Autors clau de la Renaixença: Verdaguer, Maragall, Guimerà i Oller

Llengua i literatura5 de març 20263,17 KB

Jacint Verdaguer

L’Atlàntida (1887): Tracta l'enfonsament del continent Atlàntic; Hèrcules s’enfronta als atlants i Mesperis és la reina del mar.
Canigó (1885): Origen llegendari i mític de Catalunya.

Va escriure obres de caire religiós i patriòtic: Idil·lis i cants místics, Flors del Calvari i Pàtria.

Formació en Dret i tèxtil; es va relacionar amb intel·lectuals.
Periodista (opinió i ressenyes), col·laborador a L'Avenç i autor de Poesies.

Teoria poètica basada en la contemplació per inspirar-se. Els poemes no es retoquen per no perdre l'espontaneïtat i la pausa, defugint la retòrica.

Natura: Veu Déu en la natura i transmet l'emoció que li produeix.
«La vaca cega»: L'individu incomprès; una escena desgraciada però agradable i bella.

Ús del vers i to solemne.
Ambientació en un passat llunyà, amb violència i passió.
Personatges singulars, apassionats i idealitzats que s’enfronten a forces superiors.
Finals tràgics.

Terra alta: la muntanya, on viu el Manelic. Terra baixa: el poble.
La Marta és apropiada per en Sebastià, però finalment en Manelic s’enamora d'ella, lluiten i en Manelic guanya.

La papallona (1882): La Toneta (orfe) s'enamora del Lluís (ric). Tenen un fill, però el Lluís és un «papallona» i no se'n fa càrrec; la Toneta pateix una crisi nerviosa i acaba morint.
L'Escanyapobres (1884): L'Oleguer és un home molt avariciós que només té un amic advocat. Finalment, l'Oleguer és segrestat i es nega a pagar el rescat a mans de la seva dona, la Tulles.
La bogeria (1889): Reflexiona sobre si la bogeria és hereditària o si la societat la provoca.
La febre d'or (1890): Tracta la burgesia i la transformació de Barcelona al segle XIX. Un fuster es fa ric a la borsa però s'arruïna. L'obra mostra una visió negativa del capitalisme i dels esperits vanidosos i egoistes.