritzar per la forta intervenció de l'estat en l'economia, que fixava els preus dels productes i els salaris. Va tenir tres grans àmbits d'actuació:

• Reglamentació del comerç exterior: Es van reduir al mínim les importacions. Catalunya va patir molt aquest fet per ser una zona industrial.
• Indústria: Creació d'empreses públiques i nacionalització de diverses empreses privades i indústries estratègiques vinculades a l'exèrcit. En destaca la creació de l'INI (Instituto Nacional de Industria) el 1941.
• Sector agrari: L'estat marcava uns preus baixos, fet que va fer disminuir la producció i la productivitat. Això, juntament amb el racionament, va donar pas al mercat negre o mercat de l'estraperlo.

El "Miracle Econòmic" dels Anys 60: El Desenvolupisme

Amb la supressió de les cartilles de racionament i la signatura del Pacte de Madrid, es va liberalitzar l'economia. El Pla d'Estabilització volia acabar amb l'autarquia econòmica i reestabilitzar l'economia, per exemple, amb la limitació dels tipus d'interès. Les primeres mesures dels tecnòcrates van quedar recollides al Pla d'Estabilització (1959), el qual comprenia tres grans eixos:

• Estabilització de l'economia: Per reduir la inflació es van apujar els tipus d'interès bancari, es va limitar la concessió de crèdits i es van congelar els salaris.
• Liberalització interior de l'economia: Es va dur a terme a partir de l'eliminació d'organismes estatals interventors i posant fi a la reglamentació dels preus fixos.
• Liberalització exterior de l'economia: Objectiu d'eliminar els obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de capitals exteriors. Es va anunciar la convertibilitat de la pesseta (decisió que fixa el valor d'una moneda amb el d'una altra moneda més estable, com el dòlar, o amb el patró or). Un sistema monetari convertible garanteix que el valor d'una moneda sigui previsible i així evita canvis inesperats en la cotització.

Els Plans de Desenvolupament

Als anys 60 es van afegir els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social, que van ser tres i van tenir vigència quadriennal (1964-1967, 1968-1971, 1972-1975). Per tal de supervisar-ne el funcionament, es va nomenar comissari a Laureà López Rodó.

Es van crear els anomenats Pols de Desenvolupament, que intentaven reduir els desequilibris econòmics regionals promovent noves indústries en zones d'industrialització escassa, però van tenir escassa rellevància.

Factors del Desenvolupisme

Una sèrie de factors van incidir en aquest gran desenvolupament, com ara:

• La liberalització de l'economia va fer possible una gran importació de l'estranger i també va afavorir l'exportació, com per exemple la del calçat.

Malgrat això, l'economia era deficitària, és a dir, els productes d'importació superaven en cost els productes exportats.