Salvador Espriu i Joan Brossa: resum de l'obra i dels poemes de Cementiri de Sinera

Llengua i literaturaActualitzat el 4,58 KB

Resum

El document ofereix un repàs de la biografia i l'obra de Salvador Espriu, amb atenció al poemari Cementiri de Sinera (1946), i de la producció poètica i experimental de Joan Brossa. Inclou també comentaris de l'estructura i la mètrica d'alguns poemes. Serveix per entendre les temàtiques principals d'ambdós autors de la literatura catalana.

Punts clau

  • Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners i va ser considerat l'escriptor nacional de Catalunya després de La pell de brau (1960).
  • Cementiri de Sinera (1946) és una obra elegíaca que al·ludeix a la desfeta de la postguerra.
  • La pell de brau (1960) és el llibre més civil i de protesta d'Espriu.
  • Antígona (1939, revisada el 1963) utilitza la tragèdia de Sòfocles com a metàfora dels vencedors i vençuts de la Guerra Civil.
  • Joan Brossa (Barcelona, 1919) és el màxim representant català de la poesia visual i experimenta amb influències del dadaisme i el surrealisme.
  • La poesia de Brossa rebutja tota metafísica i té una formació autodidacta.

Posa't a prova

Salvador Espriu: Autors mes persones de la literatura catalana, Solitari obsessionat amb la mort. Fill de un notari va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, però va viure a Barcelona Sinera es va convertir en Arenys Escrit al reves, perquè hi estiuejava a arenys de mar. Molt jove se li morí la Mare i dos germans, s embarca en un creuer pel mediterrani sempre recordarà mític. La mort del seu pare l’obliga a abandonar la idea d’emprendre estudis de filologia Clàssica. Es va fer amic del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí Molt jove. L’exit li arribà al 1960 al La pell de brau (llibre de poemes), a Partir de aquí va ser considerat l’escriptor nacional de Catalunya, i s’arribà A especular sobre la candidatura al premi Nobel. Obres: En poesia: Cementiri de Sinera, 1946 obra elegíaca que Al·ludeix a la desfeta de la post-guerra. Les Hores, 1952 dedicada al recor de Rosselló-Pòrcel. El caminant i el mur, 1954 reflexiona sobre la mort, com sobre l’amor Al país. La pell de brau, 1960 el Seu llibre mes civil i de protesta explicita. Setmana santa, 1971 on el calvari de Jesucrist es la metàfora dels De tots aquells que s’interroguen sobre l’existència. A la poesia espriuana hi Predominen el vers lliure i el vers blanc d’art menor. En prosa: El doctor Rip, 1931 d’un metge malalt de càncer que va Percebent la seva agonia. Laia, 1932 Visió desesperançada de la vida d’una noia en un poble mariner. Contes d’Ariadna al laberint grotesc, 1935 Petites novel·les condensades de to irònic i llenguatge summament elaborat. Les roques i el mar, el blau, 1981 son Breus creacions iròniques dels mites clàssics Al teatre: Antígonia, 1939 revisada al 63 se serveix de tragèdia de Sòfocles com a metàfora sobre vencedors i vençuts a la Guerra Civil espanyola. Primera historia d’Esther,  1948 es una interpretació del tema bíblic d’Esther En clau de reflexió sobre el poder i la família. Comentari:Assaig de càntic en el temple, desig de marxar del País cap a la civilitzada Europa i tot seguit la consciencia que no passarà a Causa d’un amor paradoxal per aquest país amb tots els seus defectes. Estructura: no rima no estrofes ni Versos, son regulars, numero de sil·labes de 13 a 15. Primera part, es pot dividir en dues, fins al setè vers el “jo” Expressa el seu desig de partir, del vuitè al tretze hi apareix la desaprovació Del seu poble. Segona part, es el Revers de la primer el “jo” poètic confessa que es quedarà, els verbs clau de La primera part eren en condicional. Joan Brossa:  opta sempre per L’experimentació, hereva de les avantguardies, el seu mon provenia també del Dadaisme i el Surrealisme. Barcelona 1919, d’una família menestral, la seva formació Cultural va ser autodidacta. Als 17 anys va ser cridat per lluitar al front de Lleida on comença a escriure. A la postguerra es dedica a vendre Clandestinament llibres prohibits. 1941 coneix Foix que li anima a continuar. Al 1950 en davant la seva obra prengué un caire mes compromes políticament. 1980 Li arriba el reconeixement internacional- mori el 1998 a BCN. OBRA: Vastíssima. La diversitat de Generes i formats es pot classificar sempre denominada poesia. Es el màxim representant Català de l’anomenada POESIA VISUAL (poemes Objecte, poesia escènica). Comentari-ECO: una considerable elaboració formal i tota una concepció de la vida, molt Coherent al gust de brossa per la filosofia oriental. Estructura, es un seguit De preguntes i respostes amb una conclusió final de dos versos separats. Mètrica, Decasíl·labs ABAB CFCF EFEF alternant rimes masculines i femenines. El tema del Poema es el rebuig de tota metafísica.

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Quina és la temàtica principal de Cementiri de Sinera de Salvador Espriu?

És una obra elegíaca de 1946 que al·ludeix a la desfeta de la postguerra. El poema es presenta com un assaig de càntic en el temple, amb el desig de marxar del país i la consciència d'un amor paradoxal per aquest mateix país.

Quin és el poema més representatiu de Joan Brossa segons el document?

El document comenta un poema de Brossa amb una estructura de preguntes i respostes i una conclusió de dos versos separats. Està escrit en decasíl·labs amb rimes ABAB CFCF EFEF, i el seu tema és el rebuig de tota metafísica.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. En quin any va publicar Salvador Espriu Cementiri de Sinera?
2. Quin és el llibre més civil i de protesta d'Espriu, segons el text?
3. Quina tragèdia clàssica revisa Espriu en la seva obra teatral Antígona?
4. Quin moviment artístic influeix en la poesia de Joan Brossa?
5. Quina és la característica principal de la poesia visual de Brossa?
6. Quina era la formació de Joan Brossa?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.