Complements verbals: CD, CI, CC, C. agent, atribut i predicatiu

Complement directe (CD)

Indica l'objecte o la persona sobre qui recau o es realitza l'acció del verb. És el complement que necessiten els verbs transitius, aquells que requereixen un objecte sobre el qual recau l'acció. El CD pot substituir-se per diferents pronoms febles en funció de la forma que presenti:

1. Si el CD està definit (amb un article, un possessiu o un demostratiu), se substitueix pels pronoms el, la, els o les.

   Exemples:

   • "Vam veure la pel·lícula": "La vam veure"
   • "Van convidar els teus pares": "Els van convidar"

2. Si el CD no té cap determinant, se substitueix pel pronom en.

   Exemple:

   • "Menjarem patates": "En menjarem"

3. Si el CD va amb un determinant indefinit, numeral o quantitatiu, se substitueix pel pronom en i es conserva el determinant:

   Exemple:

   • "He vist algunes pel·lícules": "N'he vist algunes"

4. Si el CD és una oració subordinada o bé un pronom neutre (això, allò), se substitueix pel pronom ho.

Complement agent (C Agent)

Indica qui realitza l'acció del verb sense ser el subjecte. El trobem en oracions passives. El complement agent de l'oració passiva és, en realitat, el subjecte de l'oració activa. Sempre l'introdueix la preposició per.

Exemples:

• Els bombers van apagar el foc (oració activa)
• El foc va ser apagat pels bombers (oració passiva)

Complement indirecte (CI)

Indica el destinatari de l'acció del verb. Acostuma a respondre les preguntes A qui? o Per a qui? Sempre va introduït per la preposició a o per a. El CI de tercera persona se substitueix pel pronom li, si és singular, i pel pronom els quan és plural. Cal evitar substituir el CI plural per la combinació de pronoms els hi.

Exemples:

• "Va fer un petó al seu xicot": "Li va fer un petó"
• "Va repartir caramels als seus companys": "Els va repartir caramels" (NO: "els hi")

Complement circumstancial (CC)

Expressa les circumstàncies que envolten l'acció del verb. Pot ser de lloc (CCL), de temps (CCT), de quantitat (CCQ), de manera (CCM), de companyia (CCC) o d'instrument (CCI), i respon a les preguntes On?, Quan?, Quant?, Com?, Amb qui? o Amb què?.

En una frase hi pot haver més d'un.

Exemples de tipus de CC:

• "Treballem a classe" (CCL)
• "Arribarem aquesta tarda" (CCT)
• "Va treballar moltíssim" (CCQ)
• "Ho va fer tant malament com va poder" (CCM)
• "Passeja amb el seu fill" (CCC)
• "Escriu amb el llapis" (CCI)

Si el CC de lloc va amb la preposició a, en, per, etc., se substitueix pel pronom hi.

Exemple:

• "Vaig a Barcelona": "Hi vaig"

Si el CC de lloc va amb la preposició de, se substitueix pel pronom en.

Exemple:

• "Vinc de Barcelona": "En vinc"

Complement atribut (CAtr)

És el complement dels verbs copulatius (ser, estar, semblar). Indica una característica o qualitat del subjecte, amb el qual sovint concorda en gènere i nombre.

Exemples:

• "El cavall és elegant"
• "Els cavalls són elegants"

No sempre que tenim els verbs ser i estar hi ha d'haver atribut. De vegades, aquests verbs porten un complement circumstancial de lloc. Aquests casos són fàcils de reconèixer perquè es poden substituir pel pronom hi.

Complement predicatiu (CPred)

Explica qualitats del subjecte o del complement directe i, per tant, hi concorda en gènere i nombre.

Exemples:

• "La flor es va quedar pansida"
• "Els meus amics sempre arriben cansats a classe"

Es pot confondre amb el CCM (complement circumstancial de manera), perquè també respon a la pregunta Com?. Hi ha, però, diferències importants: