El document ofereix un repàs de la biografia i l'obra de Salvador Espriu, amb atenció al poemari Cementiri de Sinera (1946), i de la producció poètica i experimental de Joan Brossa. Inclou també comentaris de l'estructura i la mètrica d'alguns poemes. Serveix per entendre les temàtiques principals d'ambdós autors de la literatura catalana.
Punts clau
Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners i va ser considerat l'escriptor nacional de Catalunya després de La pell de brau (1960).
Cementiri de Sinera (1946) és una obra elegíaca que al·ludeix a la desfeta de la postguerra.
La pell de brau (1960) és el llibre més civil i de protesta d'Espriu.
Antígona (1939, revisada el 1963) utilitza la tragèdia de Sòfocles com a metàfora dels vencedors i vençuts de la Guerra Civil.
Joan Brossa (Barcelona, 1919) és el màxim representant català de la poesia visual i experimenta amb influències del dadaisme i el surrealisme.
La poesia de Brossa rebutja tota metafísica i té una formació autodidacta.
Salvador
Espriu: Autors mes persones de la literatura catalana,
Solitari obsessionat amb la mort. Fill de un notari va néixer el 1913 a Santa
Coloma de Farners, però va viure a Barcelona Sinera es va convertir en Arenys
Escrit al reves, perquè hi estiuejava a arenys de mar. Molt jove se li morí la
Mare i dos germans, s embarca en un creuer pel mediterrani sempre recordarà mític.
La mort del seu pare l’obliga a abandonar la idea d’emprendre estudis de filologia
Clàssica. Es va fer amic del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel que morí
Molt jove. L’exit li arribà al 1960 al La pell de brau (llibre de poemes), a
Partir de aquí va ser considerat l’escriptor nacional de Catalunya, i s’arribà
A especular sobre la candidatura al premi Nobel. Obres: En poesia: Cementiri de Sinera, 1946 obra elegíaca que
Al·ludeix a la desfeta de la post-guerra. Les
Hores, 1952 dedicada al recor de Rosselló-Pòrcel. El caminant i el mur, 1954 reflexiona sobre la mort, com sobre l’amor
Al país. La pell de brau, 1960 el
Seu llibre mes civil i de protesta explicita. Setmana santa, 1971 on el calvari de Jesucrist es la metàfora dels
De tots aquells que s’interroguen sobre l’existència. A la poesia espriuana hi
Predominen el vers lliure i el vers blanc d’art menor. En prosa: El doctor Rip, 1931 d’un metge malalt de càncer que va
Percebent la seva agonia. Laia, 1932
Visió desesperançada de la vida d’una noia en un poble mariner. Contes d’Ariadna al laberint grotesc, 1935
Petites novel·les condensades de to irònic i llenguatge summament elaborat. Les roques i el mar, el blau, 1981 son
Breus creacions iròniques dels mites clàssics Al teatre: Antígonia, 1939 revisada al 63 se serveix de tragèdia de
Sòfocles com a metàfora sobre vencedors i vençuts a la Guerra Civil espanyola. Primera historia d’Esther, 1948 es una interpretació del tema bíblic d’Esther
En clau de reflexió sobre el poder i la família. Comentari:Assaig de càntic en el temple, desig de marxar del
País cap a la civilitzada Europa i tot seguit la consciencia que no passarà a
Causa d’un amor paradoxal per aquest país amb tots els seus defectes. Estructura: no rima no estrofes ni
Versos, son regulars, numero de sil·labes de 13 a 15. Primera part, es pot dividir en dues, fins al setè vers el “jo”
Expressa el seu desig de partir, del vuitè al tretze hi apareix la desaprovació
Del seu poble. Segona part, es el
Revers de la primer el “jo” poètic confessa que es quedarà, els verbs clau de
La primera part eren en condicional. Joan Brossa:
opta sempre per
L’experimentació, hereva de les avantguardies, el seu mon provenia també del
Dadaisme i el Surrealisme. Barcelona 1919, d’una família menestral, la seva formació
Cultural va ser autodidacta. Als 17 anys va ser cridat per lluitar al front de
Lleida on comença a escriure. A la postguerra es dedica a vendre
Clandestinament llibres prohibits. 1941 coneix Foix que li anima a continuar. Al
1950 en davant la seva obra prengué un caire mes compromes políticament. 1980
Li arriba el reconeixement internacional- mori el 1998 a BCN. OBRA: Vastíssima. La diversitat de
Generes i formats es pot classificar sempre denominada poesia. Es el màxim representant
Català de l’anomenada POESIA VISUAL (poemes
Objecte, poesia escènica). Comentari-ECO:
una considerable elaboració formal i tota una concepció de la vida, molt
Coherent al gust de brossa per la filosofia oriental. Estructura, es un seguit
De preguntes i respostes amb una conclusió final de dos versos separats. Mètrica,
Decasíl·labs ABAB CFCF EFEF alternant rimes masculines i femenines. El tema del
Poema es el rebuig de tota metafísica.
Quina és la temàtica principal de Cementiri de Sinera de Salvador Espriu?
És una obra elegíaca de 1946 que al·ludeix a la desfeta de la postguerra. El poema es presenta com un assaig de càntic en el temple, amb el desig de marxar del país i la consciència d'un amor paradoxal per aquest mateix país.
Quin és el poema més representatiu de Joan Brossa segons el document?
El document comenta un poema de Brossa amb una estructura de preguntes i respostes i una conclusió de dos versos separats. Està escrit en decasíl·labs amb rimes ABAB CFCF EFEF, i el seu tema és el rebuig de tota metafísica.
Posa't a prova
Targetes de repàs
Clica una targeta per veure la resposta.
Test
Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.