L'autonomia del pacient i la història clínica digital

Respecte a l'autonomia del pacient

Tot pacient té dret a decidir sobre l'assistència que se li dona, així com a negar-se al seu tractament, un cop ha rebut tota la informació.
El consentiment informat és la conformitat lliure, voluntària i conscient del pacient després de rebre la informació adequada perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut.
Acostuma a ser verbal.
Si és per escrit, sol ser en intervencions quirúrgiques, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i en tractaments que suposen riscos o inconvenients importants per a la salut del pacient.
El pacient pot marxar de l'hospital quan vulgui, havent signat el document d'alta voluntària, on el pacient assumeix la responsabilitat dels possibles problemes que li puguin succeir.

HCP (Història Clínica en Paper)	HCD (Història Clínica Digital)
Documentació física tradicional.	Programa informàtic integral: tasques de gestió de centres sanitaris i organització del treball dels professionals.
No es pot saber qui hi ha accedit.	Pots veure qui hi ha accedit.
Organització de dades segons la necessitat de cada servei.	Ingrés de dades estandarditzat.
Es deteriora.	No es deteriora.
Accés reduït (temps i usuaris).	Accés fàcil per a diferents usuaris al mateix temps.
Dificultat de lectura.	Lectura fàcil.
Menys econòmic, utilitza carpetes.	Utilitza programes informàtics.
No sempre se signa.	És obligatori signar.
Es pot perdre.	No es perd.
Falta d'interpretació.	Millora la interpretació i es pot corregir.
S'hi ha de posar hora i data manualment.	Surt per defecte.
No té mecanismes de seguretat.	Sí que en té.
Ocupa un espai físic.	No ocupa espai físic.
Pitjor presentació.	Millor presentació.
Temps de consulta més llarg.	Consulta més ràpida.
Cal imprimir els resultats.	No cal imprimir-los; es poden enviar.
No és necessari un equip bo amb connexió a la xarxa.	Es necessita un equip de seguretat perquè no falli.
Es poden amagar dades.	No es poden amagar dades.