Autarquia i racionament a Espanya durant el franquisme
Autarquia i racionament
La victòria de Franco en la Guerra Civil va tenir unes repercussions econòmiques molt negatives. A curt termini, va comportar la fam i la misèria per a molts espanyols. A llarg termini, va consolidar una economia poc competitiva que va dificultar en gran manera la reconstrucció i el creixement econòmic de la postguerra.
L'autarquia i els seus efectes (1939 – 1959)
Un dels objectius principals en la primera etapa del franquisme va ser l’autosuficiència econòmica. Per això es va fomentar una política econòmica d’aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia.
Política feixista i patriòtica
La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d’actuació:
- Reglamentació del comerç exterior (les importacions i exportacions són controlades per l’Estat).
- Foment de la producció de la indústria, sobretot la d’interès estratègic.
- Afectació al sector agrari, regulant la producció, la comercialització, els preus i el consum dels productes.
El resultat de la política autàrquica va ser un profund estancament econòmic, frenant les tendències modernitzadores de l’economia espanyola.
Racionament i mercat negre
La reglamentació de l’economia autàrquica comportava el control del mercat per l’Estat, provocant racionament dels productes de primera necessitat i un mercat negre amb preus molt superiors als oficials.
Unes dures condicions de vida
El nivell de vida de la població va disminuir considerablement com a conseqüència de la inflació i dels baixos salaris. La fam va afectar significativament a la població, provocant un augment de barraquisme i malalties com la colera, el tifus i la tuberculosis.
Aquests anys el creixement vegetatiu va baixar fins el 0.9‰ i l’esperança de vida es va situar l’any 1945 a 47 anys pels homes i 53 per les dones.