Autors clau de la literatura catalana: Rodoreda, Pla, Villalonga i més

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda, considerada la narradora més important de la literatura catalana contemporània, va començar col·laborant amb revistes i diaris. Les seves primeres novel·les estan molt relacionades amb les seves experiències personals i amb la seva generació. La seva obra es caracteritza per trets propis de la novel·la psicològica. Les dones són les principals protagonistes de la seva obra, així com les seves relacions amoroses i el pas del temps, alguns dels temes principals. També hi apareixen elements simbòlics (joies, coloms).

Josep Pla

Josep Pla descriu la seva terra (l'Empordà) en moltes de les seves obres. Va col·laborar amb revistes i diaris i, després de la guerra, es va dedicar sobretot a la redacció de la seva obra. Va ser un escriptor amb una gran capacitat d'observació. Les característiques de la seva obra són: reflecteix la realitat quotidiana i costumista de la Catalunya del moment. El tema principal és el pas del temps. L'estil és clar i directe i destaca per les descripcions i l'ús de molts adjectius.

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga va néixer a Mallorca i és un dels representants més importants de la literatura balear de postguerra. Va treballar la narrativa, el teatre i l'article periodístic. Les seves obres reflecteixen l'aristocràcia mallorquina. En els primers llibres ridiculitza els ambients aristocràtics i recull les imatges d'una classe social i un estil de vida caducs. Les obres després de la guerra, en canvi, mostren la decadència d'una aristocràcia culta. La seva temàtica és una visió satírica de l'aristocràcia mallorquina i una crítica contra el provincianisme de l'illa i, alhora, un rebuig contra els canvis provinents del turisme i de la societat actual.

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo, va ser presoner i va ser un escriptor molt prolífic. Va escriure poesia, teatre i novel·les sobretot. La temàtica va anar evolucionant. L'acció predomina per damunt de la descripció. Utilitza un estil realista tot i que no pretén oferir una gran crònica del moment en què viu, sinó mostrar la condició humana per mitjà de diferents personatges. Experimenta amb tècniques narratives diferents com la multiplicitat de perspectives a l'entorn d'un fet i els personatges que el viuen.

Pere Calders

Pere Calders utilitza una temàtica molt diversa. La seva narrativa és plena d'humor, ironia i vitalitat. Combina un marc realista amb l'aparició d'elements fantàstics i té un estil caracteritzat per la creativitat lingüística i la simplicitat en el llenguatge.

Joan Oliver

Joan Oliver planteja la crítica a la burgesia en el seu teatre. Va passar per l'exili i la presó, per després reincorporar-se a la vida cultural catalana sense abandonar la posició crítica envers el context polític i social. També va traduir i adaptar obres d'altres autors.

Salvador Espriu

Salvador Espriu construeix el seu teatre a partir de l'actualització dels mites de la tradició clàssica i bíblica. Amb ells denuncia d'una manera simbòlica la guerra civil i la situació de Catalunya a la postguerra. En la primera obra s'inspira en la tragèdia, la segona en el personatge bíblic d'Esther. També és important que Espriu aprofita per reflexionar sobre el poder i la guerra fratricida.