Autonomia Personal i Social: Conceptes i Aprenentatge
Conceptes Clau en Autonomia Personal i Social
Destresa
La destresa és la capacitat de realitzar una activitat de manera eficient. Implica ser hàbil motòricament per a una tasca específica.
Hàbit
Un hàbit és una conducta interioritzada i automatitzada, amb un cert grau de flexibilitat. Són accions que realitzem quotidianament, com rentar-se les dents. Els hàbits ens ajuden a adquirir autonomia i depenen dels aprenentatges funcionals, el moment, el lloc i els recursos disponibles. Perquè una conducta es converteixi en hàbit, s'ha de realitzar de manera continuada.
Rutina
La rutina implica la repetició diària de les mateixes accions. És l'automatització de la conducta apresa i mecanitzada. La diferència principal amb l'hàbit és la manca de flexibilitat.
Categories d'Activitats de la Vida Diària
- AVDB (Activitats Bàsiques de la Vida Diària): Imprescindibles per a la supervivència, com menjar i la cura personal.
- AVDI (Activitats Instrumentals de la Vida Diària): Necessàries per a l'adaptació al medi, com llegir i escriure.
- AVDA (Activitats Avançades de la Vida Diària): Inclouen l'oci, els esports, el treball i la participació social.
Diferències entre Conceptes Relacionats
Deficiència
La deficiència és la pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Pot ser transitòria o permanent. És el contrari de competència. Exemple: deficiència visual.
Discapacitat
La discapacitat és la restricció o absència de capacitat a causa d'una deficiència. Pot impedir la realització de conductes rutinàries i ser temporal o permanent. Exemple: discapacitat per orientar-se o llegir.
Diversitat Funcional
La diversitat funcional és un terme alternatiu i oficial de l'OMS per a referir-se a la discapacitat, substituint termes discriminatoris com minusvalidesa. Busca un canvi cap a una terminologia no negativa i no rehabilitadora.
Minusvalidesa
La minusvalidesa és una situació de desavantatge a conseqüència d'una deficiència o discapacitat que limita o impedeix el desenvolupament d'un rol. És una valoració social de la deficiència o discapacitat.
Dependència
La dependència és l'estat de caràcter permanent en què es troben les persones que necessiten l'ajuda d'altres per a realitzar activitats de la vida diària. Les causes poden ser l'edat, malalties físiques o psíquiques, o accidents.
Incapacitat
La incapacitat és el fet legal de retirar a una persona el dret i la responsabilitat de realitzar determinats actes jurídics. Només es pot obtenir mitjançant una sentència judicial. Pot ser transitòria, permanent, parcial (quan només es pot desenvolupar un 35% del treball total), total (quan no es pot fer la pròpia feina, però sí una altra) o absoluta (quan no es pot fer ni la pròpia feina ni cap altra). Les causes inclouen malalties o dèficits físics o psíquics que impedeixen a la persona governar-se per si mateixa. En l'àmbit laboral, fa referència a la impossibilitat de realitzar un treball determinat. Exemple: incapacitat per exercir de pare o mare, incapacitat per treballar.
Habilitats d'Autonomia Personal i Social
Les habilitats d'autonomia personal i social, o conductes adaptatives, són les capacitats, conductes i destreses que mostrem per adaptar-nos al nostre entorn.
Conducta Adaptativa
La conducta adaptativa és el conjunt d'habilitats conceptuals, socials i pràctiques apreses per les persones per funcionar en la seva vida diària.
Procés d'Aprenentatge de les HAPS
L'Aprenentatge
L'aprenentatge és el procés d'adquisició o modificació de coneixements, comportaments i habilitats que faciliten el desenvolupament de la persona. Hi intervé l'experiència o la interacció amb objectes, situacions o iguals. Pot ser observable i avaluable, i no és innat, encara que existeix una predisposició (neotènia) relacionada amb la capacitat adaptativa. Hi ha conductes que no s'aprenen, com els instints.
Conductisme
El conductisme estudia la conducta desenvolupada a causa d'un estímul. Aquest estímul incideix en la persona i produeix una reacció o conducta. L'aprenentatge s'entén com a canvis de conducta observables, ja sigui en la forma o en la freqüència. Es pretén que la persona doni resposta davant de l'estímul, proporcionant un reforç (positiu o negatiu) per a fomentar o inhibir la conducta.
Condicionament Clàssic (Pavlov i Watson)
En el condicionament clàssic, un estímul neutre pot convertir-se en un estímul condicionat, passant de no significar res a provocar una resposta. Exemple: el gos i el timbre.
Condicionament Operant o Instrumental (Skinner)
El condicionament operant estudia les conseqüències (positives o negatives) de la conducta. Si volem que una conducta es consolidi, s'utilitza el reforç positiu (premi). Si volem que s'elimini, s'utilitza el reforç negatiu (càstig: positiu si s'afegeix quelcom desagradable, o negatiu si es retira quelcom agradable). El càstig no sempre assegura la desaparició de la conducta.
Teoria Sociocultural o Aprenentatge per Mediació (Vigotsky)
Segons Vigotsky, les persones aprenen segons l'entorn. Naixem amb un Nivell de Desenvolupament Real (NDR), que és el que la persona fa sola. Amb l'estimulació o ajuda d'una altra persona, podem arribar al Nivell de Desenvolupament Potencial (NDP). El pas entre aquests nivells és la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), on l'entorn físic o social actua com a mediador.
Aprenentatge per Observació o Modelatge (Bandura)
Bandura proposa que tendim a imitar models, a vegades de forma inconscient, especialment si són significatius per a nosaltres.
Cognitivisme
Aprenentatge per Descobriment (Bruner)
Bruner sosté que construïm el nostre coneixement a través del descobriment de continguts nous, que incorporem als que ja teníem. A diferència de Bandura, l'aprenentatge per descobriment implica provar sense que ningú ens ho ensenyi. La motivació i la participació activa són vitals per a l'aprenentatge. Hi ha tres maneres progressives i acumulatives de conèixer:
- Enactiva: Representació del món mitjançant l'acció.
- Icònica: Aprenentatge a través d'imatges presentades en ordre. Exemple: un manual d'IKEA.
- Simbòlica: Utilitzant el llenguatge escrit i oral.